tag:blogger.com,1999:blog-10015211308628026362024-03-13T17:11:06.389+01:00Suma't al Canvi Jove!JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-53489626480162556112013-05-07T19:17:00.000+02:002013-05-18T19:21:07.629+02:00La força antisistema<div style="text-align: justify;">
Fa poc llegia una notícia sobre la participació política i associativa dels joves catalans. Allò que em va sorprendre més a l’hora de llegir-la va ser corroborar una cosa que sempre m’havia rondat pel cap però que mai se m’havia confirmat: els joves vinculats a moviments d’extrema esquerra o antisistema superen als joves vinculats a partits polítics usuals. Una dada que quan hi penses no sorprèn, sobretot si observem els nostres entorns propers i més en aquests moments de crisi profunda que desvirtua l’estructura sociopolítica que ens hem donat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Si em centro en el meu Districte, és fàcil observar com el fenomen de lluita contra el capitalisme s’ha estès de forma exponencial. Gràcia sempre ha estat caldo de cultiu d’aquests moviments (extrema esquerra, okupa, indignat...), però ara més que mai assoleixen quotes d’adhesió de gran abast. Els efectes arriben no només a la política nacional sinó que amb molta força i més proximitat a la política municipal; que li preguntin sinó al meu company Adrià Ventura, Conseller Municipal a Nou Barris.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Intervencions a comissions i consells, manifestacions continues, boicot a certs actes, paràlisi total d’un Plenari de fa un any, la complicada gestió de l’Espai Jove la Fontana, el desallotjament del Casal de Ros de Olano i tot el que ha comportat... Totes aquestes actuacions, sobretot les primeres, influeixen i molt en la nostra vida municipal perquè aconsegueixen contaminar l’ambient i no permeten que el nostre missatge arribi en condicions al ciutadà. Fins i tot, en certes ocasions, dificulta que el propi ciutadà ens faci arribar els seus problemes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Una cosa veiem amb claredat: la crisi és el factor clau que fa créixer aquests moviments, especialment entre els joves. Ells van guanyant, sí, perquè de moment no tenim resposta pel jove que no veu futur a l’horitzó amb més d’un 50% d’atur. L’esperança de l’Estat propi ens ajudarà, però si no construïm una alternativa viable que no caigui en el seu “revolucionem-ho tot”, però que realment sigui un model d’oportunitats per la joventut, ells seguiran creixent fins que acabin imposant el seu pensament. Si això passa, ja ens podem preparar, perquè tots sabem perfectament que entenen ells per democràcia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esteve Suñé Daniel</div>
<div style="text-align: justify;">
Conseller Municipal de CiU a Gràcia
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-10324900848812767192013-04-07T07:36:00.000+02:002013-04-25T07:40:35.820+02:00L’entrevista: Fundació Comtal (Vè Premi Tàber JNC Barcelona)<div style="text-align: justify;">
Anna-Bel Carbonell, Directora de la Fundació Comtal, defineix l’organització premiada de l’últim i Vè Premi Tàber, la Fundació Comtal, com la “Fundació que treballa per l’educació, formació i inserció d’infants, adolescents i joves en
situació de risc social. Creiem fermament que l’Educació és clau de futur”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per vosaltres l’educació és clau de futur i els vostres projectes neixen de l’anàlisi de la realitat del barri. Quines eines de seguiment són la base del vostre projecte?</b> Per nosaltres les eines de seguiment són imprescindibles per saber si la intervenció que duem a terme és adequada. La societat és cada cop més canviant de manera que per poder identificar les noves necessitats emergents i els nous perfils o problemàtiques dels infants, adolescents, joves i les famílies d’aquests més vulnerables -que són les que nosaltres atenem- hem d’estar molt oberts i ser molt propers. Treballem des de l’acompanyament, la orientació i el donar suport. Per tal que la nostra intervenció vagi amb consonància amb la feina fem coordinacions amb les escoles i instituts, amb el serveis socials, centres de salut mental, amb altres entitats, etc.. per tal de poder plantejar plans de treball conjunts i així alinear els objectius de tots els que podem influir en els infants, joves i les famílies d’aquests. Un altre vessant de l’obertura amb la que treballem fa referència a la participació en moltes de les xarxes i plataformes existents en el Tercer Sector Social, per tal de poder estar connectat amb la resta d’entitats del barri i dels nostres àmbits d’intervenció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Quin tipus d’activitat dueu a terme?