19 de maig 2016

La Regeneració no es proclama, s’exerceix

Des de la JNC de Barcelona aquest juny farà un any que vam començar a posar formalment el nostre granet de sorra per a la regeneració de Convergència. Tanmateix ja fa més d’un any, el mes de gener del 2015, que vam dur a terme el primer procés de primàries de la història de la JNC per tal d’escollir el nostre candidat a ocupar un lloc a les llistes municipals de Barcelona de Convergència. I aquests últims mesos, a més a més, hem començat a sortir dels nostres locals per a fer activitats de formació i/o xerrades amb la voluntat de visualitzar i obrir més la marca JNC. Des de la JNC de Barcelona creiem necessari posar al dia una nova manera de fer política que ens faciliti l’apropament cap a la ciutadania, principalment la jove. Sabem que encara ens falta molta feina en diferents àmbits, però cal que anem fent passos endavant i ferms. Cal que posem en pràctica dinàmiques fins ara insòlites que ens permetin afrontar amb més normalitat processos de canvi com els que ens plantegem. Perquè la JNC de Barcelona creu i defensa que, així com amb la independència: la regeneració no es proclama, s’exerceix.

Un dels exemples més clars per il·lustrar aquest capteniment és la primera edició de la lliga de debat que vam realitzar el 2014 (actualment estem celebrant la 2a edició), una activitat que va ser cabdal i necessària per a posar el pòsit que ens permeté celebrar les primeres primàries municipals. Perquè la lliga de debat és una activitat que reforça molts dels valors i actituds que pretenem reforçar i desenvolupar a la JNC com l'acadèmia de joves i bons polítics que entenem que ha de representar: companyonia, treball en equip, recerca i contrast d’informació, formulació d'argumentacions pròpies, auto-crítica, bona oratòria, bona comunicació no verbal, aprenentatge de nous coneixements, capacitat de síntesi i una bona gestió de la derrota i de la victòria. La lliga de debat, per tant, ha d'esdevenir el tronc central de la nostra activitat formativa perquè és un reflex de la JNC que volem: una fàbrica de lideratges.

El proper 21 de maig el partit farà una consulta per dirimir un debat que ja semblava superat: Renovació o nova fundació? El nostre posicionament com a JNC de Barcelona per tant ha de ser clar, nítid i coherent cap a una nova fundació. En el mateix sentit, cal esvair els dubtes de molta ciutadania que simpatitza amb Convergència i ens està observant respecte si el nou partit ha de ser sobiranista o independentista. No hem arribat tan lluny per tornar a perdre’ns en l’ambigüitat pujoliana. El sobiranisme era un calaix de sastre en què hi cabia tothom que volia més autogovern per Catalunya. Però aquesta fase ja l'hem superat. Ara som un partit independentista i això és el que hem de seguir sent. I precisament per això, no deixarem mai de voler eixamplar la seva base. No ens hem d'embolicar triant entre el Dret a Decidir i ser Independentista, una cosa va lligada amb l'altra. Hem estat els independentistes els qui sempre hem defensat el referèndum com la millor via per aconseguir l'Estat, i ho seguirem fent. I és que no fa mal recordar que si Catalunya no ha viscut encara un referèndum formal d'independència a l'estil britànic o canadenc no ha estat per culpa de l'independentisme, sinó perquè la gran coalició unionista de PP, PSOE i C's s'hi ha negat en rodó. Si algun dia el govern espanyol ofereix pactar un referèndum d'independència, estarem amatents, però mentrestant els catalans hem de fer via per a construir un nou Estat d'Europa que ens faci sentir orgullosos i que permeti als catalans prosperar sense cotilles ni prohibicions.

En aquests propers mesos de procés congressual, la JNC de Barcelona es seguirà mantenint neutral entenent que la importància en aquest moment no és qui agafarà el lideratge del nou partit sinó fer uns bons fonaments que ens permetin tenir una eina vàlida i moderna pels propers 40 anys. D’aquí la importància de la separació en dos congressos del debat d’idees del de persones, que celebrem i creiem imprescindible.

La JNC de Barcelona seguirà treballant fins al Congrés i més enllà posant el seu gra de sorra amb la renovació de la nova Convergència. I ho farà tant per la via de les paraules com per la via dels fets. Perquè, com deia a l’inici, per la JNC de Barcelona la regeneració no es proclama, s’exerceix.


