tag:blogger.com,1999:blog-10015211308628026362024-03-13T17:11:06.389+01:00Suma't al Canvi Jove!JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-24304796781180254392014-07-28T04:42:00.000+02:002014-10-27T04:44:48.473+01:00El Raval, el barri més cultural d’Europa<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
Dia. 23/07/2015</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Matí. Visitar
l’exposició “Big Bang Data” al CCCB i “La realitat irrevocable” al MACBA. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Migdia. Dinar al
“Cañete”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tarda.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Cicle de projeccions del 1714 a la Filmoteca
de Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Vespre. Tapes al
Suculent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Nit. Concert
d’”Atom Quartet” a la Sala Fènix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta podria ser
l’agenda d’un apassionat de la cultura d’un dia qualsevol. I tot això ho podria
fer en un territori molt petit (i molt dens) com és el barri del Raval. Un
barri amb més de 300 equipaments culturals, que el fan ser, el barri més
cultural d’Europa. Des dels més grans, que tots coneixem com el Liceu, el
MACBA, el CCCB o la Biblioteca Nacional de Catalunya, fins als més petits com
la Sala Fènix, l’Almazen o el Freedonia. Tots ells fan cada dia el Raval
Cultural. Raval Cultural és aquest cognom que li hem posat al barri que volem
que ens ajudi a ser coneguts per totes les coses bones que tenim.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com tot el que fem,
en el nostre dia a dia, des de que vam arribar fa 3 anys a l’Ajuntament, el
Raval Cultural no és una invenció que fem i que imposem, sinó que hem fet
sortir a la llum allò que ja existia. Hem posat en valor la feina, les idees i
la il·lusió de molta gent que fa cultura al Raval cada dia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però el Raval
Cultural és molt més que una marca que pretén donar-nos a conèixer. És un canvi
de xip a l’hora d’enfocar la gestió d’aquest territori. És deixar de veure el
Raval com un problema i veure el Raval com una oportunitat. Una oportunitat que
ens ajuda a tenir, per exemple, unes escoles millors que es beneficien de
compartir territori amb aquests grans equipaments i que els nens que hi van
rebin una formació diferent, i que apart de llegir, escriure, sumar i restar,
tinguin sensibilitat musical o pel disseny. Genera també un sentiment de pertinença
al ravalencs, orgullosos de poder explicar al món que som el barri més cultural
d’Europa i que, finalment també, ens ha d’ajudar a rebre més visitants i a
normalitzar alguns carrers del barri que encara avui estan estigmatitzats per l’herència
del “barri xino”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aprofito aquesta
ultima línia per convidar-vos a tots a conèixer aquest Raval cultural, a
gaudir-li a estimar-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Roger Puigví</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Conseller Tècnic</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Districte Ciutat Vella</span></div>
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-49973519692061527232014-04-28T17:33:00.000+02:002014-04-28T17:36:49.384+02:00La primavera de les nacions<div style="text-align: justify;">
Europa viu un moment intens de grans decisions i canvis. Catalunya, també. Poc ens ho podríem haver imaginat fa 170 anys que aquella Europa imperial amb l’Imperi Austríac i l’Imperi Otomà dempeus, amb una confederació germànica que s’aixecava dominant, amb grans potències, com eren Gran Bretanya, França, Portugal i Espanya, que vivien principalment de les seves colònies d’ultramar, amb la regió Itàlica dividida en Estats històrics i antics com el Regne de les Dues Sicílies, el Regne de Sardenya, el Vènet i el conjunt d’estats papals,...poc ens ho podríem haver imaginat que Europa, pocs anys més tard, patiria canvis profunds amb l’eclosió de “la primavera de les nacions”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
I tot i que al principi del segle XIX molts estats europeus ja van haver de resignar-se a les independències de molts territoris d’ultramar, fa 170 anys hagués estat difícil imaginar que els imperis caurien, que els regnes es desfarien i que molts d’aquests estats, malgrat mantenir avui una importància geoestratègica, deixarien de dominar el món que s’havien anat repartint i de controlar allò que estava fora del seu territori estricte.
