tag:blogger.com,1999:blog-10015211308628026362024-03-13T17:11:06.389+01:00Suma't al Canvi Jove!JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-18078596995499902232014-01-15T16:58:00.000+01:002014-01-15T16:58:11.530+01:00Internacionalitzar el Conflicte<div style="text-align: justify;">
El President Mas va començar l'any impulsant una acció exterior mediàtica que ha servit no només perquè cada país membre de la UE estigui a l'aguait de què passa a Catalunya. Si no també per començar l'any amb força i fer que la causa catalana sigui un conflicte que ni els ideòlegs, economistes i caps d'estat puguin obviar. Que el President Rajoy hagi comentat al President dels EUA com un dels grans temes que “Catalunya no serà independent” és molt significatiu i bo ja que l’important és que es parli de nosaltres. I al final, amb el pas dels mesos, la bona imatge del procés dependrà exclusivament de la nostra acció no pas del que digui Espanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tanmateix, aquest no és el primer cop que el país es planteja internacionalitzar la seva causa per a què pugui ser resolta amb mediació o intervenció estrangera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Enguany, com bé sabeu, la Mancomunitat de Prat de la Riba fa 100 anys. El catalanisme, tenaç i perseverant, assolí la unió de les quatre províncies mitjançant un reial decret. La Mancomunitat assolí així un gran poder simbòlic i fou pels catalans una petita victòria, el retorn d’un pedaç de sobirania. Paral·lelament a l’auge catalanista que vivíem com a país, Europa entrava a la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra. Una guerra de trinxeres que entre ambdós bàndols, els aliadòfils i els germanòfils, deixà gairebé 10M de morts, 21M de ferits i 8M de desapareguts. Tot i la brutalitat de la guerra en sí, una part del catalanisme veia en la Gran Guerra la importància de posicionar-se i així guanyar-se la simpatia d’una gran potència per tal de rebre a canvi suport per a la independència de Catalunya. L’aposta catalana fou pels coneguts com aliadòfils: França, Regne Unit i EUA.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Milers de catalans, doncs, van anar a lluitar al costat de les files franceses, entenent que la neutralitat espanyola promoguda i defensada a Espanya per Francesc Cambó els seria favorable per a les seves demandes en cas de victòria. Però va resultar inútil. I França, a l’hora de la veritat, simplement es va reunir amb Espanya per tranquil·litzar-la que tot seguiria igual. Catalunya, per tant, quedaria fora de qualsevol menció en els catorze punts del President Wilson i per suposat del Tractat de Versalles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Uns fets bastants recents, encara contemporanis, que ens recorden que si un vol guanyar la llibertat del seu país l’ha de convèncer des de dins. I, sobretot, que des de fora només ens recolzaran quan tot estigui dat i beneït.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-55671745372484418672013-10-31T23:07:00.000+01:002013-11-03T23:09:55.316+01:00De la Democràcia no ens mouran!<div style="text-align: justify;">
Des de què el Govern de Catalunya va decidir apostar clara i decididament per la celebració d'una Consulta per a què els catalans puguin decidir en una urna SÍ volen ser un Estat Independent o NO, que vam començar a sentir veus de catalans avisant del famós xoc de trens. No cal que espereu més, som a finals de 2013, a un any aproximadament de la data en què hauríem de celebrar tal Consulta, i ja estem col·lisionant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Espanya ja sent com se li escapa “la criatura”. I són incapaços d’inventar-se un relat creïble per contra argumentar el que la realitat i la història s’entossudeix a demostrar: Catalunya és una nació. Són incapaços perquè no existeix.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Espanya, orgullosa, no explica la veritat als seus conciutadans. Espanya no explica que 2 de cada 3 catalans votarien Sí a una Consulta per la Independència. I és aquesta Espanya, paternalista, la que tractant d’imbècils els seus habitants anirà balcanitzant-se com en un dels pitjors somnis dels nacionalistes castellans, avui atrinxerats a Madrid. Per molt que ho pretenguin tapar a cops de portades mediàtiques per seguir distorsionant la realitat d'aquest conflicte (anti)democràtic que estem vivint.