La necessitat de la difusió

Ja s’està acabant d’enllestir el Pla de Joventut 2012-2015, un pla elaborat per l’Ajuntament de Barcelona que arriba per substituir l’anterior (2006-2010), que ha estat prorrogat tres anys. Un document que arriba en un moment molt complicat però alhora més necessari que mai. El pla encara vigent va ser aprovat l’octubre del 2006, on imperava una realitat social, econòmica, i fins i tot política, molt diferent a l’actual. De fet, un dels grans encerts del que ara s’ultima és que, en comptes de ser un document clos, s’esbossen unes línies mestres a partir de les quals es basteix i s’adapta un Pla d’acció de caràcter anual, de forma molt més dinàmica.

El nou Pla de Joventut l’està presentant per diferents districtes Ramon Morell, director d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament i president del Consell Nacional de la JNC. Vaig assistir a la que va tenir lloc el 6 de febrer amb Ciutat Vella i l'agrupació a la que estic adscrit, Sant Martí. Ja llavors Morell va demanar als assistents que plantegessin qüestions encaminades a millorar-lo, i crec que aquest és un bon espai per fer-ho.

Al Pla es parla de la desconeixença que molts joves tenen dels diversos serveis als que poden accedir. Potser aquí caldria fer cas del màrqueting i emprar els creadors de comunitats. Atès que la xarxa no destrueix les jerarquies sinó que modifica el paper del líder, caldria detectar aquells individus que per la seva experiència o caràcter són capaços de difondre el missatge al seu entorn més immediat. Aquesta figura de referent social o col·lectiu és especialment important a l’adolescència.

Un dels serveis als que els joves no poden accedir per falta d’informació és a les opcions de lleure, especialment gratuït, alhora que demanen propostes d’oci alternatiu. En aquest sentit fóra bo la creació d’una pàgina web d’estètica no oficial on es mostressin les múltiples activitats que es porten a terme a la ciutat, diferenciat per districte i tipus d’activitat. En el seu defecte, es podria aportar a l’escola referències de llocs on es pot adreçar la gent jove per esbrinar-ho.

Tot plegat, però, així com totes les propostes que puguin sortir, queden en paper mullat si abans no es resol la desconfiança que senten els joves envers les institucions, i que no fa més que augmentar. Aquest assumpte cal ser pres com a eix vertebrador i abordat de forma constant, des de la proximitat i adaptant-lo a la complexitat geogràfica i de realitats socials que té Barcelona. També a partir d’una millor coordinació.

Al Pla de Joventut ja es detecta que l’Ajuntament disposa de prou recursos (i li manca la possibilitat d’ampliar-los), però no sempre s’optimitzen degut a la desconnexió entre els diferents agents implicats. Això, i el suport institucional, ha de servir per fer més fluït el diàleg entre els encarregats d’elaborar les polítiques i aquells que, al cap i a la fi, se n’han de beneficiar.

Pau Cortés
Militant de Sant Martí