L’Europa de fa 170 anys, l’Europa prèvia a l’esclat de “la primavera de les nacions”, o revolució dels ideals democràtics de 1848, poc té a veure amb l’Europa actual. Les fronteres han anat movent-se contínuament, l’equilibri de forces s’ha anat desplaçant i noves realitats i nacionalitats històriques han pogut sobreposar-se a la imatge pètria del món que molts estats encara avui prediquen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa 25 anys, a l'última dècada del segle XX, Europa i el context de pau, harmonia i prosperitat forjat amb la Unió, va ajudar a entrar la Unió Soviètica a la seva particular revolució democràtica. L'inici d'un procés d'apoderament de sobirania per part de moltes petites i grans nacions tutelades sota domini soviètic amb Rússia com a Mare Pàtria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, a Europa, hi ha moltes comunitats culturals que s'identifiquen a elles mateixes amb uns trets ben diferents als del Estat-Nació que els representa. Cal, doncs, avançar d’una Europa d’Estats-Nació cap a una Europa de Nacions-Estat. I és important que la Unió Europea vegi realment com una oportunitat l’aparició de nous estats. Ella, sense saber-ho, amb el clima de pau, concòrdia i democràcia assolit, és l’artífex involuntari d’aquest renaixement nacional i democràtic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
En el nostre aprenentatge es sol inculcar, s’estudia i es percep la fragmentació de la unitat com una pèrdua de força, de potència. Com quelcom contrari a l'avenç. Tanmateix aquesta afirmació no és més que un fals dogma. La fissió d'Europa en nous estats ha de ser el pas previ cap a l'anhelada fusió dels pobles europeus. Cal que Europa es divideixi en unitats fonamentals per tal d'extreure i mostrar al món tot el seu potencial. Unitat? Sí, però de ciutadans i comunitats culturals que es sentin plenament lliures.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El moviment independentista català ja està sacsejant la consciència de nacions adormides d’Europa. Catalunya i el seu full de ruta plenament democràtic i pacífic pot ser l’inici d’una nova primavera de les nacions que permeti als pobles d’Europa el reconeixement d’unes identitats i sobiranies, avui, velades.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-15282530259529947042014-04-11T17:54:00.000+02:002014-04-28T17:55:33.181+02:00Des de la diversitat, la fraternitat; perquè són importants les eleccions europees<div style="text-align: justify;">
Ja des de fa un parell d’anys que estic vivint prop de la ciutat de Florència, un d’ells treballant i aquest curs iniciant un Màster en Ciències Polítiques focalitzat en estudis sobre la fraternitat, la tercera categoria de la Revolució Francesa i pilar oblidat de la nostra democràcia. Tinc la sort de viure i conviure en un Institut internacional, on hi són presents estudiants representant els cinc continents, cosa que propicia la trobada de cultures molt diferents en un ambient d’harmonia; tanmateix, la presentació de la identitat catalana davant de les grans realitats asiàtiques o africanes és difícil: de fet, per un coreà o un congolès les diferències entre europeus són en línees generals bastant irrellevants, excepte per la llengua i la gran diferenciació llatins-germànics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que la presència catalana a Itàlia durant l’edat mitjana no es recorda, car sempre es parla de la presència espanyola, la major part de la gent –començant pels sards!- coneix el cas català, encara que sigui com a anècdota o com a localisme; en molts casos no s’entenen els motius que puguin dur a un país que no existeix en el mapa a separar-se, i sobretot no es percep la vocació europeista de Catalunya: una separació de l’Estat significaria també escindir-se de la Unió als seus ulls, fet que es veu com un anacronisme històric.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Les meves explicacions en aquest punt són clares: volem ser un més dins d’Europa, però amb la mateixa dignitat que la resta, volem ser decisius a Europa i per fer-ho ens cal un Estat. És només des del respecte a les diferències -o encara més, la fraternitat exigeix que estimem la diferència de l’altre- que podem construir una Europa forta i unida. És només estimant la llibertat i la igualtat en drets de l’altre que podem donar ple sentit a la nostra ciutadania, a la nostra llibertat i als nostres drets. És només si mirem al nostre veí com un germà que serem capaços de fer creïble el projecte europeu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això són molt importants les properes eleccions que ja s’acosten: els canvis institucionals estan empenyent la Unió a un veritable ens polític de referència internacional, però si mirem Europa amb ulls i fins egoistes, l’Europa dels molts i mal avinguts s’esfondrarà. És l’Europa dels europeus el futur, cap a on hem de dirigir l’esguard i fer-ho com a catalans, una entre les nacions d’Europa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Romà Tersa</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC Dreta de l’Eixample – Fort Pienc
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-38114415150671708452012-11-01T16:22:00.000+01:002012-11-03T16:26:35.846+01:00Aquest 25N, guanyem la llibertat!<div style="text-align: justify;">
Han passat moltes coses des del passat 11 de Setembre. Moltes. La implosió massiva de joia i la fèrria voluntat del poble català de començar el camí per a què la nostra nació sigui reconeguda com a Estat dins la UE, va ser recollida i assumida pel MHP Artur Mas. Han passat gairebé dos mesos des de què el President, després de constatar la nul·la voluntat de diàleg del govern espanyol, va decidir emprendre el camí de l’Estat propi. L’eina que ens ha de servir com a catalans per a sortir de la crisi i conservar la nostra identitat cultural i lingüística.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Alhora que el poble català s’ha unit per un somni, la cara més fosca d’Espanya ha sortit de nou a la llum: Coaccions, amenaces, calúmnies. Violència intel·lectual i violència periodística. Amunt i avall. Sense màscares, sense escrúpols, sense vergonya. Aquests mesos estem veient l’Espanya autèntica, la que és incapaç d’estimar sense sotmetre. Aquella Espanya insolidària que s’apropia dels nostres èxits i s’exclou de les nostres derrotes. Aquella Espanya acaparadora de recursos, sense objectiu, ni projecte, per la simple avarícia i voluntat de ser més que ningú. Aquella Espanya que no entén el diàleg sense imposició. L’Espanya que ens exclou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