Sergi Sarri
Coordinador Territorial Barcelona Ciutat
Joventut Nacionalista de Catalunya

[ + Ampliar ]



Avançant amb el fre posat

L’electrònica digital i les computadores, juntament amb l’increment de personal altament qualificat, ha causat un creixement exponencial de la tecnologia durant els últims 50 anys. Aquest fet s’ha traduit en una millora en sanitat, transport, construcció, agricultura, entre molts altres sectors, contribuint a incrementar la qualitat de vida, desenvolupant països i activant economies.
No obstant això, en qüestions educatives, els nostre sistema intenta avançar com ho faria un cotxe amb el fre posat. Els mètodes no han estat capaços d’actualitzar-se ni d’estar a l’alçada dels temps i, per aquest motiu, hem col·lapsat.
En primer lloc, les últimes generacions hem patit una educació que limita les capacitats dels estudiants: a mesura que passaven les classes i els cursos, es tornava a repetir lliçons ja fetes i compreses, destinant un temps que hagués estat més útil destinar a aprofundir altres coneixements. A conseqüència d’aquest fet, per exemple, un alumne finalitza primària coneixent en anglès els dies de la setmana, els mesos de l’any i el verb to be, però poc més. En relació a matemàtiques, es destina tres cursos a aprendre a multiplicar i a dividir (o fer fraccions); en qüestions lingüístiques, de quatre a sis anys analitzant morfosintàcticament. No obstant, els estudiants que accedeixen a la universitat, veuen com de forma sobtada el nivell esdevé molt superior, intentant d’aquesta manera impartir uns coneixements molt elevats en poc temps i així compensar els anys perduts.
Per una altra banda, aquesta revolució tecnològica ens podria ser d’ajuda per canviar el mode en què aprenem. Per exemple, en branca científica, una vegada ja s’ha après a multiplicar i dividir, practicar els problemes amb l’ajuda de calculadora per optimitzar el temps els següents cursos i poder derivar, integrar i fer matrius abans d’acabar l’ESO – o a física i química,  ajudar-se d’un ordinador per no haver d’aprendre fòrmules, però sí saber quan són útils per saber resoldre els problemes raonant, no memoritzant-ne semblants.
Millorar l’eficiència educativa per mitjà de la tecnologia, significa gastar menys temps a l’infantesa assegut a una cadira o passar tardes fent deures, però alhora acabar els estudis obligatoris amb uns millors resultats.

Alex Rua
Militant de la JNC Sant Andreu

[ + Ampliar ]



Ada Colau i el català

Amb la recuperació de l’autonomia als anys 80 s’acordà la normalització lingüística, és a dir, el foment del català per part de la classe política i les institucions públiques. L’Estatut de Sau, en efecte, reconeixia el català com l’única llengua pròpia del país, mentre que l’Estatut de 2006 declarava l’ús preferent del català per les administracions i els mitjans públics, si bé el Constitucional ja es va encarregar de passar-ho pel ribot. El consens de la immersió lingüística no només fou assumit pel nacionalisme sinó també per forces com el PSC i Iniciativa, que protegiren el català de finalitats electoralistes. Aquest consens explica donant exemple i usant-la com a llengua vehicular, i en bona part explica com la llengua catalana ha anat recuperant posicions.
És per a això que avui en dia sobta com una persona a qui se suposa certa sensibilitat pel fet nacional català com és l’Excel•lentíssima Alcaldessa de Barcelona, que recordem que va votar Sí/Sí el 9N, mostri més sensibilitat per l’ús no-sexista del llenguatge que no pas per utilitzar públicament el català. En efecte, si fem un cop d’ull al Facebook d’Ada Colau, que utilitza habitualment com a espai de reflexió, veurem com és incapaç d’aplicar-se a sí mateixa l’ús preferent del català. Dels vint-i-cinc estats que ha publicat des d’inicis de 2016, 24 són en castellà i 1 en català. La deferència amb els seus seguidors castellanoparlants va ser autocomentar-se’l amb el mateix text traduït a la llengua de Pablo Iglesias. El contrast amb Núria Parlon, l’alcaldessa socialista de Santa Coloma de Gramenet - el municipi de majoria castellanoparlant en el qual es començà a aplicar la immersió- és flagrant, deixant de banda que la segona sol respondre als comentaris dels espectadors. Els 60 community managers d’Ada Colau tenen altres coses a fer.
Un altre exemple. Si feu un cop d’ull a aquest vídeo electoral de les diverses confluències de Podem, Mònica Oltra i Joan Ribó parlen en valencià; X.M. Beiras i Xulio Ferreiro ho fan en gallec mentre Colau i Gerardo Pissarello renuncien a la llengua pròpia dels catalans. Llengua que constantment renunciava a utilitzar públicament durant els grans actes de campanya.
Simplement, em sobta que una persona compromesa en bones causes com és ella no s’hagi fet aquesta reflexió. La qual cosa em porta a pensar en dues situacions: la primera, que per al tipus de nova política que Colau pretén representar la promoció del català és una causa de l’antic règim, perquè al cap i a la fi ella és ciutadana del món abans que catalana. En segon lloc, que Ada Colau ho faci a posta amb finalitats electoralistes, renunciant a donar exemple en la promoció del català per segmentar el seu missatge (el mateix que fan C’s i PP al Parlament, quan els seus líders canvien de llengua segons el tema) i arribar al mercat que de debò li interessa, que és l’espanyol.

