Parapetat darrera del vidre de la finestra, en el silenci de casa meva, veig la gent passar pel carrer, un d'aquests que passa desapercebut de la gran quadricula de l’Eixample. El meu districte.
Sóc de Barcelona i aquí és on visc, el meu barri és l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Urbanísticament, l’eixample, és un dels districtes més ben planificats: forma una quadrícula en què tots els carrers d'una cantonada a una altra mesuren el mateix i de fàcil accessibilitat.
Quant a la nit vaig a dormir i miro a través de la finestra l'espai de l'illa de cases és prou gran com per poder veure les llums de diferents intensitats de blanc, segons l'hora, gent taciturna, alguns noctàmbuls i cadascun amb les seves pròpies vides. Es veu la roba estesa i per ella et fas a la idea dels veïns com són, petits, joves o grans. També veig la gran palmera que ocupa el jardí del Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Doctor Melcior Clotet. Quan comença la primavera, les cotorres utilitzen la palmera per fer els seus nius i aixoplugar les seves cries. També hi ha un gat que ens manté neta la zona de possibles invasors, ratolins, encara que darrerament té més feina a vigilar que no se’l mengi una gavina que preocupar-se pel seu menjar.
Aquest és el meu pati d'illa, però hi ha molts recuperats a l'eixample on les mares i els nens de la mateixa manera que la gent gran gaudeixen del sol, jardins i jocs. La idea originària d'Ildefons Cerdà.
Dies de cada dia trepidants i plens de vida. Però arriba el festiu i veig el canvi, la gent passeja, no hi ha soroll, et saludes, parles...quina tranquil·litat.
Nil Garcia
Militant Esquerra de l'Eixample
visites