La relació de Catalunya i Espanya tal i com la coneixem a dia d’avui ha arribat a la seva fi. La comunitat internacional només ha de llegir la premsa per entendre perquè volem marxar. El cúmul de despropòsits i greuges augmenta dia rere dia. Però cal no caure en l’espiral de violència que a Espanya l’interessa provocar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Catalunya té un projecte sòlid, integrador, competitiu, amb recorregut i sobretot, viable. Un projecte que es basa en la suma d’esforços i en la voluntat de construir més Catalunya per a construir més Europa. Perquè precisament són les nostres fortes conviccions europeistes les que aporten credibilitat al projecte i ens duran cap a la victòria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest proper 25 de novembre, els catalans votem per la llibertat. Votem per a què el Parlament pugui tenir una majoria clara i contundent a favor de la Independència. Una majoria que li doni la força necessària per a concedir al poble català la possibilitat d’expressar-se en una consulta, legítima, dins o fora del marc legal, per decidir el seu futur.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de 300 anys preparant-nos generació rere generació per aquest moment, no podem fallar. Tenim els arguments, la convicció, la il·lusió i sobretot, tenim projecte. Sortim al carrer, despertem esperança i guanyem la llibertat!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-8589451767430086082012-06-30T10:23:00.000+02:002012-07-06T10:24:36.457+02:00Problemes i solucions de la universitat pública<div style="text-align: justify;">
“Universitat” deriva de la paraula llatina universitas. En un inici, feia referència simplement a un conjunt de persones associades a una institució, comunitat, societat... El significat del mot però ràpidament es va reformular i es convertí en la casa del coneixement on els més erudits assistien per ensenyar i aprendre, avançaven el coneixement humà. Però no ens enganyem, aquest sistema tenia un gran parany, només hi podien accedir els individus adinerats. Els diferents models socials i, fins i tot, els econòmics van anar adaptant aquesta semàntica fins el que coneixem ara com universitat. Tot i així, s'ha mantingut, curiosament, en les nostres ments, la percepció de que anar a la universitat és triomfar a la vida, ser el millor. Evidentment, l'objectiu d'aquest article no és analitzar l'evolució de la universitat com institució sinó reflexionar seriosament en què, finalment, s'ha convertit, en què la hem convertit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Cal, per tant, reconèixer les seves funcionalitats, per a què serveix. Són realment fàbriques de professionals preparats per entrar al món laboral? O són institucions mal gestionades que, malauradament, massa sovint, allarguen el temps que escalfen la cadira alguns? Són suposades representacions del nostre alt nivell tecnològic, científic i lingüístic? O són el màxim exponent d'un sistema educatiu equivocat des de les bases?</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc, situem-nos, si us plau, en el temps soci-econòmic que ens trobem. Crisi, retallades, atur... són les notícies que cada dia trobem en els mitjans de comunicació. El problema és i ha estat que durant massa temps ens hem acostumat a gastar de forma desmesurada, a vegades fent bones inversions i masses vegades tirant diners a un pou sense fons. Cal adaptar-nos a un nou temps, a una nova, històricament parlant, època. Estem justament en la transició de dos mons del tot diferents i ens hem d'acostumar al nou. Això vol dir deixar de gastar i començar a invertir. Trobar solucions i no problemes. Cal aplicar doncs nous conceptes econòmics. Utilitzar de la forma més eficient els pocs recursos de què disposem. Potenciar allò què ens fa créixer com a país i eradicar allò que ens frena. Per tant, repassem curosament els pressupostos universitaris i replantegem-nos seriosament si estem invertint de forma eficient. Restringim les carreres que creen atur i potenciem aquelles que generen treballadors. La universitat, evidentment, ha de cobrir la necessitat intel·lectual dels individus però no ens enganyem, la societat no inverteix milions i milions per aconseguir la felicitat dels estudiants sinó perquè aquests al sortir de les facultats aportin valor afegit al seu país, creïn ocupació, evolucionin la ciència, ens permetin viure d'una forma més còmode i confortable... No és lògic tenir llicenciats sense feina dos anys després de sortir de la facultat. Com tampoc ho és tenir periodistes o economistes treballant en un bar. I no em mal interpreteu, respecto per igual totes les professions. Però detesto que s'inverteixi en professionals d'un àmbit que no fan falta o, si més no, no en fan falta tants. Aquest fet evidencia el fracàs del model universitari. Evidencia que no hem estat capaços d'orientar als nostres estudiants cap a professions necessàries. Evidencia una mala gestió dels impostos dels contribuents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
No ens pensem que anem mancats de solucions. Durant anys hem desacreditat l'efectivitat dels cursos de formació professional. Tots, com a societat que som, hem arribat a la conclusió que si un estudiant no va a la universitat es tracta d'un fracàs. Aquesta premissa que masses pares i fills han assumit és del tot errònia. La FP crea professionals, treballadors. Gent altament qualificada en el seu àmbit per entrar al món laboral. Cal recuperar aquests centres i retornar-los la dignitat que es mereixen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Per altra banda, el model Bolonya partia de bones bases. L'estandardització i la homologació de les carreres era evident que calia fer-la, almenys a nivell europeu. Malauradament, s'ha quedat en això, simplement una bona idea. Com és possible que a Espanya les carreres de grau durin quatre anys i a països també europeus com, per exemple, Alemanya durin tres? Com és possible que a Catalunya oferim 420 graus diferents i només 505 màsters? És evident que es tracta d'un model insostenible i del tot ineficient. El món laboral exigeix gent altament especialitzada en un camp i no gent que sàpiga fer de tot i res d'alguna cosa en concret. L'objectiu una vegada més seria aixecar la vista i mirar per sobre dels Pirineus, a veure què hi està passant; saber per què nosaltres estem on estem i altres estan on estan; reduir l'ensenyament generalista i augmentar l'aprofundiment en cada una de les àrees del coneixement; construir un equip de professionals que siguin els millors dels millors en cada àmbit.