Marcel Planagumà
Membre de l'executiva JNC Barcelona

[ + Ampliar ]



La Manipulació Participativa

La participació en el món municipal és un bé preuat. Tothom vol ser reconegut com el més obert a les demandes ciutadanes, el que organitza les millors trobades o el que descobreix les més avançades eines virtuals per donar veu als veïns. Ningú dubta de la primera afirmació: la participació és positiva i necessària; ajuda a conèixer de primera mà els problemes de la gent i fomenta una societat activa i preocupada amb els assumptes col·lectius. Però què passa quan es trenca l’equilibri? Què passa quan es manipula la balança adequada que hi hauria d’haver entre la participació ciutadana i la capacitat resolutiva dels representants públics escollits en urnes? Doncs passa que tens un Govern, com el de Colau a Barcelona, que utilitza la participació per no mullar-se en decisions complexes que necessiten del lideratge i l’empenta dels governants. No tot es pot vehicular amb la participació, no pots deixar en mans de veïns o entitats, reunits en trobades de petit format, la decisió de reformar un Mercat, com el de l’Abaceria a Gràcia, de cobrir la Ronda de d’Alt o de resoldre el problema del top manta a Ciutat Vella. En múltiples ocasions, el Govern es renta les mans i espera que “el poble” els hi solucioni els problemes que els empaiten amb processos participatius que s’eternitzen. El mateix “poble” que els ha votat perquè “ells” ho solucionin no té prou informació ni prou temps per decidir sobre qüestions complicades que sobrepassen la seva capacitat o que en moltes ocasions mostren dues posicions ciutadanes contradictòries. Parlem d’un frau democràtic que degrada el mateix concepte de participació i que defuig les responsabilitats. Els que som Consellers Municipals ho veiem a diari i veiem una altra cosa potser més greu, en moltes ocasions s’intenta reconduir aquesta participació cap a posicions que interessen al Govern. Es convida a gent propera als seus postulats, s’escolta més a uns que altres o es guarden una última carta, com en els processos del PAD: la d’assegurar-se que cap decisió no serà acceptada si no comparteix la seva línia ideològica. Sí, cal fomentar la participació, és imprescindible, però fem-ho bé, tinguem present els seus límits i no la manipulem, i potser així, només així, ens acostarem a la ciutadania.

Esteve Suñe
Conseller Municipal al Districte de Gràcia

[ + Ampliar ]



11 de nov. 2015

Motivar la militància


Motivar la militància perquè s’impliqui en una altra campanya electoral en un període de dos anys és farragós i difícil, i més quan hem tingut tres campanyes electorals en un any i en menys de dos mesos ja tenim la següent. Com a cap de col·lectiu intentes donar-li la màxima importància a totes les campanyes electorals per igual, però la realitat és ben diferent. Ni els catalans, ni tampoc els propis militants de la JNC li donen la mateixa importància a unes eleccions europees que a unes al Parlament de Catalunya; les dades de participació són ben clares, i encara més si són unes plebiscitàries.

Clarament, no podem comparar un col·lectiu de quinze persones a un col·lectiu de cinc com és el cas de Sant Andreu. A més a més, quan uns treballen i els altres estudien. Has de pensar com motivar els teus propis militants que aquestes sí que són les de debò.

En principi, sembla que tot anirà sol, que no cal recordar als militants que estem en període electoral i que tots hem de donar el màxim, que únicament són quinze dies. Però la realitat és una altra. Com a cap de col·lectiu has de fer mans i mànigues per motivar als teus militants i més quan ens podem trobar més de tres actes alhora. Cal recordar que a cada campanya, realment participem en dues campanyes paral·leles: les de Convergència i les de la JNC. 

La clau de l'èxit és que els teus propis militants participin en l'elaboració i propostes d'actes al territori: batudes per tots els barris, encartellades per la nit, etc. En el cas de Sant Andreu, hem sabut, amb poca gent, arribar a tots els actes de matí, tarda i nit, i també hem ampliat el terreny on actuar, no solament al barri central sinó a quatre barris més. Sense oblidar, que si necessitaven gent en altres Districtes, algú de Sant Andreu sempre hi anava, per exemple: les repartides de material a les sortides del metro.

Però encara ens falta molta feina per fer, i molts barris per trepitjar, i això no és feina de quinze dies. Tot i així, amb temps ho podrem aconseguir. L’objectiu sempre serà el d'arribar a tot arreu, que els ciutadans de Barcelona coneguin les nostres propostes i que els propis militants de la JNC coneguin la ciutat on viuen.


Anna Satorra | Cap de districte de la JNC Sant Andreu

[ + Ampliar ]