tag:blogger.com,1999:blog-10015211308628026362024-03-13T17:11:06.389+01:00Suma't al Canvi Jove!JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comBlogger49125tag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-27341983854864296252015-02-13T13:42:00.000+01:002015-03-08T13:43:43.183+01:00I Concurs de Discurs: Escrit de Pau Cortés - Guanyador part oral<div style="text-align: justify;">
Context del discurs:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
“Atesa la situació política que es viu a Catalunya, el Parlament Europeu, a proposta del grup liberal, ha decidit convidar el President Mas a fer un discurs davant l’Eurocambra. En aquest discurs, el President exposarà perquè Catalunya ha de poder entrar automàticament a formar part de la Unió Europea davant una eventual independència.”</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc aquí com a part d’un procés polític que va començar la tardor del 2012. Aleshores, un milió i mig de persones –en un país de set milions i mig– van sortir al carrer per demanar la plena sobirania del seu país, Catalunya. Aquella manifestació multitudinària agermanava les dotze estrelles que representen la unió dels estats europeus amb les quatre barres, símbol de la nació catalana. El lema que encapçalava aquella concentració no deixava dubtes tampoc sobre el destí últim de tot el moviment: “Catalunya, nou Estat d’Europa”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè, fins i tot quan uns pocs dels que apostaven per aquesta via cridaven que fora de la Unió estaríem millor –el nostre país no és aliè a alguns fenòmens que malauradament sacsegen al continent–, una gran majoria de la societat responia amb serenor que Europa és també casa nostra, que som europeus i estem orgullosos de ser-ho. I, que tant si el poble català opta per la independència d’Espanya com si no, nosaltres voldrem seguim sent presents en aquesta gran Cambra.
Parlo “d’independència d’Espanya” i no pas “d’independència” a seques. I és que sempre he defensat que ja fa molts anys que no ens és permès de pensar en una independència tal i com s’entenia ara fa cent anys. Si els catalans i catalanes així ho decideixen, accedirem de forma més directa al món de les interdependències.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
La globalització dilueix fronteres. Els murs s’enderroquen, no només els físics, com vam poder veure ara fa vint-i-cinc anys al cor d’Europa, també els mentals i els culturals. La interdependència ens ofereix més oportunitats, però també ens obliga a assumir més riscos, ja que els errors d’altri també ens afecten. En aquest sentit, crec que la Unió Europea és el millor instrument per gestionar plegats i compartir les oportunitats però també els riscos, els d’ara i els que han de venir. Una d’aquestes grans oportunitats és, es clar, l’euro, una de les monedes més fortes del món. La nostra voluntat també passa per adherir-nos a l’euro, com ja fan actualment dinou països dels vint-i-vuit membres, una moneda que és alhora un símbol de la unitat del projecte europeu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
He començat mencionant la gran manifestació que m’ha dut fins aquí, i vull afegir que després d’aquesta n’han vingut dues més, també multitudinàries, on les banderes europees i tot el que representa Europa hi van ben presents també. De fet, una d’elles va estar inspirada en la que van fer Lituània, Letònia i Estònia poc després de la caiguda del mur de Berlín. Tres països que ara seuen aquí en peu d’igualtat amb la resta de nacions i comparteixen la moneda comuna. El moviment sobiranista català, de fet, no vol sinó això. He començat parlant de la gran mostra de voluntat popular, deia, però la raó que m’ha dut aquí no té res a veure amb les banderes, els símbols o les nacions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc aquí per demanar que, si els catalans ho decideixen lliurement, democràticament i pacíficament, puguin seguir sent membres de ple dret de la Unió Europea. Sóc aquí per fer constar que tot el procés s’ha fet i se seguirà fent amb tres dels principis fonamentals de la Unió, reflectits als Principis Fonamentals i als diversos tractats comunitaris:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
-El primer principi és el del respecte permanent per la llibertat de tots i cadascun dels individus per expressar-se a favor i en contra d’aquesta qüestió, i per actuar en conseqüència dintre dels límits de la convivència; de fet, creiem que aquest debat només té sentit des dels diversos arguments que puguin oferir els ciutadans i organitzacions que defensin una postura o una altra, des de la tolerància i des del pluralisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
-El segon principi en el qual hem cregut sempre ha estat en les urnes com la millor via per conèixer el parer popular de forma escrupolosament democràtica; de fet, ja vam organitzar una consulta el novembre del 2014, un procés participatiu acordat per la majoria de partits catalans, però que l’Estat espanyol va impedir que tingués validesa legal, com ens hagués agradat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
-I finalment, l’últim principi amb el qual hem estat molt estrictes a l’hora de fer tot aquest procés ha estat la forma totalment pacífica com s’ha dut a terme. Voldria destacar aquest punt: s’han produït algunes de les manifestacions més importants dels últims anys a Europa –el moviment per la plena sobirania sempre ha tingut una àmplia base de suport popular– i, en canvi no es va registrar ni un sol incident; de fet, es van convertir en jornades festives. En aquest punt, crec que cal remarcar la lliçó de civisme que ha donat la societat civil catalana al món.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc aquí perquè crec fermament que el procés català, lluny de ser vist com una anomalia, hauria de ser considerat com un episodi normal dins del nostre món, si es fa, com és el cas, amb els tres paràmetres que he esmentat abans, la llibertat, la democràcia i la pau. La Unió Europea ha dut a terme una considerable ampliació els últims vint-i-cinc anys, i s’espera que properament encara més països hi puguin accedir. Però em voldria referir a un procés concret, el que va fer el 2014 una vella nació europea com la nostra: Escòcia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El procés escocès va ser per nosaltres un lloc on emmirallar-nos, una mostra també de civisme i de debat serè d’un poble madur que va poder decidir el que més li convenia pel seu futur col·lectiu. Un poble madur que també va expressar en tot moment que passés el que passés volien seguir sent europeus. No sé què votaran els catalans, potser voldran romandre com una nació més dins d’Espanya, com van fer els escocesos respecte el Regne Unit; el que sé segur és que hi ha un ampli desig a la societat catalana de votar sobre el seu futur com a poble, de la mateixa manera que hi ha un ampli desig, com expressava abans, de seguir essent europeus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc aquí també perquè l’Estat espanyol ha volgut esquinçar la llarga tradició que tenia el catalanisme, el corrent polític majoritari a Catalunya, una part del qual ara demana la plena sobirania justament per l’actitud hostil de l’Estat. El catalanisme ha contribuït històricament a la governabilitat d’Espanya, a la seva modernització i al seu desenvolupament. Un pas imprescindible per aconseguir-ho era, es clar, entrar a la Unió Europea, la qual cosa es va aconseguir l’any 1986. Però els darrers anys el govern espanyol ha volgut avortar qualsevol intent de major autogovern per a Catalunya, per petit que fos. És especialment feridor el tracte econòmic, ja que es manté una sistema de redistribució que va molt més enllà del que es pot entendre per solidaritat. Catalunya és la que té un major producte interior brut, la que més exporta i més inversió estrangera rep de totes les regions espanyoles, però el sistema de redistribució, que s’emporta molts dels recursos produïts a Catalunya, frena el progrés econòmic del nostre país.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dels àmbits on més clarament s’ha pogut veure tot això ha estat en les infraestructures, i en això Europa n’ha pogut ser testimoni. Fa més de vint anys que Catalunya demana el Corredor Mediterrani, un corredor ferroviari que permetrà connectar l’arc mediterrani, on es concentren el major nombre de mercaderies i amb ports tan importants com Algesires, València i Barcelona, amb la resta d’Europa. Però els governs espanyols sempre s’hi han oposat, i per motius estrictament polítics. Fins i tot després que la Comissió Europea, amb bon criteri, va deixar clar que aquesta era una inversió prioritària, que afavoria tot el continent, l’Estat espanyol ha seguit insistint en la necessitat d’incloure també un corredor central que passés per Madrid, encara que això signifiqués haver de foradar els Pirineus de costat a costat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc aquí perquè no voldria que quedés trencada una llarga relació de més de trenta anys, que és la que han tingut Catalunya i Europa. Catalunya sempre s’ha sentit molt bé dins les institucions, i en aquest punt crec important subratllar el paper que ha tingut dins el Comitè de Regions. De fet, el segon president del Comitè va ser Pasqual Maragall i Mira, que pocs anys després esdevindria president de Catalunya. En aquell moment, el qui aleshores presidia el govern català era alhora president de l’Assemblea de les Regions d’Europa. Ara, el país vol decidir si el lloc que vol ocupar és dins del Comitè de Regions o si, en canvi, vol seure en aquesta Cambra al costat dels altres Estats sobirans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc aquí perquè quan parlo de la voluntat dels catalans de seguir sent europeus ho dic amb la clara convicció que, si Catalunya vota per la separació, voldrem ser un actor protagonista a la vida política d’aquesta Cambra. Voldrem ser un actor clau en la política europea com sempre vam voler ser-ho en la política espanyola. De fet, ens avala una llarguíssima tradició de pactisme, que es remunta segles enrere.