</b> Les nostres activitats van destinades a infants i joves de 3 a 35 anys, i les seves famílies, especialment aquells que es troben en situacions de vulnerabilitat. El curs 11/12 hem atès a més de 2300 infants i joves. Els dos eixos centrals giren entorn a projectes socioeducatius i a projectes d’inserció sociolaboral. Concretament portem a terme 10 projectes, que van des de la realització d’activitats lúdico-educatives i de suport escolar per infants, a l’escolarització d’adolescents amb greus dificultats d’adaptació al sistema educatiu o a la guarda i cura d’infants tutelats per la Generalitat, etc...Val a dir, que en tots els projectes de la Fundació Comtal hi participen més de 100 voluntaris/es que ajuden a tirar endavant a l’entitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Què podem fer per millorar la qualitat de vida i es reintegrin a la societat els infants i adolescents amb els que treballeu?</b> Per la Fundació Comtal la solució passa per aconseguir que tothom disposi de les mateixes oportunitats i per nosaltres, l’eina és l’Educació, entesa en el seu sentit més ampli, no nomes combatent el fracàs escolar sinó també facilitant el procés d’escolarització o formant el joves que busquen feines, o facilitant la incorporació d’aquells coneixements, competències i actituds necessaris per funcionar en la societat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Quina és la radiografia de la situació a Barcelona? </b>Potser hem de començar a dir en veu alta que no estem ja a la Barcelona de nivell europeu de fa uns anys. Amb un 50% d’atur juvenil i un 20% de joves que ni estudien ni treballen, amb un de cada cinc infants en situació de pobresa... és dur, però és la realitat que tenim. Socialment ens hem desestabilitzat i no serà fàcil redreçar-nos, però sols ho aconseguirem amb esforç, amb el seny que tant ens caracteritza com a catalans i si cadascú, és responsable de la seva persona i de l’honestedat i coherència seus actes tant en la seva vida privada com pública.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>S’ha de canviar el model d’integració a la ciutat? </b>S’ha de treballar per un model que inclogui totes les etapes de la vida d’una persona, procurant que els implicats facin un esforç per caminar en la mateixa línia, generant la riquesa en la diversitat i a fer una ciutat amable i sostenibles per a tots i totes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Els polítics parlen de forma correcta sobre el tema? I els mitjans de comunicació?</b> Els polítics i mitjans de comunicació, darrerament, s’estan esforçant per parlar-ne i fer-ho correctament, però no sempre és així. Cal tenir sempre present la dignitat de la persona i el fet que no hi ha ningú sense casa, al llindar de la pobresa, en situació de precarietat, desplaçat, immigrant o sense estudis.... que estigui en aquesta situació perquè vol, i menys encara quan parlem d’infants i joves que sovint no viuen les seves vides perquè les hagin “provocat ells”, sinó com herència de les situacions familiars, desordres socials, etc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Què s’ha de canviar del model d’inclusió social?</b> Cal que tothom: ciutadans, administracions, polítics,... treballin per la inclusió social, per oferir oportunitats als infants i joves, reduir desigualtats i donar a tothom el dret a una vida digna i merescuda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Quin creus que és el paper dels joves en el procés cap a l’estat propi?</b> El paper dels joves en general és cabdal. Però si parlem dels joves en situacions d’exclusió primer ens hem de creure i ells s’han de creure que són part d’una societat que sovint els ignora i no atén les seves necessitats més bàsiques, sols així podran participar-hi activament.<br />
<br />
Judit Senarriaga<br />
Àrea de Comunicació</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-68577692626144730762013-02-15T11:41:00.000+01:002013-02-28T11:45:21.374+01:00La necessitat de la difusió<div style="text-align: justify;">
Ja s’està acabant d’enllestir el Pla de Joventut 2012-2015, un pla elaborat per l’Ajuntament de Barcelona que arriba per substituir l’anterior (2006-2010), que ha estat prorrogat tres anys. Un document que arriba en un moment molt complicat però alhora més necessari que mai. El pla encara vigent va ser aprovat l’octubre del 2006, on imperava una realitat social, econòmica, i fins i tot política, molt diferent a l’actual. De fet, un dels grans encerts del que ara s’ultima és que, en comptes de ser un document clos, s’esbossen unes línies mestres a partir de les quals es basteix i s’adapta un Pla d’acció de caràcter anual, de forma molt més dinàmica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El nou Pla de Joventut l’està presentant per diferents districtes Ramon Morell, director d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament i president del Consell Nacional de la JNC. Vaig assistir a la que va tenir lloc el 6 de febrer amb Ciutat Vella i l'agrupació a la que estic adscrit, Sant Martí. Ja llavors Morell va demanar als assistents que plantegessin qüestions encaminades a millorar-lo, i crec que aquest és un bon espai per fer-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Al Pla es parla de la desconeixença que molts joves tenen dels diversos serveis als que poden accedir. Potser aquí caldria fer cas del màrqueting i emprar els creadors de comunitats. Atès que la xarxa no destrueix les jerarquies sinó que modifica el paper del líder, caldria detectar aquells individus que per la seva experiència o caràcter són capaços de difondre el missatge al seu entorn més immediat. Aquesta figura de referent social o col·lectiu és especialment important a l’adolescència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dels serveis als que els joves no poden accedir per falta d’informació és a les opcions de lleure, especialment gratuït, alhora que demanen propostes d’oci alternatiu. En aquest sentit fóra bo la creació d’una pàgina web d’estètica no oficial on es mostressin les múltiples activitats que es porten a terme a la ciutat, diferenciat per districte i tipus d’activitat. En el seu defecte, es podria aportar a l’escola referències de llocs on es pot adreçar la gent jove per esbrinar-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot plegat, però, així com totes les propostes que puguin sortir, queden en paper mullat si abans no es resol la desconfiança que senten els joves envers les institucions, i que no fa més que augmentar. Aquest assumpte cal ser pres com a eix vertebrador i abordat de forma constant, des de la proximitat i adaptant-lo a la complexitat geogràfica i de realitats socials que té Barcelona. També a partir d’una millor coordinació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Al Pla de Joventut ja es detecta que l’Ajuntament disposa de prou recursos (i li manca la possibilitat d’ampliar-los), però no sempre s’optimitzen degut a la desconnexió entre els diferents agents implicats. Això, i el suport institucional, ha de servir per fer més fluït el diàleg entre els encarregats d’elaborar les polítiques i aquells que, al cap i a la fi, se n’han de beneficiar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Pau Cortés<br />
Militant de Sant Martí</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-57868341066317209052012-09-30T15:41:00.000+02:002012-10-04T15:43:58.528+02:00Entrevista a Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural: "Des d'Òmnium es continuarà treballant perquè el dia que hi hagi el referèndum el guanyem" <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrSyyFBY1HdIxivoifqMWy4nUjohXveHQ9pmv2nH4O2m1W-GbyAeTMoakgIjNNvpRza_Yoyxn8amVQNGU99W_E2AupRPRQbT1CyOa1Af28cMby8f8CT1LpXybJw6IY35AbqfAYPoxngYU/s1600/IMG_4025.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrSyyFBY1HdIxivoifqMWy4nUjohXveHQ9pmv2nH4O2m1W-GbyAeTMoakgIjNNvpRza_Yoyxn8amVQNGU99W_E2AupRPRQbT1CyOa1Af28cMby8f8CT1LpXybJw6IY35AbqfAYPoxngYU/s320/IMG_4025.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Muriel Casals és l'actual presidenta d'Òmnium Cultural, una entitat que treballa per la promoció de la llengua i cultura catalana i la identitat nacional de Catalunya arreu del territori. És economista i des del març del 2010 encapçala aquesta entitat. Fa menys d'un mes van rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya per la seva tasca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- En el discurs d'agraïment per la Medalla d'Honor ressaltava que Òmnium és un actor compromès en la transformació i deia "Hem madurat, senyor president!". S'ha fet gran Catalunya?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Catalunya ha viscut una època molt intensa i ara ja s’ha fet gran i crec que ja està preparada per encaminar un procés d’independència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Òmnium fa dos anys va sortir al carrer. Què va pensar aquell dia?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquell dia va ser especial. Mai havíem vist amb tanta naturalitat gent diversa, amb les seves pancartes demanant la independència quan no era la consigna de la manifestació, amb senyeres, estelades...però tot i això també necessitàvem tots reivindicar la sentència d’un Tribunal sobre el nostre Estatut de forma pacífica. Aquell dia la realitat va superar al somni.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Va ser millor del que és pensava?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sí. Nosaltres vam plantejar la manifestació com una resposta a una agressió en contra del poble de Catalunya i ens vam trobar al carrer molta gent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Què en queda d'aquella manifestació?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