<b>L</b>'educació universitària és evidentment la clau que obre la porta a la prosperitat i a la recuperació econòmica. Deixar d'invertir en aquestes institucions seria signar la nostra sentència de mort com a país. El problema és que no estem gestionant correctament els diners. Cal, doncs, una renovació del model universitari. No estic parlant de fer petits pegats que arreglin temporalment la situació. Es tracta de reformular els fonaments de la universitat pública. Consensuar quina és la seva funció social i quina hauria de ser. Reestructurar els coneixements de cada professional. Crear més vincles entre universitats i empreses. Recuperar les formacions professionals. Són solucions necessàries per millorar l'eficiència del model educatiu i crear professionals de debò.</div>
<br />
Joan Muñoz Gayet<br />
Militant de la JNC Sant AndreuJNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-65332041791280492752012-05-31T10:59:00.000+02:002012-06-03T11:01:02.784+02:00La nacionalització de Bankia<br />
<div style="text-align: justify;">
La fusió de caixes ha servit de mecanisme a totes les entitats financeres per a reforçar la seva estructura i intentar no ser intervingudes. Aquest és el cas de Bankia, formada per Caja Madrid que, en una primera instància es va ajuntar amb Bancaja, i després amb un seguit de caixes de menor magnitud, que són: Caixa Laietana, Caja Canarias, Caja Rioja, Caja Ávila i Caja Segovia. D’aquesta manera va esdevenir el segon banc amb major volum d’actius a l’estat espanyol. El principal problema d’aquestes fusions rau en l’acumulació d’actius de seguretat molt dubtosa, com ara les inversions d’alt risc i els actius immobiliaris sobrevalorats. Per a separar aquests tipus d’actius i intentar-los controlar, es va crear un òrgan anomenat ‘Banco Financiero y de Ahorros’ -BFA-, amb una de les majors carteres immobiliàries del sector. Cal recordar que en època d’expansió econòmica les entitats que formen Bankia van invertir lliurement en tots aquests tipus d’actius d’alt risc, amb una alta rendibilitat associada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També és notòria la politització de Bankia, ja que no només el sortint president és Rodrigo Rato, ministre d’economia del Partit Popular durant els anys 1996-2004, així com diversos vocals del consell d’administració són també antics ministres del mateix partit. Sinó que ha estat el banc predilecte de l’elit madrilenya, encapçalada per Esperanza Aguirre. Si fem un breu repàs de les entitats recentment intervingudes, hi trobem un seguit de caixes amb un alt grau de politització, com ara la Caja de Ahorros del Mediterraeo -CAM-, relacionada amb el PP Valencià; Caja Castilla la Macha -CCM-, on tant el PSOE com el PP de la castellana comunitat s'acusen mutuament de voler controlar-la ; o Caixa Catalunya, la nineta del ulls del PSC.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb aquest panorama no hagués estat estrany pensar que la intervenció per part de l’estat espanyol fora imminent. Tot i això, els diversos auditors del ‘Banco de España’ -BdE- no deurien compartir aquesta opinió, ja que unes dos setmanes abans de la nacionalització de l’entitat van donar el vistiplau al pla de viabilitat presentat per la mateixa. Paral·lelament el president de Bankia assegurava als mitjans de comunicació que l’entitat no tindria cap problema en acomplir els requisits del Govern Espanyol i del Banc Central Europeu -BCE-.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La intervenció, de moment, costarà 23.465 milions d’euros, dels quals 4.465 sortiran el proper juny directament del 'Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria' -FROB-. Recordar que l'aportació d'aquest fons prové d'un 75% dels 'Presupuestos Generales del Estado, és a dir, dels contribuents, i un 25% dels 'Fondos de Garantía de Depósitos' -FGD-, o sigui, de les entitats de crèdit i el BdE. Mentrestant, els altres 19.000 encara no se sap d'on provindran. Una opció a tenir en compte és treure'ls també del FROB, tot i que en el tancament dels comptes a l'Abril, el fons va declarar una liquiditat de 5.400 milions d'euros, i amb una capacitat d'endeutament de 13.600 milions. Per tant, no hi arribaria i es quedaria sense capital, cosa molt dolenta pel futur de la resta d'entitats bancàries. Finalment, sembla ser que el capital s'injectarà el juliol a través de deute públic convertible al BCE, o als mercats financers.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb tot això, van sortint informacions de primes milionàries per als exdirectius de Bankia, com el cas d'Aurelio Izquierdo, provinent de Bancaja, amb dret de cobrament de 14 milions d'euros per la seva prejubilació l'octubre d'aquest any passat, o el de Rodrigo Rato, que cobrarà 1,2 milions d’euros -600.000 per any-, com preveu la generosa legislació aprovada recentment. A la primera conclusió que podem arribar és que estem pagat els plats trencats d’una mala gestió basada en assumir un risc massa elevat, tot i els diversos tocs d’atenció que va fer el Banc d’Espanya a les diferents entitats. Per a fer una ràpida comparativa, aquesta quantitat més que duplica el que el Govern d’Espanya ha deixat de gastar en concepte d’austeritat a les partides de sanitat i educació. O, el que és el mateix, el que el govern opressor ens pren a totes les catalanes i catalans amb un any i mig en concepte d'espoli fiscal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i aquesta injecció de capital públic, cap membre del consell d’administració de l’entitat anirà al Congreso de los Diputados a Madrid per a explicar els successos i escoltar els retrets de tots els grups parlamentaris, fet habitual als Estats Units. Tampoc es preveu jutjar als membres del consell d’administració, ni al seu president, per a una mala gestió de diners aliens, en contra de les indicacions del Banc d’España.