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Però si Catalunya pot aspirar a ser un actor clau és sobretot perquè tindria prous recursos per poder afrontar el seu propi desenvolupament econòmic, i de fet es convertiria en contribuent net a la Unió. La construcció del corredor mediterrani, que he mencionat abans, potenciarà encara més el nostre país com un dels grans motors econòmics del sud d’Europa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Justament és sota aquesta premissa que Catalunya és, des de la seva fundació, membre dels Quatre Motors per Europa, al costat de Baden-Württenberg, Llombardia i Roine-Alps, un consorci format per les quatre regions més industrialitzades d’Europea, i a la que més tard es van associar Flandes i Gal·les. La sortida de Catalunya de la Unió implicaria el risc d’alentir, encara que fos de forma temporal, una de les grans turbines que impulsen la nau europea.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc aquí perquè tenim l’aspiració d’esdevenir la capital del sud d’Europa, una zona especialment castigada per la crisi econòmica. Catalunya pot ser el referent necessari per impulsar el progrés dels països del sud i allunyar el fantasma de l’Europa de les dues velocitats de la que parlen alguns experts. Perquè, a més, comptem amb una gran metròpoli europea, Barcelona, que ja ara exerceix la capitalitat de la Unió per la Mediterrània. Aquesta organització, que uneix els països europeus, els del nord de l’Àfrica i els del Pròxim Orient, crec que pot ser fonamental no només per les oportunitats econòmiques que pot generar, sinó perquè també pot permetre combatre conjuntament algunes de les amenaces més greus a les quals s’enfronten les tres regions, com és el terrorisme. Barcelona, com a capital d’Estat, podria ser un impuls definitiu per aquesta institució.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc aquí, en definitiva, per representar un poble europeu que vol seguir sent europeu. He començat parlant de la manifestació de fa tres anys però podria mencionar un fet més recent: a les darreres eleccions europees, les del 2014, la participació a Catalunya va ser més alta que la del conjunt d’Espanya i que la del conjunt d’Europa. És una mostra més del nostre orgull de ser europeus. Per això m’agradaria que Catalunya pogués entrar automàticament a formar part de la Unió Europea si els ciutadans catalans decideixen esdevenir un Estat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Comparteixo plenament el que va dir un president de la Generalitat ara fa quinze anys: l’entrada a Europa d’Espanya, dins la qual hi era, es clar, Catalunya, va ser molt més que un fet polític i molt més que un fet econòmic: va ser el final solemne d’un llarg període d’ignorància mútua. M’agradaria que la decisió que prengui de forma lliure, democràtica i pacífica un poble sobirà com és el català, sigui quina sigui, no trenqui el final solemne a la ignorància que vam aconseguir fa vint anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Moltes gràcies. </div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-2083489030417836382015-02-13T13:31:00.000+01:002015-03-08T13:44:19.110+01:00I Concurs de Discurs: Escrit de Víctor Solé - Guanyador part escrita<div style="text-align: justify;">
Context del discurs:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
“Atesa la situació política que es viu a Catalunya, el Parlament Europeu, a proposta del grup liberal, ha decidit convidar el President Mas a fer un discurs davant l’Eurocambra. En aquest discurs, el President exposarà perquè Catalunya ha de poder entrar automàticament a formar part de la Unió Europea davant una eventual independència”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Senyor President del Parlament,</div>
<div style="text-align: justify;">
Senyores diputades, senyors diputats, representants dels ciutadans europeus,</div>
<div style="text-align: justify;">
Senyor President de la Comissió, senyores comissàries, senyors comissaris,</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els agraeixo molt sincerament l’honor que em fan per a que pugui exposar els darrers esdeveniments socials i polítics de Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Entenc que aquest honor és per al president d’una nació europea sense estat que, davant les vicissituds dels seus últims anys d’Història, i que sóc a punt d’explicar-vos, assolirà la seva plena sobirania, la seva independència del seu estat matriu, el Regne d’Espanya, en poques setmanes. Els agraeixo, doncs, aquest gran honor. Prenc aquesta oportunitat com a un regal per a fer valdre la importància de la nació que represento dins la Unió Europea, i de la rellevància de la Unió Europea per a totes les catalanes i tots els catalans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Com la majoria de vostès saben, presideixo un govern d’unitat nacional des de l’Octubre de l’any passat. Un cop celebrades les eleccions de diumenge 27 de Setembre de 2015, el Parlament de Catalunya em va donar l’encàrrec de formar executiu, i juntament amb les formacions polítiques independentistes, he estat investit president d’un govern d’unitat nacional on hi tenim representants de cinc partits polítics diferents. El nostre anhel és el de convertir la Comunitat Autònoma de Catalunya en un estat independent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Us informo que en tres setmanes el Parlament de Catalunya declararà la independència de la nació que represento, i el naixement d’una nova República, la Catalana, un estat que haurà de convertir-se en el Vint-i-novè estat membre de la Unió. Els parla, per tant, el darrer alt representant de la Comunitat Autònoma Catalana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Catalunya assoleix la seva plena sobirania després d’un procés que ha durat quatre anys: un procés institucional que neix de la mobilització perenne de més de dos milions de persones. Des de 2012, vostès i totes les ciutadanes i ciutadans d’Europa han pogut veure el desig, la voluntat, del poble català d’assolir la plena sobirania. Els partits polítics som una peça més dins del procés, simplement seguim la gran corrent d’opinió de la gran majoria de la població catalana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Al 2012, el procés es va institucionalitzar, fet que va portar a organitzar el referèndum no vinculant i il·legalitzat del diumenge 9 de novembre de 2014. Tot i que el govern que presidia aleshores Espanya va negar-li la possibilitat de votar als catalans, molts catalans van celebrar el referèndum i van votar: aquest referèndum sui generis va ser una nova mostra del nostre desig d’assolir la plena sobirania, la llibertat definitiva. Aquest referèndum és, alhora, el gran exemple de la intransigència i la rigidesa dels governants del Regne d’Espanya cap a Catalunya. Paral·lelament a la organització del referèndum del 9 de Novembre de 2014, al Regne Unit de la Gran Bretanya es va celebrar un referèndum per a la independència d’Escòcia. Tant el Regne Unit de la Gran Bretanya com el Regne d’Espanya són estats plurinacionals, però el primer n’està orgullós d’aquesta realitat mentre que el segon mai ho ha estat. La independència catalana, per tant, arriba perquè el Regne d’Espanya no ha sabut encaixar la nació que represento. Un altre exemple és que moltes enquestes expliciten que a Espanya es prefereix un primer ministre no català. No afirmaré mai que totes les ciutadanes i ciutadans espanyols no estimen Catalunya. No. No ho fan. Molts d’ells s’estimen, amb bogeria, la nació catalana, la seva cultura, les seves característiques, ens tenen afecte, i nosaltres els tornem aquest afecte. Al cap i a la fi, estem parlant de més de tres segles de vida conjuntament. El problema és la miopia, o encara pitjor, la ceguera, dels actors amb poder de decisió del Regne d’Espanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre que a la Gran Bretanya es va celebrar un referèndum vinculant i legal, amb la col·laboració de l’executiu britànic, a Espanya es va il·legalitzar el que s’ha celebrat a Catalunya. Mentre que el primer ministre britànic es va comprometre amb la democràcia, guanyant la partida, a Espanya els principals partits polítics van tornar a apostar per la manca de respecte vers la democràcia. Catalunya sempre ha demanat ser una germana respectada. Se’n va per a seguir sent una germana d’Espanya i de totes les altres nacions europees. Marxem, però sempre ens quedarem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Estem parlant d’una secessió, de la primera secessió dins d’un estat membre de la Unió Europea. És una ruptura que pot semblar traumàtica, però és la última oportunitat que posseeix la nació catalana per a esdevenir una nació plena. És, a més, un compromís per al creixement democràtic d’Europa. Aquesta darrera afirmació pot semblar una paradoxa, una antítesi de la integració europea. Però no ho és. La independència de Catalunya és una oportunitat per a la Unió Europea.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Com he afirmat fa uns minuts, Catalunya serà un estat independent dintre de tres setmanes. La República Catalana hauria de romandre dins la Unió. Us puc assegurar que farem tot el possible per a ser una nació europea responsable i compromesa amb el projecte europeu. Catalunya no es pot entendre sense Europa, i viceversa. La capital de Catalunya, Barcelona, és un dels principals ports de la Mar Mediterrània, una urbs de quasi tres milions d’habitants coneguda per la seva tradició cosmopolita i oberta al món. Les altres grans ciutats de la nació catalana –Girona, Lleida, Tarragona, Vic, Manresa, Tortosa, Figueres, l’Hospitalet del Llobregat, Badalona, etcètera–, sense oblidar tots els pobles i viles, són les venes de la nació: per ells hi raja la nostra sang.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenim una sang diversa i rica. Catalunya és terra de pas: un territori triangular al nord-est de la península ibèrica, una nació mediterrània de rica herència llatina i franca, una nació europea on hi viuen més de set milions d’habitants, moltíssims dels quals posseeixen ascendència i família a Espanya, i molts altres a diferents regions del món, com el Nord d’Àfrica, el Mitjà Orient o l’Amèrica del Sud, sense oblidar molts Europeus. Catalunya és una nació europea que acull molts ciutadans d’arreu del món, i volem seguir sent-ho. La nostra independència no significa que ens tancarem, ens mirarem al melic, i oblidarem les nostres arrels. La nostra independència significa que serem molt més oberts.