En queda que els partits van aprendre a escoltar i que la ciutadania sortís a manifestar-se pacíficament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Va marcar un abans i un després?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Què en penseu de la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Onze de Setembre, sota el lema 'Catalunya, nou estat d'Europa'?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Nosaltres hi hem donat suport i recolzem que una entitat s’hagi creat per reivindicar que volem un estat propi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- 10 de juliol i 11 de setembre són dues dates importants on la societat ha sortit massivament al carrer. Com veu d’animada la societat civil?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Està molt animada però caldrà seguir estant-ne pel que pugui venir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Què és per vostè Òmnium?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
És llengua, cultura i país.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Vostè va dir que Òmnium Cultural va néixer quan el Parlament era tancat, quan tots els partits eren prohibits i quan calia fer actes de resistència contra un món oficial que pretenia esborrar la catalanitat. A vegades es té la sensació que calen fer actes de resistència com ara amb la llengua catalana, podem dir que la resistència és l'únic que no ha canviat de l'essència original?</b> </div>
<div style="text-align: justify;">
Molts cops es té aquesta sensació perquè últimament fem molta resistència per defensar Catalunya. Quan ens van atacar la llengua catalana a l'escola vam fer una forta reivindicació amb la campanya Som Escola perquè em de defensar el que és nostre però també com la llengua catalana i l'escola és un instrument important per la societat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Quina relació té amb altres entitats?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs molt bona. Com ja he comentat treballem amb Plataforma per la Llengua, de fet compartim pis, però també amb Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià a la Federació Llull per la llengua i cultura catalana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Creu que Òmnium té un paper aglutinador?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sí. De fet la manifestació va quedar clar: Òmnium els convoca i vénen polítics, partits, societat...Vist així des d'Òmnium estirem i empenyem gent diversa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Dins d'Òmnium hi ha molts joves. Quin paper tenen?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Destaco que és molt important tenir gent jove pel que aporten. Els tenim amb nosaltres, no estan apartats com a una branca jove sinó que considerem que són uns més. A part ells organitzen els esmorzars als dissabtes, actes i altres activitats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Òmnium ha crescut en socis. Aquest increment és conseqüència que la gent creu més en les institucions que en els partits polítics?</b>
Sí, l’interès polític ha desaparegut i ha sorgit cap a institucions com Òmnium. Però nosaltres deixem clar que no volem ser la competència dels partits perquè fem coses ben diferents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Quin és el dia dia a Òmnium?</b>
Nosaltres tenim una feina diària i la majoria és una feina callada i que no és espectacular però després hi ha unes puntes més visibles que és organitzar els actes com ara Festa llibertat, la Nit de Santa Llúcia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Què en pensa del Pacte Fiscal? </b>
Crec que s'ha de canviar el funcionament i la sobirania fiscal, és una necessitat i ara estem a l'espera del que pugui passar. Des d'Òmnium estem treballant per complir la promesa que vam fer al juliol del 2011 on vam dir que hi havia un procés obert entre Madrid i Catalunya per un Pacte Fiscal i si això no s'aconsegueix cal treballar per un altre camí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Sembla que els esdeveniments es precipiten i ja es parla d'independència. Com valora les paraules del President Mas d'aquests últims dies?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Considero que són unes paraules encertades, amb molt de valor donada la situació. President Mas no només va escoltar el poble l'11 de setembre sinó també el va sentir, va sentir el seu alè. Això ha fet que faci seu aquest clam i és un pas important.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Quin ha de ser el camí a seguir?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