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, en aquestes situacions es presenta una complicada disjuntiva. Si no salvem una entitat financera d’aquestes magnituds de la fallida, l'FGD garanteix els 100.000 primers euros dels dipòsits de tots els clients. Ara bé, en aquests casos hem de tenir sempre present la caiguda Lehman Brothers i el que va significar per a l’economia mundial. El cas de Bankia potser no hagués estat tan dramàtic a nivell mundial, però sí a nivell estatal i, de retruc, per a Catalunya. Hagués significat el contagi a altres entitats financeres, la caiguda en picat de l’IBEX, la pujada desenfrenada de la prima de risc i, qui sap, si la fallida de l’estat espanyol i la sortida l’euro, ja que no hi hauria capital suficient per a tapar el forat que això provocaria. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, intervenir un banc que no ha fet els deures en matèria financera tot i les recomanacions de l’òrgan suprem en el seu sector no pot voler dir una injecció gratuïta de capital públic. A la intervenció financera l’ha de succeir una intervenció judicial que busqui els culpables d’aquesta situació que fa tremolar l’economia i els imposi la pena pertinent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la segona conclusió que podem arribar és que el descontentament de la societat pels anomenats cercles d'elit, que comprenen l'alta societat en els sectors financer i polític espanyols, on hi ha relacions directes clares, i on a sobre no es depuren responsabilitats, és totalment comprensible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aleix Pujolar Vilar</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC de Gràcia</div>JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-9959097574431061372012-04-30T02:59:00.000+02:002012-05-05T03:00:51.118+02:00França decideix, Europa sofreix<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="MsoNormal">
És intrínsec a la
naturalesa humana la gran complexitat del que som, del que fem, del que
representem i del que ens envolta... i, tanmateix, ens encaparrem en capturar-la
en enunciats simples i grans proclames; esbossos ràpids de la realitat. El fet
és que <b>després de la primera volta de
les presidencials franceses gairebé qualsevol breu titular requereix matisos</b>.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Hollande (28,63%) guanya
la primera volta, però ni de bon tros amb la diferència que alguns sondejos havien
arribat a atorgar-li. Sarkozy (27,18%) aconsegueix no quedar gaire allunyat del
socialista, però no pot evitar passar a la història com el primer
president-candidat que no guanya el <i>premier
tour</i>. Per si fos poc, <b>el desenllaç
de les presidencials no és gens clar</b>: Els sondejos per la segona volta
indicarien una clara victòria d’Hollande per més de 8 punts però, per si de cas,
aquest no acceptarà els 3 cara a cara plantejats per Sarkozy –proposta
desesperada del President sortint, sabent-se fort en aquest tipus d’encontres-. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br />
Hollande podria jugar la carta moral en contra d’un President <i>bling-bling, </i>elitista i vanitós. En
resposta, <i>Sarko </i>també podria veure’s
temptat de desenterrar el fantasma d’Strauss Khan per qüestionar així la
integritat moral del projecte socialista. En fi, <b>la batussa pot ser terrible</b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">Tanmateix, <b>segurament
és a Sarkozy<i> </i>a qui se li planteja el
major repte estratègic; Hollande té un suport gairebé unànime de l’esquerra
política. En canvi, el centre i l’extrema dreta vacil·len respecte al candidat
d’UMP</b>, qui es veu obligat a moure fitxa per conquerir el seu espai. Probablement
<i>Sarko </i>optarà per temptejar aquells
qui han votat Front Nacional (17,9%) a la primera volta tot escurant el seu
discurs a la dreta –encara més-. Sí, <b>a
primera vista pot semblar més llaminer que no pas una lluita pel centre de Bayrou
(9,13%), però el de FN pot ser un caramel enverinat</b> degut a la complexitat
i la varietat de perfils dels qui han votat a Marine Le Pen. De fet, no només
és molt probable que Le Pen opti per no donar cap consigna de vot per la segona
volta sinó que, ja d’entrada, s’apunta que <b>només
la meitat dels votants de FN es decantarien per <i>Sarko</i>. El per què? Principalment per què el seu vot pel FN hauria
sigut més aviat un vot <i>protesta</i>
anti-establishment que no pas un vot ideològic d’extrema-dreta.</b> D’altra
banda, s’indica que FN ha sigut la força més votada entre l’electorat <i>obrer</i>, gràcies a un discurs marcadament populista
i de solucions aparentment <i>fàcils</i>. Aquest
apunt no hauria d’estranyar a Catalunya, on és sabut que el discurs de PxC o
del PP a Badalona no ha calat precisament entre els votants que podrien
considerar-se “sociològicament de dretes”. No obstant, sembla improbable que la
majoria d’aquests votants s’aproximin a una dreta més <i>convencional</i> i podrien optar per abstenir-se. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span lang="CA">Sarkozy, doncs,
no ho té gens fàcil per aglutinar una majoria al seu voltant</span></b><span lang="CA">, però intentarà també mobilitzar a tots aquells als qui no els fa gens
de gràcia la possibilitat d’un President Socialista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En qualsevol cas,
cal remarcar que <b>hi ha molt més en joc
que tant sols decidir qui serà el pròxim inquilí de <i>l’Elysée</i>; del que passi a França el 6 de Maig en depèn el rumb que
prendrà Europa en els pròxims anys.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">En una Europa dominada pel centre-dreta, la victòria
d’Hollande podria veure’s com l’inici del
revertiment de la tendència actual, és l’esperança socialista. Però ja
ho diu la dita, “una flor no fa estiu”, i podria ser que “le changement” (<i>c’est maintenant</i>) d’Hollande acabés
aquí. </span></b><span lang="CA">Almenys a Alemanya, que sí que es troba en la
seva primavera, sembla força improbable un relleu de la Canceller Merkel.<span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=1001521130862802636#_ftn1" name="_ftnref1" title="">[1]</a></span></span><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=1001521130862802636#_ftn1" name="_ftnref1" title=""></a></span>
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">L’escenari en el que Merkel canvia de parella de ball
resulta tant incert com el rostre d’Hollande al sortir de la cabina de votació.