Volem seguir essent una nació ibèrica i hispana. Volem seguir mantenint la primera ciutat editora en llengua castellana: Barcelona. Sí, el castellà és llengua pròpia de Catalunya. La República Catalana tipificarà que les llengües oficials de la República seran el català, el castellà i l’aranès. No volem abandonar cap riquesa, ans al contrari: volem perfeccionar-la. És el nostre deure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No somos una nación problemática, no queremos serlo, jamás lo seremos. El castellano es también nuestra riqueza, nuestra vida, nuestro aire, junto a nuestros otros dos idiomas: el catalán y el aranés. Les hablo, en estos precisos momentos, en castellano. La República Catalana poseerá prácticamente el mismo sistema educativo que el actual, basado en la inmersión lingüística en catalán, manteniendo horas lectivas en lengua castellana, y en el Valle de Arán las niñas y niños podrán aprender también la lengua de su pequeña y bella región. De hecho, todas las escuelas de la República deberán proveer horas optativas de lengua aranesa. No queremos cometer los mismos errores del Reino de España: queremos que la futurible República Catalana cuide con esmero a sus idiomas, a su cultura, por diversa que sea.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Era Val d’Aran e l’aranesa son auviatge de Catalonha e era Republica Catalana demanarà que non solaments eth catalan, mès tanben l’aranesa, sigatz arreconeishudi coma idiòmes oficiaus dera Union Europèa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
La República Catalana ha de tenir clar que una nació sobreviu quan sap com integrar les pròpies diversitats. La Unió Europea creix gràcies al poder integrador dels seus pobles. Catalunya vol seguir dins de la Unió perquè vol seguir essent valenta, vol seguir vivint el coratge històric que suposa la nostra estimada Unió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El compromís de Catalunya amb Europa no es trencarà mai. La nostra única condició és que se’ns respecti, que se’ns tingui plena consideració, que se’ns vegi com a germans, com a una peça més de la formosa i bella Europa que volem construir. El naixement de la República Catalana és la oportunitat per a la Unió d’assolir un pas més cap a la seva integració política. Volem endegar el nostre procés constituent en contacte directe amb el Parlament, la Comissió i els altres òrgans institucionals de la Unió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Senyores i senyors, la República Catalana serà sempre fidel i lleial a les línies mestres de la Unió. Som europeus i volem ser-ho. Aquest és el nostre jurament més sagrat: el nostre destí nacional ha estat, és, i serà sempre Europa. La Unió ha de saber gestionar les pròpies diversitats, ha de saber ésser prou flexible com per a saber escoltar les seves ciutadanes i els seus ciutadans. Un ciutadà català és un ciutadà europeu, és conciutadà d’un grec, d’un lituà o d’un espanyol. Una problemàtica catalana és una problemàtica grega, lituana o espanyola. I viceversa: quan una nació europea germana pateix, patim tots. Aquí, en aquesta empatia, rau el nostre compromís.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
No puc prometre una nació perfecta. Cap nació ho és. Els catalans, com qualsevol altre poble, són éssers humans, amb els seus sentiments, amb els seus errors, amb les seves dèries, les seves manies. No puc prometre perfecció ni optimitat. Tal i com va afirmar el Papa Francesc, “la realitat és superior a la idea”. Només puc oferir compromís, lleialtat i fidelitat als més purs i gloriosos valors europeus: llibertat, fraternitat, solidaritat i democràcia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
No podem esperar tampoc una Unió perfecta. Perquè la Unió Europea no és perfecta. Però la Unió sí pot oferir solucions a totes les ciutadanes i tots els ciutadans. La llibertat de moviments de capitals i persones serà un axioma de la República Catalana: tot català podrà posseir doble nacionalitat. Molts ciutadans de la nació que represento no estan d’acord amb la secessió de la nació que estimen, volen seguir essent ciutadans espanyols, volen seguir viatjant cap a les belles regions espanyoles, com a les altres regions europees. La República Catalana no pot impedir aquesta sagrada llibertat. Tot i ser una minoria, són molts els ciutadans catalans que no comparteixen l’anhel de la gran majoria. Això no vol dir que la majoria està per sobre de la minoria i que la minoria hagi de patir-ne, tota sola, les conseqüències. Tot i sentir-se minoria, aquesta ha de sentir que la seva dignitat humana rep el respecte i la consideració necessàries com per assolir la màxima comoditat dins una realitat nova.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Econòmicament, la República Catalana mantindrà els pactes assolits pel Regne d’Espanya: mantindrem l’euro, la moneda única, i mantindrem relacions estables amb tots els seus òrgans decisoris. Pagarem la nostra part del deute sobirà. No volem restar. Ans al contrari: arribem per sumar punts de vista, per a ser una veu més dins de la família europea. La nostra és una Unió de nacions lliures que volen mantenir un rumb comú. Som capitans d’un mateix vaixell, i tot i que de vegades vaga per marees estranyes i incomprensibles, és una comuna unitat de destí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Acabo el meu discurs demanant-vos la vostra comprensió i el vostre respecte. Sé que molts de vostès no poden comprendre el nostre anhel: us demano, per tant, paciència i un vot de confiança. Sabem que no serà fàcil, i que la desconfiança és abismal. Us demano un vot de confiança.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Només puc prometre el més gran compromís, la més forta lleialtat i la més viva fidelitat vers el projecte europeu, vers la Unió Europea.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Moltes gràcies.
Visca Catalunya, i Visca Europa!</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-86907004050621788672015-02-13T12:59:00.000+01:002015-03-08T13:01:25.962+01:00I Concurs de Discurs: Escrit de Xavier Rua<div style="text-align: justify;">
Context del discurs:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
“Atesa la situació política que es viu a Catalunya, el Parlament Europeu, a proposta del grup liberal, ha decidit convidar el President Mas a fer un discurs davant l’Eurocambra. En aquest discurs, el President exposarà perquè Catalunya ha de poder entrar automàticament a formar part de la Unió Europea davant una eventual independència”.</div>
<div style="text-align: justify;">
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bon dia a tothom i moltes gràcies per ser aquí,</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Em dirigeixo a tots vostès com a representant del poble de Catalunya, poble de la Unió Europea des del 1986 i, d’Europa, des de molts segles enrere. Represento a uns ciutadans que de iure i de facto són ciutadans europeus i que ho volen seguir sent. És innegable la nostra ciutadania així com la nostra història. I aquest poble té ple dret a seguir sentint-se europeu i a ser-ho. I els hi explicaré per què...</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Però abans deixin-me introduir-vos què és un poble, què és Catalunya i què és la Unió Europea. Perquè moltes vegades, mal intencionadament, tergiversant, manipulant el llenguatge i la realitat, es vol fer un definició i un sentit erronis. Es vol crear un concepte que s’allunya de la seva pròpia essència.
Per això, m’agradaria introduir el començament de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, que és una obra de sentit comú i de bellesa inigualables:</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat.</blockquote>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
... <b>i</b> continua un seguit de línies més que us recomano llegir si encara no ho heu fet.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els éssers humans estem aquí per buscar la felicitat. I junts ens agrupem partint d’uns interessos comuns. I amb aquests principis ens sentim iguals i neix una sobirania. I aquesta neix per voluntat pròpia dels participants, no pel govern al qual aquests formen part. La sobirania neix de sota cap a dalt, no de dalt cap a la base. La base sustenta la cúpula i no al revés.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Què és Catalunya? Hom diria avui dia que és una comunitat autònoma, una regió administrativa d’Espanya, com podria ser un Länder a Alemanya, o una regió a Itàlia o a França. No obstant, deixin-me dir-vos que és quelcom molt més que això. Nosaltres som un poble unit, amb llengua pròpia, història pròpia i cultura pròpia, amb interessos comuns entre els quals està el d’autogovernar-nos, decidir junts el què volem ser i quin ha de ser el nostre estat. I ningú en aquest món està per sobre d’un poble i té la capacitat de decidir per ell. De decidir el què li convé, el què ha de ser i a quin estat ha de formar part.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja fa anys que des de la mateixa base de la nostra societat va néixer un procés que desitjava pronunciar-se sobre aquests valors i exercir-los, molt important, d’una forma democràtica i pacífica. Al contrari que d’altres processos històrics, si hi ha alguna característica que diferencia aquest és la tranquil·litat, la humanitat i la pau amb què s’ha estat portant a terme.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Junts, en pau i de forma democràtica, hem decidit votar un govern que es pronunciés sobirà. Junts, en pau i de forma democràtica, hem decidit construir estructures d’estat. Junts, en pau i de forma democràtica, hem decidit que volem seguir sent ciutadans europeus. Junts, en pau i de forma democràtica, hem decidit.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Som un poble que, amb orgull i responsabilitat, volem avançar cap a la terra dels drets, de la justícia i de la igualtat. Volem arribar allà on la gent ha après de la seva pròpia història, a on viuen els homes i dónes lliures que avancen cap al progrés, a partir del seu lliure albir, la ciència, la tècnica i l’ètica.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Volem entrar a l’Europa de les nacions com una nació. Ens sentim madurs i responsables per ser una d’elles. Volem entrar a la terra que ha vençut les fronteres, que va idear el sistema del benestar, amb educació i salut per a tots, que protegeix els dèbils i ens fa orgullosos de sentir-nos Europeus. Volem seguir a Europa perquè sempre n’hem format part, com a colònies romanes, com a comptats medievals i com a societat industrial. Formem part d’aquesta història igual que qualsevol altre país d’Europa i som part de les causes que han definit Europa tal i com és ara. I en aquest punt de la història, trobem que Europa ha de reconèixer un dret fonamental addicional, i ho farà perquè és part de la seva naturalesa.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha arribat un punt en la història en què les línies als mapes ja no s’haurien de definir per invasions, per guerres o per colonitzadors. Actualment, s’haurien de definir de la mateixa manera que escollim els nostres governants, les nostres lleis i les grans decisions de país; per la via de la democràcia. Hem arribat al punt que definir una frontera es fa per la via de la pau, i no per la de la violència. I en això, Europa hauria de ser pionera igual que en molts altres drets conquerits per la humanitat.