El camí el marquen els polítics i des d'Òmnium es continuarà treballant perquè el dia que hi hagi el referèndum el guanyem i hem de continuar treballant per eixamplar el sentiment de catalanitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- De fet treballeu a tot el territori.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
És important aquesta feina des del món local o les demarcacions perquè cada lloc té els seus punts forts o dèbils, i cadascú coneix el seu territori molt millor i com pot actuar. Rebem molt bones iniciatives d'arreu del territori i es fa molta feina també.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Creu que veurà la independència?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Si m'ho haguessis preguntat fa unes setmanes no sé que et diria però avui et dic que sí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Com veu la Catalunya del futur?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
La veig amb potencial, poliglota, amb el català com a base i amb coneixement d'altres llengües; amb molta cultura, diversa, amb visió a l'exterior...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- Com diuen als Segadors "rica i plena"</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sí, i ho serà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
(aquesta entrevista es va fer el 17 de setembre)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Judit Senarriaga</div>
<div style="text-align: justify;">
Presidenta Assemblea JNC Barcelona</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-83052196106466073562012-09-30T14:55:00.000+02:002012-10-04T14:58:02.398+02:00Nou Pla d’Adolescència i Joventut 2012-2015<div style="text-align: justify;">
L'Ajuntament de Barcelona gaudeix d'una llarga trajectòria i experiència en elaboració de polítiques públiques de joventut. Sense anar més lluny va ser dels primers municipis de Catalunya i de l'Estat espanyol en elaborar un Pla de Joventut. Aquest pla pioner determinava unes línies polítiques a seguir en temes de joventut centrades en el foment del teixit associatiu, i la participació social. En definitiva mesures que intentessin pal·liar la debilitat democràtica i del teixit social existent un cop restaurada la democràcia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un pla de Joventut és El Pla d'Adolescència i Joventut que és el full de ruta que estableix les línies d'actuació que defineixen les polítiques d’adolescència i joventut de l'Ajuntament de Barcelona fins el 2015. Estableix un marc d’actuació que té com a punt de partida i fil conductor totes aquelles accions que tenen com a subjecte la població adolescent i jove de la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el mandat del primer govern nacionalista des de la restauració de la democràcia, un de les primers encàrrecs de l'Alcalde Trias va ser a la Regidoria d’Adolescència i Joventut. Demanant que s’iniciés l’elaboració i redacció d'un nou pla jove, donat que l’anterior comprenia les línies polítiques a seguir entre 2006 i 2010.Per tant restava en fase de pròrroga.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El nou Pla d’Adolescència i Joventut s’està duent a terme amb el consens polític de tots els grup municipals del consistori. Dissenyant una estratègia i uns passos conjunts a seguir entre govern i oposició. I el que resulta més important en termes de polítiques de Joventut, amb la participació activa del Consell de la Joventut de Barcelona. Organisme que per la seva transcendència en l’àmbit juvenil, des de l' inici ha co-liderat el procés d’elaboració del Pla participant-hi activament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest sentit des de la regidoria d’Adolescència i Joventut s’entén que en un moment tant delicat per molts dels i les adolescents i dels i les joves de la capital de País, els eixos bàsics de les línies polítiques en matèria de joventut s’haurien d’elaborar amb la complicitat de tots els agents implicats. Treballant perquè mesures relacionades amb la formació, l’ocupació, l’habitatge, l’associacionisme, la cohesió social, la salut, etc., tinguin un paper transversal i aconsegueixen dotar d’instrument i mesures útils al servei del jovent barceloní.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ramon Morell i Sau</div>
<div style="text-align: justify;">