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Espanya cremarà totes les naus, fins al final, com van fer amb Cuba fa més de 100 anys abans de rendir-se. No en tingueu dubte. Molt hauria de canviar el tarannà imperialista i dictatorial que s'amaga en el fons d'un Estat històricament repressor. Espanya, doncs, no acceptarà la voluntat d'una majoria ciutadana contrària als seus interessos. Una majoria ciutadana ja organitzada i preparada per a prendre part, pacíficament, si el joc democràtic no avança.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Barcelona, capital de Catalunya, està essent i serà el principal escenari d'aquesta pugna per la llibertat. Caldrà que els barcelonins estiguem preparats per a fer costat al Govern de Catalunya, i al seu Parlament, en la seva croada democràtica per a què la ciutadania pugui votar. Caldrà que estiguem preparats per a fer el que faci falta amb la bandera de la pau al costat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentrestant confiem en el President. Confiem en el Govern que ha plantat cara a Madrid, de tu a tu, i ha dit prou. Confiem-hi. El rumb està més que marcat i anem de pressa. I per molt que ho desitgin: De la democràcia no ens mouran!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador de la JNC Barcelona Ciutat</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-38114415150671708452012-11-01T16:22:00.000+01:002012-11-03T16:26:35.846+01:00Aquest 25N, guanyem la llibertat!<div style="text-align: justify;">
Han passat moltes coses des del passat 11 de Setembre. Moltes. La implosió massiva de joia i la fèrria voluntat del poble català de començar el camí per a què la nostra nació sigui reconeguda com a Estat dins la UE, va ser recollida i assumida pel MHP Artur Mas. Han passat gairebé dos mesos des de què el President, després de constatar la nul·la voluntat de diàleg del govern espanyol, va decidir emprendre el camí de l’Estat propi. L’eina que ens ha de servir com a catalans per a sortir de la crisi i conservar la nostra identitat cultural i lingüística.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Alhora que el poble català s’ha unit per un somni, la cara més fosca d’Espanya ha sortit de nou a la llum: Coaccions, amenaces, calúmnies. Violència intel·lectual i violència periodística. Amunt i avall. Sense màscares, sense escrúpols, sense vergonya. Aquests mesos estem veient l’Espanya autèntica, la que és incapaç d’estimar sense sotmetre. Aquella Espanya insolidària que s’apropia dels nostres èxits i s’exclou de les nostres derrotes. Aquella Espanya acaparadora de recursos, sense objectiu, ni projecte, per la simple avarícia i voluntat de ser més que ningú. Aquella Espanya que no entén el diàleg sense imposició. L’Espanya que ens exclou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
La relació de Catalunya i Espanya tal i com la coneixem a dia d’avui ha arribat a la seva fi. La comunitat internacional només ha de llegir la premsa per entendre perquè volem marxar. El cúmul de despropòsits i greuges augmenta dia rere dia. Però cal no caure en l’espiral de violència que a Espanya l’interessa provocar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Catalunya té un projecte sòlid, integrador, competitiu, amb recorregut i sobretot, viable. Un projecte que es basa en la suma d’esforços i en la voluntat de construir més Catalunya per a construir més Europa. Perquè precisament són les nostres fortes conviccions europeistes les que aporten credibilitat al projecte i ens duran cap a la victòria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest proper 25 de novembre, els catalans votem per la llibertat. Votem per a què el Parlament pugui tenir una majoria clara i contundent a favor de la Independència. Una majoria que li doni la força necessària per a concedir al poble català la possibilitat d’expressar-se en una consulta, legítima, dins o fora del marc legal, per decidir el seu futur.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de 300 anys preparant-nos generació rere generació per aquest moment, no podem fallar. Tenim els arguments, la convicció, la il·lusió i sobretot, tenim projecte. Sortim al carrer, despertem esperança i guanyem la llibertat!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.com