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Si Europa accepta un país que ha aconseguit la seva independència per la força de les armes i de la violència, fet històricament recent, i no accepta un que ho ha fet per la força de la pau i de la democràcia deixarà de ser l’Europa que entre tots hem construït. Si, a més, tots aquests votants, que de forma pacífica i democràtica, volen formar un estat, són ciutadans europeus i Europa no els accepta, no serà l’Europa que entre tots hem ideat. Perdrà l’essència que la caracteritza i perdrà molt més que un tros de terra, una fracció del seu producte interior brut o uns milions dels seus ciutadans. Perdrà el què la converteix en Europa, anys d’esforç i fites aconseguides, drets fonamentals dels pobles i, el més important, la memòria de la seva història.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Nosaltres, els catalans, volem entrar a Europa per seguir definint-la i madurant-la. Desitgem seguir avançant amb els europeus com ho hem fet sempre, però amb la nostra identitat pròpia, que fins ara ens ha estat negada. Volem seguir creixent com a poble dins del poble d’Europa, però sent nosaltres mateixos. Lluitant en aquesta conquesta dels drets i complint els nostres deures. I ningú, ni cap institució, ni cap govern, hauria d’estar per sobre d’un poble per decidir per ell, qui ser, com ser, quina cultura ha de tenir, quina llengua ha de parlar o com ha de pensar.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Si us plau, nosaltres els catalans, com a poble sobirà i amb dret a decidir, demanem a la Unió Europa que ens accepti de forma instantània i automàtica en el primer moment que ens trobem fora d’Espanya. Per nosaltres, per vosaltres i pel que tots junts representem.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Moltes gràcies.</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-1960220676886522612014-10-04T05:18:00.000+02:002014-10-27T05:21:07.977+01:00Ha arribat l’hora i ho tenim clar<div style="text-align: justify;">
<div class="p1">
Entrem en la fase definitiva de la Consulta del 9 de Novembre. I no hi haurà marxa enrere. No hi ha d’haver marxa enrere. De moment comptem amb l’arma més poderosa de totes per fer front a les amenaces i prohibicions que el govern espanyol ens vol imposar per decret: la unitat del catalanisme sobiranista. Una unitat insòlita i històrica que juntament amb el més gran grau d’implicació i mobilització de la ciutadania ens ha de permetre somiar i creure que aquest cop podrem avançar amb força per decidir el país que volem. Una unitat institucional liderada pel President Mas, el nostre president, qui en quatre anys s’ha guanyat la credibilitat de la majoria social del país que el reconeix com l’actor més important i decisiu per a què els catalans haguem arribat tan lluny en aquest pols democràtic i de legitimitat per a poder votar i saber què pensen concretament el conjunt dels catalans sobre la independència del nostre país.</div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">El referèndum escocès, avalat pel Regne Unit, no ha tingut exactament el resultat que el govern espanyol esperava. El NO a la independència d’Escòcia ha envalentit uns mitjans anglosaxons eufòrics per una victòria que els dies previs al referèndum era incerta i des del dia D+1 s’han posat les mans al cap al veure que el govern espanyol deixa Espanya, un país de la Unió Europea, fora de la centralitat democràtica dels països occidentals. La pressió cap al govern espanyol anirà in crescendo des dels poders fàctics dels EUA, el Regne Unit i, en menor mesura, la UE. I cada cop Espanya ho tindrà més complicat per amagar la opressió legislativa, judicial i executiva que exerceix a l’uníson com en l’època en què s’embolcallava amb l’esperit de la Santíssima Trinitat.</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">No, Espanya no té res a preservar llevat dels seus errors. Els seus errors són el gran llegat que Espanya pot deixar per les futures nacions-estat d’Europa i del món per poder pensar-se a elles mateixes de bell nou. Serà el manual contemporani de com NO fer un estat. Serà la guia per a la cerca de l’excel·lència, per fugir de l’abús i l’amiguisme, per prioritzar el progrés econòmic-social per sobre l’electoralisme, per les bondats d’una bona separació de poders: institucionals i públic-privats. Serà la guia per a com construir una bona convivència entre diferents nacions, basada en l’entesa, el respecte i no pas en la imposició. En resum, com fer un país que valgui la pena viure i en què els governants pensin sempre en el conjunt dels ciutadans i no pas dels que aporten, mitjançant una empresa, més PIB a l’Estat per assegurar-se una jubilació garantida pels serveis prestats. </span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Tenim clar que no volem una Catalunya a imatge i semblança d’Espanya. Tenim clar que no desitgem a ningú el que el nostre poble està patint. Tenim clar que ha arribat l’hora de posar fi a l’agonia. Tenim clar que no podem fallar a tota la gent que ha donat fins a la vida perquè poguéssim arribar fins aquí. Tenim clar que ens hem de deixar d’ideologies fins assolir la llibertat. Tenim clar que és ara o mai. Tenim clar que hem de poder decidir i ja no deixarem que ningú més ho faci per nosaltres. Tenim clar que s’acosta el final i no ens deixarem trepitjar. Tenim clar que ho farem tot per votar. Tenim clar que ho farem tot per guanyar. Tenim clar que no hi haurà una segona oportunitat.</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Ho tenim clar. Més clar que mai. I no afluixarem. Fins a la victòria!</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Sergi Sarri</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Coordinador JNC BCN Ciutat</span></div>
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-46223021657893779632014-09-12T05:11:00.000+02:002014-10-27T05:16:13.807+01:00Barcelona, dimarts 11 de setembre de 1714<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Barcelona, dimarts
11 de setembre de 1714, dos quarts de cinc de la matinada: els canons i morters
borbònics toquen tres salves i, al moment, les campanes de totes les esglésies
de la ciutat repiquen en senyal d’alarma. L’exèrcit borbònic, comandat pel duc
de Berwick, comença l’atac de manera simultània per les set bretxes obertes a
la muralla i, transcorregudes unes hores de batalla en defensa dels baluards
que envolten la ciutat, la infanteria borbònica comença a penetrar a l’entramat
urbà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A les vuit del matí
el Conseller en Cap Rafael de Casanova, atesa la gravetat de la situació, ordena
treure la bandera de Santa Eulàlia per enaltir el fervor dels combatents i
mobilitzar totes les persones possibles per frenar l’assalt definitiu de les
tropes de Felip V. És llavors quan les tropes catalanes llancen el primer
contraatac, que aconsegueix fer endarrerir l’exèrcit atacant. Villarroel i
Casanova, les dues màximes autoritats militars i polítiques, queien ferits de
bala.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’assalt es
prolongà durant tot el dia amb intensos combats pels carrers de Barcelona. Els
principals punts d’enfrontament van ser al Convent de Sant Agustí, on hi havia
el coronel Pau de Thoar al capdavant del Regiment de la Concepció per contenir
l’avenç de les tropes borbòniques pel centre de la ciutat; el Baluard de Portal
Nou i el Baluard de Sant Pere; i finalment les barricades del Palau Reial Nou,
prop del port. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El front
s’estabilitzà cap a les dues del migdia, fet que permeté iniciar l’anàlisi de
la situació. Villarroel proposà dues sortides alternatives: iniciar un doble
atac per recuperar el Baluard del Portal Nou i de Llevant o la capitulació.
Finalment, la majoria dels membres del govern, reunits al Baluard de Sant
Antoni, decidiren iniciar les negociacions amb l’exèrcit borbònic per exigir
capitulacions. Les autoritats catalanes van lliurar al duc de Berwick una
proposta de capitulació on es demanava amnistia general, respecte per la vida i
les propietats, i el manteniment de les constitucions i institucions. <o:p></o:p></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les converses amb
l’exèrcit borbònic es prolongaren fins el dia 12, ja que Felip V no volia res
més que la rendició incondicional. La proposta catalana no va ser acceptada per
Berwick,que buscava la rendició incondicional, i finalment, gràcies a
l’exigència de les autoritats catalanes, s’acordà incloure entre els acords de
capitulació el fet de respectar la vida i la llibertat dels defensors de
Barcelona. No obstant, el dret de conquesta va legitimar l’espoli de la ciutat
i la supressió de les institucions de govern pròpies de Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Marc Rodés</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Àrea de Projectes i BCN 2014</span></div>
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-75128009785775397292014-07-28T05:04:00.000+02:002014-10-27T05:06:58.606+01:00El regeneració democràtica, amb profunditat i serenor<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per si no ens esperava un inici de curs prou intens
políticament parlant, amb una nova diada al setembre de gran mobilització
popular i una consulta sobre la independència al novembre, ara el govern espanyol
ha posat sobre la taula l’assumpte de la regeneració democràtica, que es
debatrà passades les vacances d’estiu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">És obligat aquí un apunt, i és que la consulta ja s’encamina
en la via que ara apunta el PP. La regeneració haurà de passar indefectiblement
per una major implicació i mobilització popular, i una de les vies és sens
dubte la convocació de consultes o referèndums, la possibilitat que la gent
s’expressi directament sobre temes concrets sense delegar les decisions en els
representants públics, el que genèricament s’ha anomenat els darrers anys “dret
a decidir”. Un dret a decidir de patent catalana però que s’ha començat a
exportar més enllà del Sènia com s’ha vist en les diverses manifestacions
republicanes arran de l’abdicació del rei Joan Carles I. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Tornant a la proposta apuntada, més que presentada (s’han
donat molts pocs detalls), per l’Executiu de Rajoy, la de l’elecció directa
dels alcaldes, ha estat força criticada als mitjans. I és que amb el mapa
municipal que es podria dibuixar amb les eleccions de l’any que ve, aquesta
proposta permetria als populars conservar ajuntaments importants com Madrid o
València. Amb el sistema actual, corren el risc de veure’s desplaçats per
coalicions d’esquerres. També s’ha proposat, amb menys repercussió mediàtica,
reduir el nombre d’aforats... pocs dies després d’augmentar-ne el nombre amb la
inclusió de la Família Reial i sense deixar temps gairebé pel debat
parlamentari. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">I és que cal tenir ben clar que ara mateix la regeneració democràtica
és un clivatge electoral, un motiu que porta la gent a decidir-se per una opció
electoral o per una altra. No és un qüestió que es pugui tractar a mitges i a
corre-cuita. Cal, prèviament, durant i després, un debat social profund i serè.