El suport clar dels líders Europeus a Sarkozy podria deixar aïllada una França socialista
i, en un tàndem <i>Merkhollande</i> on només
pedali la primera, està clar que Europa no avança. </span></b><span lang="CA">I
no és que Hollande no cregui amb Europa, com no creuen ni l’extrema dreta ni
l’extrema esquerra francesa, és que el seu missatge és justament l’oposat al
que planteja Merkel. La diferència entre ambdós països és que mentre Alemanya
puja, França baixa. Tot i estar molt millor que els seus companys del sud, <b>França comença a albirar l’amenaça
d’una decadència no tant llunyana. Fins
quan Alemanya la tindrà com a un igual?<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però les coses
poden canviar fins i tot també amb la reelecció de Sarkozy. <b>A França s’estén la idea d’una Europa que
pesa més que no pas alleuja</b>. La lliure circulació de persones dins les
fronteres Europees –Schengen- ha afavorit fluxos migratoris de l’Est d’Europa,
que es sumen a una societat ja força multicultural. En temps de crisi
–econòmica i d’identitat- aquest fenomen és vist amb recel per una part
creixent de la societat francesa. La controvèrsia sobre l’expulsió de gitanos
romanesos l’estiu de 2010 n’és una mostra. <b>Només
faltava que el President anunciés la possibilitat de sortir de Schengen... i ho
va fer a menys de dos mesos de les eleccions.</b> A més, si Sarkozy pretén
fer-se amb part dels votants de FN, ja pot anar deixant de banda qualsevol
ambició europeista. Només recordar, a tall d’exemple, que Marine Le Pen advoca
per abandonar l’Euro i tornar al Franc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Amb tot això, menys
Europa i més França és un discurs força transversal. <b>El major risc que es corre és que França no es cregui el projecte
Europeu. Si això passa, no serà ni el Regne Unit més euroescèptic, ni uns PIGS
decadents, ni d’altres Estats amb moviments antieuropeistes rampants els que
construiran els Estats Units d’Europa. Alemanya, sola, tampoc.<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Pau Dalmau i
Fradera<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Militant de la JNC
de Sarrià Sant-Gervasi<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">24 Abril 2012<o:p></o:p></span></div>
<div>
<br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<div id="ftn1">
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=1001521130862802636#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span lang="CA"><span lang="CA" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; line-height: 115%;">[1]</span></span></a><span lang="CA">
Vid. “<i>Una victoria socialista en Francia
no tendrá "efecto dominó" en Alemania</i>”, LV, 24 d’Abril 2012.
Online a: <a href="http://www.lavanguardia.com/internacional/20120424/54285768913/victoria-socialista-francia-no-efecto-domino-alemania.html">http://www.lavanguardia.com/internacional/20120424/54285768913/victoria-socialista-francia-no-efecto-domino-alemania.html</a></span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
</div>JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-39204304486004299962012-03-31T20:30:00.002+02:002012-04-01T20:34:53.548+02:00Catalunya: Atractiu empresarial i potència econòmica?<div style="text-align: justify;">Actualment Catalunya representa aproximadament el 16% de la població total d’Espanya, és la segona comunitat amb més habitants per quilòmetre quadrat i la segona en població total. Catalunya constitueix més del 17% del PIB espanyol, concretament, és la que més aporta de les comunitats, tot i que en renta per càpita queda per sota de Navarra, Madrid i País Basc. Per sectors econòmics podem dir que Catalunya es basa en serveis (més de la meitat del seu PIB) i en indústria (una quarta part d’aquest), essent la comunitat amb més indústria d’Espanya i la que més aporta en aquest sector. Però els números no acaben pel context nacional, també es fan notar internacionalment i dins d’Europa: formem part dels Four motors for Europe, un seguit de quatre regions amb gran poder de desenvolupament econòmic on, entre moltes d’altres coses, compartim una semblant situació (més greu) en termes de dèficit fiscal amb Baden-Württemberg. A més, dins de l’Europa dels 15, som els tercers en captació d’inversió estrangera, darrera d’Irlanda i Portugal, i estem entre els primers del món; tot segons un estudi de Lluis Torrents de l’IESE. Catalunya suposa la quarta part de la producció industrial espanyola i té més de 3.000 empreses estrangeres. Amb totes aquestes xifres, positives, un pot preguntar-se: i com aconseguim aquestes posicions? Com aconseguim aquest atractiu econòmic? D’on traiem aquesta potència? La resposta no pot ser curta, moltes dades i situacions s’hi relacionen, i és impossible fer-ne un estudi micromètric en tant poc espai, si més no, puc fer-ne un resum que obre les portes a entendre quina és aquesta “fórmula catalana” i quina és la visió d’alguns per al futur:</div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">S’ha dit d’una forma comuna que Catalunya era atractiva empresarialment, per exemple, pels beneficis impositius i incentius fiscals, però certament no pot ser, i no és, una situació que pugui arribar a generar aquest atractiu d’una forma completa; les empreses van allà on veuen un benefici i una opció a millorar, a expandir-se, més enllà de les ajudes que els hi puguin donar. En aquesta línea, molts economistes i estudis empresarials han girat entorn un seguit d’arguments: bones