Director d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-88643559977007370402012-01-31T14:20:00.004+01:002012-01-31T14:30:25.544+01:00Entrevista a Iñaki Segurado: "Veure com un jove en risc d'exclusió social estudia una carrera és el millor projecte"<div style="text-align: justify;">Des d'un Taller de Ràdio, un curs d'informàtica, català, castellà fins a itineraris personalitzats d'inserció, plans de formació ocupacional, servei de creació d'empreses, programes amb entitats com ara "Joves amb Futur" de Barcelona Activa i així una llarga llista de projectes. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Fundació Trinijove va néixer l'any 1985 per tal d'ajudar en l'àmbit de la formació i inserció sociolaboral de persones amb especials dificultats. Durant aquests 25 anys s'ha treballat activament en el disseny i implementació de mesures i programes innovadors amb la finalitat de superar les situacions d'exclusió social. El passat desembre van rebre el Premi Tàber de la JNC de Barcelona per la seva tasca. Iñaki Segurado, Vicepresident de la Fundació ens parla de la seva tasca.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>ENTREVISTA A IÑAKI SEGURADO</b> (Vicepresident Fundació Trinijove)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold; ">1. Com defineixes Trinijove?</span><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">La defineixo com una entitat territorial sense ànim de lucre que treballa pel col·lectiu més desafavorit, ja siguin joves, dones, entre d'altres.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">2. Quins projectes teniu?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Fundació consta de diferents potes que són la formació, l'assessorament, el suport a la gent, l'emprenedoria, la inserció i una àrea més social i això ens permet tenir diferents tipus de projectes. Tot i això, la nostra principal preocupació és la gent jove per la falta de feina al mercat i les dones perquè ho pateixen molt més. Els projectes s'estructuren en dos àmbits, un primer de prevenció perquè és la forma de treballar aspectes bàsics per detectar problemes reals als barris i el segon, la formació perquè després et porta a l'ocupació a través de programes com l'Incorpora, que és un conveni que tenim amb L'Obra Social de la Caixa, o amb empreses.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">3. Què aconseguiu a través d'aquests projectes?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sobretot millorar aspectes formatius, laborals, donar valors, entre moltes altres coses per tal de crear la necessitat de què estem en un país com Catalunya i s'ha de normalitzar la situació tant pels de casa com pels immigrants. Per exemple, a través de la nostra ràdio els joves poden explicar els seus problemes i troben que és un canal de comunicació i de normalització.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">4. Com us organitzeu?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tenim un patronat que és gent que voluntàriament tira endavant la fundació; després tenim un cos de gent executor que són els tècnics, els que executen els projectes i una part molt important, i després tenim el voluntariat que són sobretot gent jubilada i joves que col·laboren ja sigui amb la ràdio o amb assessorament jurídic o social.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">5. Quin paper tenen els voluntaris?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El que més destaco del seu paper és la vocació social i el fet d'entendre el projecte. És molt important veure la disponibilitat i la incorporació d'idees en els projectes perquè es puguin desenvolupar.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">6. En un context on l'associacionisme juvenil és baix. Com esteu potenciant la participació dels voluntaris?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En la nostra Fundació els voluntaris ja és gent molt motivada, il·lusionada. El fet que puguin participar directament en el projecte, que siguin un gran reforç a la tasca és la seva major motivació.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">7. Quin és el moment i perquè decideixes entrar a Trinijove?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jo sóc un dels membres fundadors de l'entitat i en aquell moment vam veure que s'havia de fer alguna cosa per millorar la situació del barri al veure els problemes de l'atur, problemes estructurals. Érem un grup de gent amb moltes ganes de fer coses concretes i de poder donar una sortida als col·lectius més desafavorits.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">8. Com valores els projectes?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un dels aspectes és que cada vegada més s'amplien els projectes però també tot i que hi ha moments complicats el millor és veure com té els seus fruits. La millor valoració és veure com has ajudat a un noi/noia i que aquest un cop té més independència se n'ha sortit, té una feina i per tant té una independència que feia uns anys no tenia.Un dels projectes que més valoro és el d'inserció en el món laboral dels joves. Primer de tot fas un estudi de prevenció on mires el seu voltant i estudies els problemes que té per tal de donar-hi una solució. Després hi ha un treball de formació i d'entrada a una empresa o veure com un jove entra a la universitat. Veure com un jove té una continuïtat en aquella empresa o estudia una carrera és el millor projecte.