Si això que alguns han anomenat la vella política vol aprofitar les temàtiques
de la nova política per la simple perpetuació al poder o per fer operacions
cosmètiques, només aconseguirà accelerar el seu envelliment. El 2014 és l’any
del tricentenari i dels cents anys de la Mancomunitat, però també es podria
recordar que enguany fa seixanta anys que Giuseppe Tomaso di Lampedusa
començava a escriure <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Il Gattopardo</i>,
que parla dels canvis que a vegades fan els poderosos per fer que tot segueixi
com estava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Començarà un nou curs i un nou cicle polític, marcat per una
disputa electoral frec a frec amb ERC. Caldrà reconèixer que la intensitat
posada en l’eix nacional, ara en clau independentista, no ha deixat veure que
hi ha altres terrenys de joc, com el de la regeneració democràtica, en la que
els republicans s’han sabut posicionar. Tard o d’hora (i millor d’hora que
tard) caldrà sortir-hi a jugar també. I quan arribi el moment, caldrà tenir ben
clar que no es poden repetir els errors d’altres partits. Que alguns debats o
es fan amb calma i profunditat (amb els riscos que això comporta) o millor no
es fan. <o:p></o:p></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Pau Cortés Miralles<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Militant de la JNC Sant Martí</span></div>
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-49973519692061527232014-04-28T17:33:00.000+02:002014-04-28T17:36:49.384+02:00La primavera de les nacions<div style="text-align: justify;">
Europa viu un moment intens de grans decisions i canvis. Catalunya, també. Poc ens ho podríem haver imaginat fa 170 anys que aquella Europa imperial amb l’Imperi Austríac i l’Imperi Otomà dempeus, amb una confederació germànica que s’aixecava dominant, amb grans potències, com eren Gran Bretanya, França, Portugal i Espanya, que vivien principalment de les seves colònies d’ultramar, amb la regió Itàlica dividida en Estats històrics i antics com el Regne de les Dues Sicílies, el Regne de Sardenya, el Vènet i el conjunt d’estats papals,...poc ens ho podríem haver imaginat que Europa, pocs anys més tard, patiria canvis profunds amb l’eclosió de “la primavera de les nacions”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
I tot i que al principi del segle XIX molts estats europeus ja van haver de resignar-se a les independències de molts territoris d’ultramar, fa 170 anys hagués estat difícil imaginar que els imperis caurien, que els regnes es desfarien i que molts d’aquests estats, malgrat mantenir avui una importància geoestratègica, deixarien de dominar el món que s’havien anat repartint i de controlar allò que estava fora del seu territori estricte.
L’Europa de fa 170 anys, l’Europa prèvia a l’esclat de “la primavera de les nacions”, o revolució dels ideals democràtics de 1848, poc té a veure amb l’Europa actual. Les fronteres han anat movent-se contínuament, l’equilibri de forces s’ha anat desplaçant i noves realitats i nacionalitats històriques han pogut sobreposar-se a la imatge pètria del món que molts estats encara avui prediquen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa 25 anys, a l'última dècada del segle XX, Europa i el context de pau, harmonia i prosperitat forjat amb la Unió, va ajudar a entrar la Unió Soviètica a la seva particular revolució democràtica. L'inici d'un procés d'apoderament de sobirania per part de moltes petites i grans nacions tutelades sota domini soviètic amb Rússia com a Mare Pàtria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, a Europa, hi ha moltes comunitats culturals que s'identifiquen a elles mateixes amb uns trets ben diferents als del Estat-Nació que els representa. Cal, doncs, avançar d’una Europa d’Estats-Nació cap a una Europa de Nacions-Estat. I és important que la Unió Europea vegi realment com una oportunitat l’aparició de nous estats. Ella, sense saber-ho, amb el clima de pau, concòrdia i democràcia assolit, és l’artífex involuntari d’aquest renaixement nacional i democràtic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
En el nostre aprenentatge es sol inculcar, s’estudia i es percep la fragmentació de la unitat com una pèrdua de força, de potència. Com quelcom contrari a l'avenç. Tanmateix aquesta afirmació no és més que un fals dogma. La fissió d'Europa en nous estats ha de ser el pas previ cap a l'anhelada fusió dels pobles europeus. Cal que Europa es divideixi en unitats fonamentals per tal d'extreure i mostrar al món tot el seu potencial. Unitat? Sí, però de ciutadans i comunitats culturals que es sentin plenament lliures.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El moviment independentista català ja està sacsejant la consciència de nacions adormides d’Europa. Catalunya i el seu full de ruta plenament democràtic i pacífic pot ser l’inici d’una nova primavera de les nacions que permeti als pobles d’Europa el reconeixement d’unes identitats i sobiranies, avui, velades.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-15282530259529947042014-04-11T17:54:00.000+02:002014-04-28T17:55:33.181+02:00Des de la diversitat, la fraternitat; perquè són importants les eleccions europees<div style="text-align: justify;">
Ja des de fa un parell d’anys que estic vivint prop de la ciutat de Florència, un d’ells treballant i aquest curs iniciant un Màster en Ciències Polítiques focalitzat en estudis sobre la fraternitat, la tercera categoria de la Revolució Francesa i pilar oblidat de la nostra democràcia. Tinc la sort de viure i conviure en un Institut internacional, on hi són presents estudiants representant els cinc continents, cosa que propicia la trobada de cultures molt diferents en un ambient d’harmonia; tanmateix, la presentació de la identitat catalana davant de les grans realitats asiàtiques o africanes és difícil: de fet, per un coreà o un congolès les diferències entre europeus són en línees generals bastant irrellevants, excepte per la llengua i la gran diferenciació llatins-germànics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que la presència catalana a Itàlia durant l’edat mitjana no es recorda, car sempre es parla de la presència espanyola, la major part de la gent –començant pels sards!- coneix el cas català, encara que sigui com a anècdota o com a localisme; en molts casos no s’entenen els motius que puguin dur a un país que no existeix en el mapa a separar-se, i sobretot no es percep la vocació europeista de Catalunya: una separació de l’Estat significaria també escindir-se de la Unió als seus ulls, fet que es veu com un anacronisme històric.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Les meves explicacions en aquest punt són clares: volem ser un més dins d’Europa, però amb la mateixa dignitat que la resta, volem ser decisius a Europa i per fer-ho ens cal un Estat. És només des del respecte a les diferències -o encara més, la fraternitat exigeix que estimem la diferència de l’altre- que podem construir una Europa forta i unida. És només estimant la llibertat i la igualtat en drets de l’altre que podem donar ple sentit a la nostra ciutadania, a la nostra llibertat i als nostres drets. És només si mirem al nostre veí com un germà que serem capaços de fer creïble el projecte europeu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això són molt importants les properes eleccions que ja s’acosten: els canvis institucionals estan empenyent la Unió a un veritable ens polític de referència internacional, però si mirem Europa amb ulls i fins egoistes, l’Europa dels molts i mal avinguts s’esfondrarà. És l’Europa dels europeus el futur, cap a on hem de dirigir l’esguard i fer-ho com a catalans, una entre les nacions d’Europa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Romà Tersa</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC Dreta de l’Eixample – Fort Pienc
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-44848407041724348722014-04-11T17:20:00.000+02:002014-04-28T18:23:25.545+02:00The case of the catalans<div style="text-align: justify;">
Es coneixen com “El Cas dels Catalans” els debats que es van produir a la Gran Bretanya sobre la sort del nostre país durant la Guerra de Successió. Poc després de la firma per part d’Espanya i la Gran Bretanya del Tractat d’Utrecht, on el canvi d’aliances dels britànics va propiciar la derrota catalana, es van imprimir a Londres dos documents titulats “The case of the catalans considered” i “The deplorable history of the catalans”. Ambdós documents giren al voltant de la mateixa idea: per honor i per decència, la Gran Bretanya no pot abandonar Catalunya davant les tropes borbòniques. Un fragment d’un d’aquests documents és ben explícit sobre la posició que corria aquells anys entre els opositors a la decisió presa per la Corona i el govern britànics: “La posteritat veurà la seva història sense prejudicis, i quan els cantem poemes de grandesa i heroisme, no oblidarem corregir la ingratitud que hem tingut cap a aquesta gent [els catalans], a qui vam animar a prendre les armes i vam abandonar en temps adversos”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest debat va arribar fins al mateix Parlament britànic, on els dies 3 i 4 d’abril de 1714, ara fa tot just 300 anys, es va produir un intens debat a la Cambra dels Comuns entre el govern tory i l’oposició whig. Aquests últims acusaven al govern d’haver abandonat els catalans i de no haver-los ajudat a preservar les seves llibertats, fet que consideraven una deshonra per a la Gran Bretanya. Aquests mateixos dies, Lord William Cowper va presentar una súplica a la Reina Anna en nom de vint-i-quatre lords en la qual es demanava a la monarca que continués intercedint perquè els catalans poguessin conservar les seves llibertats i privilegis. Tanmateix, la reina Anna va respondre amb evasives, ja que amb la pau firmada al Tractat d’Utrecht la Gran Bretanya obtenia nombroses terres com Gibraltar, Menorca o colònies americanes i s’estalviava els nombrosos costos humans i materials que comportaven seguir amb la guerra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marc Rodés</div>
<div style="text-align: justify;">
Àrea de Projectes i BCN 2014
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-58718546954197615932014-02-15T11:30:00.000+01:002014-02-27T13:45:43.742+01:00Barcelona-Viena: Ara fa 300 anys<div style="text-align: justify;">