comunicacions i situació geogràfica, teixit industrial elevat i diversificat (de químiques a tecnologies de comunicació), població ben formada (una mà d’obra ben preparada), amb creació de treball substancial, tradició industrial amb bona gestió, tipus baixos d’interès, costos de contractació i manteniment raonables, afluència d’immigració… Si bé aquests últims arguments, relatius a la població i la mà d’obra, són els que més han pesat en una tradició ben solidificada des de 1996 sobre el fenomen de la deslocalització. Fins i tot, aquest ha posicionat a Catalunya, darrera de Shangai, com a territori amb més inversió estrangera per deslocalització; amb tot, en els últims anys i actualment, les polítiques catalanes ja intenten moderar aquesta situació. </div></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Acceptant així el potencial industrial de Catalunya, s’ha de subratllar el paper del turisme i, com hem dit, part de la principal font del PIB català, tot i les evidències de l’èxit d’aquest sector, sumades a característiques mencionades en fets de població, comunicacions i preparació laboral, fan que no dediqui més temps a parlar-ne.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La majoria de les empreses que es localitzen a Catalunya no són transnacionals, i la major part d’exportacions i importacions succeeixen amb Espanya. Tot això genera un elevada qualitat de vida, una de les més altes d’Espanya i d’Europa, i aquest fet suposa un actiu de futur i desenvolupament i un bon reclam per al comerç i l’empresari; ara bé, en un món globalitzat de grans potències productores, com Estats Units, Japó, la Xina o Alemanya, Catalunya, de territori i recursos certament limitats, quina cabuda hi té? Intentar mantenir la nostra faceta històrica, industrial, sense canvis ni reorientacions, i continuant en una diversificació generosa no ens fa ser, en termes de riquesa nacional, tant competitius com podríem ser-ho. D’aquí, es fa un interessant estudi en el treball de Xavier Vives i Parkaj Ghemawat titulat “Competitividad en Cataluña: el reto de una sociedad”; entre moltes coses possibles a comentar d’aquest treball vull destacar el paper que se li dóna a l’especialització i a invertir en desenvolupament i innovació, conjunturalment amb la necessitat d’adoptar tecnologia avançada en producció per fer baixar els preus dels inputs, fet que realment a Catalunya sempre s’ha donat bastant eficientment. Destaquem, doncs, una indústria de tecnologia i innovació, més que de producció massiva, tot i unes circumstàncies que durant temps l’han pogut atreure.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tornant al fet de la quantitat d’exportacions que produïm amb Espanya, i relacionat amb l’aspiració d’independència política d’aquest, cal subratllar un altre fenomen econòmic relativament modern que va sorgir de valoracions d’experts sobre la possible independència de Quebec: l’efecte frontera. Aquest tracta sobre l’efecte perjudicial d’una ruptura política d’un estat si aquest abans no té una economia totalment sòlida amb una població que accepti aquest fet i així ho demostri ja que, per contra, els efectes, a curt i mitjà termini, econòmics del país esdevenen una baixada del PIB i l’atracció inversora constant i greu; l’exemple popular d’aquest fet és el cas de Iugoslàvia. També, i en paral·lel amb aquesta situació de binomi (política i econòmica), cal remarcar les afirmacions de l’economista català Sala i Martín, segons el qual, només amb els recursos catalans destinats a finançar les funcions de l’estat espanyol, més l’actual financiació autonòmica, ja podríem costejar-nos bona part de la transició nacional, i encara més si hi podem afegir el dèficit fiscal que patim. És, també, molt gràfica l’aportació d’un treball del FMI titulat “The art of making everybody happy: how to prevent a secesion”, en el que s’expressa com Catalunya, amb el seu potencial i situació política, és un exemple perfecte d’estat sota una mala gestió fiscal estatal tot i la seva força motriu de la nació. Es veu un escenari d’independència política provable i favorable gràcies a les característiques econòmiques que ho fan possible.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">En conclusió, les raons que han erigit a Catalunya en la situació econòmica actual, prometedora, no han de quedar aquí, pensant que el model és “perfecte”; ben al contrari, en unes aspiracions de plena sobirania, tenint present el nostre potencial, han d’ésser mesures racionals com l’especialització industrial, la correcta regulació fiscal controlant fets com la deslocalització (i més davant la situació emergent de molts països superpoblats), el foment del desenvolupament tecnològic i d’investigació, el manteniment d’un teixit industrial renovat, la facilitat per obrir mercats internacionals nous, etc., els que han de convertir Catalunya, juntament amb una població convençuda de la seva unitat, en la nació que ha de ser.