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">9. La crisi és un factor que també influeix en l'exclusió social dels joves. Com intenteu superar la situació actual?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Primer de tot cal destacar que tenim un problema estructural que ve de fa d'anys i la crisi ens ho ha posat més de relleu. Un dels problemes que trobem és que no hi ha oportunitats de feina per als joves. Els joves són l'oportunitat del país i si marxen pot ser la mort del país. Ells són el progrés econòmic. Hem de valorar que som un país d'emprenedors, amb idees i cal donar-hi importància, tenim una societat civil amb idees i uns joves que han d'agafar o tenen empenta. Ens interessa que els joves agafin empenta per a què els problemes no hi siguin en un futur.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">10. Qui hi ha darrera de Trinijove? Quin és el perfil al que ajudeu?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ajudem a joves en exclusió o que poden acabar en exclusió. La línia que hi ha entre l'exclusió i la normalització no es veu i el que fem a Trini Jove és recuperar a l'individu, donar-li eines per a què pel seu compte puguin canviar i que en un futur puguin tenir la independència per la seva banda. Tot això ho fem a través del punt d'informació, dels serveis socials del barri, dels mateixos veïns, de la Direcció General d'Atenció a la Infància o l'Atenció Primària.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">11. Quin tipus consultes rebeu al mes? Quines són les més freqüents?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Rebem tot tipus de consultes però sobretot de temes laborals i emancipació. Un altre tipus de consultes freqüents són sobre l'exclusió dels discapacitats.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">12. Quines dificultats us trobeu en el dia a dia per desenvolupar la vostra tasca?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com a qualsevol entitat ens trobem que la crisi. La falta d'ofertes laborals complica la inserció laboral. Tot i això hem trobat una sortida i ho hem compaginat amb els serveis de la fundació que ha donat feina a la gent. Actualment tenim unes 70 persones treballant a la Fundació en un servei de jardineria, de neteja, entre d'altres, amb contracte laboral i el seu conveni.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">13. Com valores la col·laboració amb altres entitats? quin tipus de relació hi teniu?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És molt important la col·laboració tant amb les empreses com amb el Govern de la Generalitat. Veure com hi ha gent que aposta per nosaltres, per la nostra tasca és molt important i s'ha de mantenir. Actualment tenim unes 100 entitats col·laboradores de tot tipus i es important destacar com aquestes entitats veuen que tenim un projecte, unes idees i que cada vegada més valoren la prevenció, l'assessorament que fem i és per això que mantenim aquesta col·laboració o en surten de noves. Les empreses tenen nom i cognoms com també el Govern de la Generalitat que ha apostat per nosaltres i continuen apostant tot i la situació en la que ens trobem i s'ha d'agrair que ho facin perquè hi ha una preocupació mútua.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">14. Quins aspectes et criden l'atenció dels joves de la fundació?</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Les seves ganes de superació que tenen. Són joves conscients de que han de canviar la seva situació, que poden sortir d'on estan i que tenen el suport familiar quan decideixen canviar. Fan una reflexió molt important i veuen que han de canviar, que per qüestions de la vida tenen dificultats però tenen la voluntat de fer coses per canviar-ho. Ells també volen una vida normal, tenir feina però tenen una situació familiar que no els hi permet desenvolupar-ho, nosaltres amb la Fundació donem eines i il·lusió per a què ho puguin fer, per a què tinguin una sortida. Et recompensa molt veure com canvia la gent i com se'n surten i tiren endavant quan els hi has donat una petita oportunitat.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight:bold;">15. Com creus que evolucionarà Trinijove?</span>Doncs adaptant-nos als nous temps però sempre amb il·lusió, empenta i amb una tasca constant per tal d'estar treballant pels nostres joves.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Gràcies pel teu temps Iñaki, endavant amb Trinijove i per molts anys més!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Judit Senarriaga,</div><div style="text-align: justify;">Presidenta de l’Assemblea de la JNC-BCN</div></div>JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.com