El dia 11 de setembre de 1714 Barcelona va capitular i Felip V, amb l'ajuda de les tropes franceses, va començar a enderrocar tot allò que ens unia a una identitat catalana. Els catalans, amb els anys, vam crear un relat propi sobre l'endemà de la Gran Desfeta basada en el tòpic identitari que el 12 de setembre vam sortir a obrir la persiana de nou com si res no hagués passat. Res més lluny de la realitat. Però en la construcció del relat catalanista, en la reconstrucció del sentiment català, calia redefinir la mentalitat d'un poble súbdit, oprimit i resignat, i l'eufemisme de poble pencaire, sense manies i amb enginy, ha estat fins avui una cuirassa perfecta amb un objectiu de fons: sobreviure. Sobreviure i esperar un futur menys hostil per materialitzar els nostres anhels.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Un any abans de la Gran Desfeta, el 1713, es va fer palès el degoteig de catalans que van iniciar el seu periple fins a Viena i altres ciutats de l'Imperi Austro-Hongarès: la diàspora catalana. Un flux constant que no va començar a disminuir fins al cap de 12 anys, el 1725, quan, amb el Tractat de Viena, el ja emperador Carles VI d'Àustria va renunciar a reclamar el tron d'Espanya i les colònies associades a aquest. Fins aquell moment, en que la repressió per part de Felip V disminuí significativament, fins a 25.000 habitants de la corona catalano-aragonesa, especialment els que s’ho van poder permetre, s’havien exiliat per fugir del domini borbònic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de la capital imperial, Carles VI, va tenir un company de viatge: Ramon Frederic de Vilana-Perles, marquès de Rialb. Més enllà de ser la seva mà dreta, Vilana-Perles va exercir un paper destacat en l'enviament de suport militar i en la construcció o subvenció de diferents espais d'interrelació i de poder dels austriacistes que havien emigrat des de les possessions ara governades per Felip V: l'Hospital dels Espanyols, l'Església dels Trinitaris Descalços, el Consell d'Espanya, etc. Ell és un exemple, però n’hi va haver més: Francesc de Castellví, Manuel Desvalls, Dídac Pallarès, Maurici Andreu, ... A tots els que van creure fins al final que la victòria era possible: gràcies.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Des la JNC de Barcelona, aquest passat mes de febrer hem volgut fer un petit homenatge a tots els catalans exiliats d’ara fa tres-cents anys, resseguint aquells espais de la ciutat de Viena on molts d’ells van poder seguir conservant la seva identitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, tres-cents anys després, som conscients del que ha costat alliberar-nos de les nostres pròpies pors; avui som conscients que Espanya, entesa com a nació castellana, no ha variat el seu modus operandi en tant de temps. Avui som conscients que no volem estar sotmesos tres-cents anys més. I és per això que seguirem defensant, tossudament alçats, la nostra llibertat pacíficament i democràtica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-18222347025864259972014-02-15T11:10:00.000+01:002014-02-27T11:12:39.139+01:00Noves identitats<div style="text-align: justify;">
És ben conegut que la nova interconnexió mundial està mutant les formes tradicionals dels estats. Les necessitats globals forcen als estats a una descentralització de doble direcció: potenciant un món local proper al ciutadà i transferint importants competències a estructures supranacionals. Aquest fenomen, entre d’altres, comporta un important replantejament o trencament en les concepcions identitàries forjades durant els segles passats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
La construcció d’una identitat compartida (o cosmopolita), permet un canvi d’òptica en la manera en què afrontem els vells i els nous problemes dels estats, com són la immigració, la desigualtat d’oportunitats, el medi ambient o l’economia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
M’agradaria centrar-me en un dels reptes socials que hauria d’afrontar una futura Catalunya independent, em refereixo a la gestió d’una societat heterogènia. Catalunya és un territori fronterer i on la pluralitat de cultures, religions i llengües sempre ha estat present, i el dia de demà no en serà una excepció. És responsabilitat de l’administració i de tots els ciutadans, saber gestionar la diversitat per treure’n el màxim profit, mantenir la cohesió i el progrés social i econòmic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest sentit, penso que les polítiques públiques han de fomentar la construcció d’una identitat cosmopolita i trencar la concepció estanca de les identitats. I això és possible educant en la diversitat, si es facilita la mobilitat de talent (d’estudiants i treballadors), millorant l’intercanvi d’informació i d’idees, atraient inversors i empreses i facilitant la participació internacional de les organitzacions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest aspecte, Catalunya no parteix de zero. Històricament ha sabut gestionar els fluxos migratoris i sempre els catalans hem tingut una vocació internacional, com ho demostra la creença en el projecte europeu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O.R.M.</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC Les Corts
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-224150462310323652014-02-15T11:06:00.000+01:002014-02-27T11:07:24.718+01:00Agenda econòmica de Catalunya<div style="text-align: justify;">
Si fem un repàs a l’agenda econòmica del govern de Catalunya dels darrers mesos, posaria de relleu quatre esdeveniments. El passat novembre el President Mas acompanyat del Conseller Mas-Colell, van visitar Israel. En concret, es van reunir amb una trentena d’empresaris locals i van visitar els centres universitaris de recerca científica. Amb aquesta visita, el govern vol intensificar els lligams polítics amb Israel, per tal de reforçar la relació comercial i tecnològica que els vincula. Israel és un estat que inverteix moltíssim en I+D. Per exemple, en matèria de seguretat informàtica i en energies renovables, és considerat tot un referent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Poc desprès, el President Mas va visitar la Índia, també per motius econòmics, reunint-se amb empresaris del sectors farmacèutics i de la informació. S’observa una veritable voluntat de construir aliances amb països que presentin potencial tecnològic i aprendre dels que ja porten temps fent-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
“Marca Catalunya.” Que què és això? Doncs un intangible que cal gestionar molt bé. L’acolliment de l’Exposició Mundial sobre la Smart City, la qual acull empreses nacionals i internacionals que presenten els seus projectes dissenyats per construir ciutats més Intel·ligents i eficients, defineix la “Marca Catalunya”. Actualment, l’Ajuntament de Sant Cugat ha implantat en fase inicial un software que millora la interacció amb el ciutadà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment, l’Estat espanyol ha aprovat un nou sistema de balances fiscals, per les quals a Catalunya li carregaran una part en concepte de seguretat i afers exteriors. Ara, Catalunya no controla el seu pressupost. Tanmateix la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent és irrefutable, economistes internacionals ho avalen. L’assignatura pendent... la productivitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mar Farran</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-10731528884496234462014-02-15T11:00:00.000+01:002014-02-27T11:02:36.096+01:00D’Estats i Nacions<div style="text-align: justify;">
Constituït com un estat social i democràtic de dret en forma de República presidencialista, Colòmbia és un dels països amb més creixement del continent sud-americà i una de les economies amb millors perspectives del món en termes de PIB pels propers anys segons el Financial Times. Sorprenent carta de presentació per un país que encara suporta la feixuga càrrega del conflicte armat, el tràfic de drogues i la violència. Bressol del mestissatge entre els europeus, indígenes i africans, la idea d’aquest racó dividit per la serralada dels Andes, banyat per les aigües del Pacífic i del Mar del Carib, encara ara és enganyosa. La seva història és convulsa i ve marcada per un passat precolombí que poc els identifica, per una conquesta Espanyola de la qual reneguen i per un segle XX fosc i pertorbador del qual avui dia encara costa, i molt, treure’n paraules de qualsevol interlocutor colombià.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>C</b>olòmbia segueix vinculada a les FARC, la “guerrilla”, mitjançant les armes, pretén acabar amb les desigualtats socials, econòmiques i polítiques del país i lluita contra el capitalisme nord-americà i es proclama marxista. Però el problema té masses connotacions com per fer-ne una lectura simple etiquetant bons i dolents. La droga té un paper protagonista ja que el país és el principal productor mundial de cocaïna, amb un 50% de la producció anual arreu del món i el negoci del narcotràfic mou milers de milions d’euros any rere any. No és estrany doncs, que les zones de conflicte, aquelles vetades pels estrangers i pràcticament per a tots els colombians, estiguin controlades per les FARC, l’ELN o els diferents grups paramilitars. Allà és on les pràctiques com el segrest, l’extorsió, el reclutament de menors, la violència sexual i la tortura tenen una presència aberrant i on tots els involucrats, incloent-hi l’Estat Colombià, provoquen un drama humanitari sense precedents. En conseqüència, Colòmbia és el país del món amb més desplaçats interns, la població té l’enemic a casa i el conflicte sembla no tenir solució.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>A</b>questa regió acull cada dia més catalans i ens rep amb els braços oberts i, fent honor al seu nom, com si d’una dona es tractés, ha de costar tota una vida arribar a entendre-la. Aquí s’hi parlen més de seixanta llengües ameríndies i moltes d’altres encara sense classificar, regió de contrastos, d’alçades imponents, del majestuós Amazones, de la calidesa del Carib i de la força salvatge del Pacífic. Un país que ara es comença a descobrir a ell mateix, que té ganes de deixar enrere el seu passat fosc i construir un futur que faci honor a la seva gent. Aquesta Colòmbia mereix perdó sense oblit, mereix un final proper a la impunitat, mereix responsabilitat política i mereix una pau social que deixi gaudir als seus, que els permeti sortir de casa i descobrir, estimar i valorar. Colòmbia mereix sentir-se nació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>A</b>quí és on visc i convisc des del març passat, el país que m’ajuda dia a dia a progressar personal i professionalment i, perquè no dir-ho, a reflexionar i relativitzar sobre Catalunya. La nostra causa és la d’una nació sense Estat mentre que a vuit mil kilòmetres la situació política fa un tomb de cent vuitanta graus i es converteix en la inversa, i es que com resa el poema de Miquel Martí Pol, tot està per fer i tot és possible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Xavi de Alegría</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC Dreta de l’Eixample-Sagrada Família
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-18078596995499902232014-01-15T16:58:00.000+01:002014-01-15T16:58:11.530+01:00Internacionalitzar el Conflicte<div style="text-align: justify;">