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Guillem Castro Izquierdo</div><div style="text-align: justify;">Militant de la JNC Sants-Montjuïc</div></div>JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-14101535439839347412012-01-31T13:37:00.005+01:002012-03-01T03:41:19.353+01:00Més educació: el pilar per sortir de la crisi<div style="text-align: justify;">No és difícil trobar joves que tot i tenir una llicenciatura finalitzada, amb màster i pràctiques laborals o inclús doctorat; es trobi aturat o acceptant feines que no són pròpies de l’àmbit pel qual s’ha format. L’economia de Catalunya, supeditada a l’espanyola, pateix aquesta situació amb una taxa d’atur del 19,4% i superant el 40% a nivell juvenil. Per contra, països forts de la UE mantenen una taxa d’atur baixa, i inferior al 10% a nivell juvenil. Si comparem economies podem trobar múltiples causes, però el principal resum que en podem extreure és que les empreses catalanes no contracten nous treballadors perquè no guanyen diners amb la nova contractació. És un problema de productivitat, que és baixa pel cost que té.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La baixa productivitat comparada de la nostra economia, té també diversos orígens; però una de les causes i de les principals, es troba en el sistema educatiu i universitari. És significatiu, que el fracàs escolar de Catalunya (31,9%) dobli la mitjana de la UE i igual de preocupant és que l’economia no consideri òptims o necessaris incorporar nous llicenciats al mercat laboral. </div><div style="text-align: justify;">Les causes del fracàs escolar es troben en dos fronts, principalment en uns docents desbordats per manca de recursos, econòmics, de formació pròpia, d’impossibilitat d’individualització, d’establir complicitat amb l’entorn familiar, etc. Dades com el fet que el fracàs escolar sigui el doble en les escoles públiques, que en centres concertats, o el triple que en centres privats independents, ho confirmen. El greuge, és tal que la taxa de graduats d’ESO dels centres públics al 2007 era del 61,1%; sent la taxa més baixa d’Espanya, i molt lluny del 90% que busca la UE, o del 80% (aprox.) del País Basc i Navarra. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta situació, no només perjudica a qui la pateix, sinó a la pròpia societat, i al nivell educatiu amb el que molts alumnes assoleixen el pas a la universitat. És vox populi dins la docència universitaria l’escassa preparació amb la que iniciem els estudis universitaris, no només conceptual, sinó d’esforç, aspecte que explicaria que molts estudiants no busquin l’excel·lència acadèmica, o inclús abandonin la Universitat. Si sumem que la Universitat planteja una metodologia d’ensenyament molt més tradicional, de transmissió de coneixements, i anacrònic a l’actual realitat del mercat laboral, que busca tenir treballades les competències laborals necessàries; és lògic que avui en dia les empreses no ens considerin amb la formació adequada.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les solucions són clares, Catalunya ha d’invertir més en educació; el nivell d’inversió per alumne es troba 7 punts per sota de la mitjana espanyola, i té la taxa de despesa en educació respecte el PIB més baixa d’Espanya, per contra Euskadi té una inversió per alumne de 57 punts per sobre de la mitjana. Però no és només inversió el que es necessita, Finlàndia paradigma de l’educació europea, té una inversió per alumne similar a Euskadi, i obté millors resultats. Això és degut a la major exigència dels docents a nivell de formació. També es fa necessari saber treballar amb els alumnes en risc de fracàs escolar, i entendre la situació en la que es troben, on generalment sol ser per un ambient familiar poc adequat o retroalimentació amb altres alumnes en la mateixa situació de fracàs escolar. Reforçar les escoles amb educadors extraescolars, que facin un reforç escolar, un seguiment i una atenció, o utilitzar elements motivadors com l’esport, la dansa o la música, no seria cap tonteria a plantejar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A nivell universitari, no cal simplement una major inversió, sinó un canvi de plantejament i saber aprofitar els Graus, que demanen una major capacitat procedimental i de competències que les Llicenciatures. Ampliar les beques públiques i no simplement de caràcter econòmic, sinó de convenis laborals amb empreses tot establint programes educatius integrals i de dos anys entre l’empresa colaboradora i la universitat, possibilitant a l’alumne treballar i estudiar amb una compensació econòmica. Buscar l’excel·lència acadèmica premiant la possibilitat de realitzar postgraus de manera becada; ampliant les partides econòmiques així com beques destinades als alumnes que decideixen realitzar I+D a les Universitats; trobar convenis laborals també amb els estudiants que realitzen el Doctorat, etc.</div> <div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En conclusió, Catalunya ha de fer un esforç en educació. A nivell econòmic considerablement, també a nivell social i els propis estaments educatius, però especialment l’universitari. Les xifres, són preocupants; cal entonar un mea culpa, plantejar-se reflexions i sobretot, que les universitats es preguntin per què un alumne recent llicenciat i amb màster, té dificultats per trobar feina. No cal oblidar que també som víctimes del dèficit fiscal, i la situació s’agreujarà degut a la fràgil situació financera de la Generalitat, on el 20% del pressupost està destinat a pagar deute. És urgent que la població entengui la necessitat de la independència, o com a mínim un pacte fiscal que elimini el greuge comparatiu que patim, perquè en definitiva, ens permetrà tenir un teixit educatiu i universitari fort, entre molts altres aspectes, i no només beneficia a uns, sinó a tots. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Josep Palau</div><div style="text-align: justify;">Militant de la JNC de la Dreta de l'Eixample</div>JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.com