El President Mas va començar l'any impulsant una acció exterior mediàtica que ha servit no només perquè cada país membre de la UE estigui a l'aguait de què passa a Catalunya. Si no també per començar l'any amb força i fer que la causa catalana sigui un conflicte que ni els ideòlegs, economistes i caps d'estat puguin obviar. Que el President Rajoy hagi comentat al President dels EUA com un dels grans temes que “Catalunya no serà independent” és molt significatiu i bo ja que l’important és que es parli de nosaltres. I al final, amb el pas dels mesos, la bona imatge del procés dependrà exclusivament de la nostra acció no pas del que digui Espanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tanmateix, aquest no és el primer cop que el país es planteja internacionalitzar la seva causa per a què pugui ser resolta amb mediació o intervenció estrangera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Enguany, com bé sabeu, la Mancomunitat de Prat de la Riba fa 100 anys. El catalanisme, tenaç i perseverant, assolí la unió de les quatre províncies mitjançant un reial decret. La Mancomunitat assolí així un gran poder simbòlic i fou pels catalans una petita victòria, el retorn d’un pedaç de sobirania. Paral·lelament a l’auge catalanista que vivíem com a país, Europa entrava a la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra. Una guerra de trinxeres que entre ambdós bàndols, els aliadòfils i els germanòfils, deixà gairebé 10M de morts, 21M de ferits i 8M de desapareguts. Tot i la brutalitat de la guerra en sí, una part del catalanisme veia en la Gran Guerra la importància de posicionar-se i així guanyar-se la simpatia d’una gran potència per tal de rebre a canvi suport per a la independència de Catalunya. L’aposta catalana fou pels coneguts com aliadòfils: França, Regne Unit i EUA.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Milers de catalans, doncs, van anar a lluitar al costat de les files franceses, entenent que la neutralitat espanyola promoguda i defensada a Espanya per Francesc Cambó els seria favorable per a les seves demandes en cas de victòria. Però va resultar inútil. I França, a l’hora de la veritat, simplement es va reunir amb Espanya per tranquil·litzar-la que tot seguiria igual. Catalunya, per tant, quedaria fora de qualsevol menció en els catorze punts del President Wilson i per suposat del Tractat de Versalles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Uns fets bastants recents, encara contemporanis, que ens recorden que si un vol guanyar la llibertat del seu país l’ha de convèncer des de dins. I, sobretot, que des de fora només ens recolzaran quan tot estigui dat i beneït.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-10111655528496002082013-12-31T16:47:00.000+01:002014-01-15T16:59:01.470+01:00Ara més que mai, cal estar a l’alçada<div style="text-align: justify;">
I és que després del passat dijous dia 12 de desembre de 2013, Catalunya marca una altra data històrica en el seu camí cap a la independència. Dia en què les forces polítiques catalanes, malgrat les seves grans diferències, van arribar a un acord per establir la data i la pregunta pel referèndum.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara que, tard o d’hora, tindrem l’oportunitat de votar, ningú ens podrà impedir que ens expressem a les urnes. Per això, hem de treballar per convèncer tota aquella gent que no ho veu clar i té dubtes, hem de lluitar perquè s’impliquin, visquin aquest moment transcendental i no quedin exclosos del procés.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tots els que estem vinculats a partits polítics o associacions partidàries a la independència de Catalunya, ara més que
mai, tenim un compromís amb el país. Ara hem de treballar explicant i responent els dubtes de tots aquells indecisos. Cal recordar que aproximadament un 20% de la població catalana forma part d’aquest grup de persones que es desvinculen de la política o que simplement no ho veuen clar. Són aquestes persones a les que, especialment, hem d’explicar les múltiples raons de per què volem construir un nou Estat independent. D’aquest grup, o d’una bona part d’ell, podria dependre la contundència dels resultats del referèndum.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
És per tot això que, malgrat l’emoció de tenir data per poder votar, no hem de perdre de vista que encara hi ha molta feina per fer i que és ara el moment de fer-la. Precisament ara que tenim el temps limitat i ara que la gent ha vist que encara que no ens deixin, les forces polítiques catalanes tiraran endavant el procés. Per tant, hem d’aconseguir explicar, convèncer i fer partícips tots aquells que no hi confien i se’n desvinculen. Hem d’arribar a ser els màxims a l’hora de votar SÍ i SÍ ja que el resultat de cara a l’escenari internacional ha de ser ben clar. Ara més que mai, que encara tot és possible.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Gemma Gatius</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC de Gràcia</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-86140236574306662982013-12-31T16:44:00.000+01:002014-01-15T16:58:43.898+01:00Pregunta i Data per a la Història<div style="text-align: justify;">
El passat dijous dia 12 de desembre CiU, ERC, ICV i la CUP van acordar la pregunta i la data del referèndum per a la independència de Catalunya. La pregunta és: Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? I la data serà el 9 de novembre de 2014. Tot i la gran varietat d’ideologies, els partits a favor del dret a decidir van arribar a una fita a la qual els catalans no hem estat capaços d’arribar en moltes ocasions: deixar de banda egoismes, i posar en comú el que ens uneix per afavorir al poble de Catalunya. L’anhel de poder decidir el nostre futur.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest important pas ha servit per fer entendre al conjunt de la població i a Espanya la determinació del govern per a dur a terme aquest projecte, que és imparable, i que antigues estratègies de negociació amb Madrid ja han quedat enrere. Tot i això, el govern estatal no accepta la realitat de Catalunya i segueix negant la necessitat d’una consulta perquè poguem escollir si volem un estat independent. No només això, sinó que a més a més el Partit Popular segueix predicant una realitat social totalment irreal, que per res coincideix amb la realitat de Catalunya, creant així cada dia més desencant per la política. I amb la seva negativa rotunda desarma fins i tot als partidaris de l’unionisme més progressista, que recordant aquella generació del 98, encara creuen que a través de Catalunya, podran salvar Espanya d’aquest imperialisme medieval en la que viu atrapada. En la meva opinió el PP hauria d’acceptar la realització de la consulta, i argumentar la seva opinió, donant així la possibilitat a la població a tenir un debat real sobre el nostre futur, ja que no podem permetre que aquesta consulta el vot el decideixin els populistes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de la JNC ara iniciem el següent pas fins que es realitzi la consulta, que és fer entendre a la població la necessitat d’un estat propi, a través de la maièutica. Així dons, el nostre objectiu durant aquest any ha de ser que, a través d’arguments contrastats, tot català, independentment d’on hagi nascut, de l’idioma que parli, o del color que voti, entengui els beneficis de la independència, i sense presionar a ningu, sinó simplement mostrant els fets, cada cop més gent es vagi unint a la majoria social a favor del dret a decidir, i que a voti sí i sí a la pregunta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Respecte a la formulació de la pregunta, dividida en dues subpreguntes, però que cadascuna només permet una resposta binària, no és per desconcertar a la població, sinó que, en la meva opinió, respon a la situació complexa del nostre país. Tenim la sort de ser una societat amb pluralitat de pensament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Els mitjans de comunicació madrilenys es van afanyar a atacar aquest format, titllant-lo de manipulable i ambigu. No és així, i aquest format era necessari per a arribar al consens. Tot i que personalment crec que el terme Estat donarà massa joc als nostres rivals polítics, ja que una part de la població no entén el seu sentit, el que els hi permetrà manipular-los. La nostra funció, com ja he dit anteriorment, ha de ser la d’explicar la univocitat de la pregunta, per permetre a la gent votar lliurement, ja que, a diferència dels nostres adversaris polítics, nosaltres hem de respectar-la.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
En conclusió, tenim davant uns mesos complexos i intensos a nivell polític, on qualsevol matís en el nostre discurs serà tergiversat pels mitjans unionistes. Però nosaltres ens hem de mantenir ferms amb la vista al final del camí, i seguir amb el nostre discurs pedagògic perquè la gent entengui que, fins que no tinguem un estat propi, no podrem esdevindre una nació plena i lliure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Toni Miró</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC de Ciutat Vella</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-18913959481008288792013-12-31T16:35:00.000+01:002014-01-15T16:37:16.856+01:00Rafael de Casanova, Conseller en Cap<div style="text-align: justify;">
El 30 de novembre de 1713, diada de Sant Andreu, ara fa tot just 300 anys, s’escull el nou Consell de la Ciutat de Barcelona. Rafael de Casanova i Comes és elegit Conseller en Cap, que duia aparellat el grau de coronel de la milícia ciutadana dels gremis o Coronela.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Així, Casanova entra en la història en el moment decisiu de la ofensiva borbònica sobre Barcelona, dirigint políticament la resistència, tot i que ens els darrers moments del setge va mostrar-se partidari de la negociació diplomàtica per aconseguir la pau. No obstant, acatà la decisió de la majoria dels representats dels Tres Comuns de continuar la resistència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
La matinada de l’11 de setembre de 1714 les tropes borbòniques iniciaren l’atac definitiu sobre Barcelona. Casanova es dirigí cap al baluard de Sant Pere, on s’inicià un contraatac que acabà en una aferrissada batalla cos a cos. El conseller en cap va caure ferit en una cuixa mentre enarborava l’estendard de Santa Eulàlia, que només es desplegava en cas que la ciutat corrés un gran perill per tal de despertar la fervor combativa dels resistents. Casanova va ser immediatament traslladat a l’Hospital de la Santa Creu, en els registres d’ingressos del qual va ser inscrita la seva suposada mort. No se sap del cert si aquest fet va ser un error com a conseqüència de la confusió del moment o bé una acció premeditada en previsió de la més que probable caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques i la consegüent repressió política.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
La mitificació de la seva figura ha desfermat un intens debat entre els que denuncien que el seu nom passi per sobre d’altres noms decisius de la guerra (com ara Bac de Roda, Antoni de Villarroel, Josep Moragues, o fins i tot per sobre del poble anònim que lluità fins el final) i els qui el consideren un veritable heroi que liderà la resistència i exercí com a primera autoritat de Barcelona fins a l’últim moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Marc Rodés</div>
<div style="text-align: justify;">
Àrea Projectes i BCN 2014
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-55671745372484418672013-10-31T23:07:00.000+01:002013-11-03T23:09:55.316+01:00De la Democràcia no ens mouran!<div style="text-align: justify;">
Des de què el Govern de Catalunya va decidir apostar clara i decididament per la celebració d'una Consulta per a què els catalans puguin decidir en una urna SÍ volen ser un Estat Independent o NO, que vam començar a sentir veus de catalans avisant del famós xoc de trens. No cal que espereu més, som a finals de 2013, a un any aproximadament de la data en què hauríem de celebrar tal Consulta, i ja estem col·lisionant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Espanya ja sent com se li escapa “la criatura”. I són incapaços d’inventar-se un relat creïble per contra argumentar el que la realitat i la història s’entossudeix a demostrar: Catalunya és una nació. Són incapaços perquè no existeix.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Espanya, orgullosa, no explica la veritat als seus conciutadans. Espanya no explica que 2 de cada 3 catalans votarien Sí a una Consulta per la Independència. I és aquesta Espanya, paternalista, la que tractant d’imbècils els seus habitants anirà balcanitzant-se com en un dels pitjors somnis dels nacionalistes castellans, avui atrinxerats a Madrid. Per molt que ho pretenguin tapar a cops de portades mediàtiques per seguir distorsionant la realitat d'aquest conflicte (anti)democràtic que estem vivint.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Espanya cremarà totes les naus, fins al final, com van fer amb Cuba fa més de 100 anys abans de rendir-se. No en tingueu dubte. Molt hauria de canviar el tarannà imperialista i dictatorial que s'amaga en el fons d'un Estat històricament repressor. Espanya, doncs, no acceptarà la voluntat d'una majoria ciutadana contrària als seus interessos. Una majoria ciutadana ja organitzada i preparada per a prendre part, pacíficament, si el joc democràtic no avança.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Barcelona, capital de Catalunya, està essent i serà el principal escenari d'aquesta pugna per la llibertat. Caldrà que els barcelonins estiguem preparats per a fer costat al Govern de Catalunya, i al seu Parlament, en la seva croada democràtica per a què la ciutadania pugui votar. Caldrà que estiguem preparats per a fer el que faci falta amb la bandera de la pau al costat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentrestant confiem en el President. Confiem en el Govern que ha plantat cara a Madrid, de tu a tu, i ha dit prou. Confiem-hi. El rumb està més que marcat i anem de pressa. I per molt que ho desitgin: De la democràcia no ens mouran!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador de la JNC Barcelona Ciutat</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-39045267501166710862013-10-31T22:56:00.000+01:002013-11-03T23:14:23.331+01:00Barcelona i el duc de Pòpuli<div style="text-align: justify;">
Un dels episodis més destacables de la guerra de successió a la nostra ciutat va succeir entre els mesos d’agost i octubre de 1713, el bloqueig de Barcelona per part del duc de Pòpuli.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Militar espanyol d’origen napolità, va liderar com a capità general les tropes borbòniques durant la primera part de la guerra de Successió al nostre país. Va destacar en l’intent de bloqueig de la ciutat de Barcelona per aconseguir-ne el control, però la seva experiència no va ser suficient per mantenir un setge eficaç sobre la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La situació a Catalunya era cada cop més inestable pel bàndol borbònic a causa de vàries revoltes i l'aixecament de ciutadans arreu del país. L'exèrcit borbònic va ser incapaç d'aturar les principals revoltes de Vic i el Lluçanès. Pòpuli es va veure obligat a mobilitzar tropes destinades originalment a Barcelona cap a aquests punts, i aquest fet va debilitar el bloqueig de la ciutat i va permetre connexions entre la ciutat i la resistència de l'interior. També es va percebre a nivell marítim i la ciutat va veure per uns dies, l'arribada de queviures i municions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començava l’aixecament més seriós per part de les autoritats catalanes d’atrapar l'exèrcit de Pòpuli. Encapçalats per Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot, aconsegueixen reorganitzar les forces a l'interior del país i acaben reclutant milers de voluntaris. Les tropes borbòniques però superen en nombre i recursos i això els farà fracassar en l'intent d'atrapar Pòpuli a la ciutat comtal, això si, la resistència aconsegueix reforçar-se a l'interior del país, tenint el seu punt fort a Cardona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Andreu Casellas</div>
<div style="text-align: justify;">
President de l'Assemblea de la JNC Barcelona Ciutat</div>
<div style="text-align: justify;">
(Àrea Projectes i 1714)
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-72510325565220717302013-10-31T22:52:00.000+01:002013-11-03T22:53:28.752+01:00De Viena a Bonn: els catalans només ens tenim a nosaltres<div style="text-align: justify;">
Degut al deplorable estat de l'ocupació a Catalunya, sobretot entre la franja de 16 a 29 anys, ara més que mai trobo necessari l'aprenentatge d'altres idiomes que ens obrin portes als joves per a tenir una sortida laboral més o menys digne. Com és sabut, però, avui en dia la coneixença de l'anglès no és un punt afegit, sinó una condició indispensable per a entrar en el món laboral. Per tant, vaig decidir iniciar-me en l'aprenentatge d'un idioma que ressaltés en el meu CV quan els encarregats de RRHH analitzessin els centenars d'expedients d'estudiants d’Economia que postulen per a un mateix lloc. Alemanya és el motor econòmic d'Europa en el present (i humilment crec que en el futur també). Per aquest motiu vaig començar un idioma complicat, brusc i, degut a la seva història, amb poques simpaties. Si algú vol aprendre un idioma amb aquestes característiques és primordial viure al lloc on el parlen, ja que d'estudiar-lo a saber-lo parlar hi ha una gran distància per als llatins.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs aquest estiu passat vaig anar a Viena, on vaig estar assistint a classes d'alemany i treballant en un restaurant diàriament. El percentatge d'espanyols en busca de feina era molt elevat, tant d'estudiants, llicenciats, amb màster i/o doctorats com sense estudis. Alguns havien aconseguit pràctiques NO remunerades, i d'altres treballàvem en restaurants, fent les feines més mal qualificades i pagades (per cert sempre en negre). Aquesta era la visió que tenen els austríacs de la gent del sud, o almenys la població majors de 40 anys. S'ha de matisar que els joves eren completament diferents, molt oberts i amb un sentiment d'igualtat que es palpava en la forma del tracte. Només arribar vaig veure que l’aprenentatge de l'alemany era complicat, doncs tots els austríacs parlen en un dialecte diferent segons la regió, i ningú el Hochdeutsch (alemany neutre). Tot i així entre les classes i amics que vaig fer austríacs vaig poder notar una millora en la meva parla.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa a la coneixença de Catalunya, la Guerra de Successió, el rei Carles III i el sempre fidel poble català als austriacistes era la mateixa que la de nosaltres al seu conflicte amb el Sud Tirol, és a dir, al menys per a mi, cap. Potser et trobaves algú de tant en tant que coneixia l'existència del català, o que havia estat a Barcelona i que et parlava meravelles de la ciutat comtal però que, en la majoria de casos, havia estat furtat/da. Viure la diada lluny de Catalunya va ser un moment nostàlgic, tot i el complet seguiment per internet de TV3. El dia després esperava alguna notícia o reacció al meu voltant sobre la Via Catalana. Res de res. D'aquí en vaig extreure que si volem construir un estat, no ens tenim més que a nosaltres mateixos per a fer-ho, i sinó repassem la història de Catalunya des del l’abandó del rei Carles III en el Tractat d'Utrecht del 1713 i la retirada completa de les seves tropes de Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa una setmana vaig arribar a Bonn, Alemanya, on hi estic fent un Erasmus. De moment poc puc dir de la meva estada, tot i que comença molt més fàcil que els primers temps a Viena.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aleix Pujolar</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC Gràcia
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-68364417782473962692013-06-30T15:45:00.000+02:002013-07-04T15:46:16.612+02:00Fem entrar Catalunya al s.XXI<div style="text-align: justify;">
Governar desgasta. Governar sense diners, desgasta, com a mínim, el doble. I si per més inri hem (d’intentar) entendre’ns amb un govern espanyol legislativament autoritari, ja no en parlem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
I mentrestant surten enquestes que donen projeccions desfavorables al govern. Ens hauria d’exclamar? No pas. Perquè...on som? Doncs governant pagant al límit les nòmines, amb els mercats tancats, enmig d’una gran recessió de 6 anys, sense ni la caritat del govern espanyol i havent d’obrir nous forats al cinturó per seguir amb una austeritat no desitjada, però necessària davant el context. Que el partit que governa i ha de gestionar aquest complicat Tetris baixi en les enquestes entra dins l’ABSOLUTA NORMALITAT. És més, seria paranormal que a la gent que treballa li baixessin entre un 20 i un 25% el sou i encara aplaudís. No en parlem de la que ha quedat a l’atur sine die i de la que directament no pot accedir a la seva primera feina. No vivim temps per somriure, malgrat ens toqui fer-ho cada dia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
La nostra tasca, per tant, és seguir explicant: 1.- les causes que ens duen a patir amb més duresa l’actual situació de crisi; 2.- que el nostre país produeix prou riquesa com per dependre només d’ell mateix; i 3.- que Espanya ha demostrat ser un Estat anacrònic, deslleial i malbaratador.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Però sobretot, hi ha una cosa més important encara: tots plegats vam entrar a militar a la JNC amb un ideal: ajudar a poder veure aquest país lliure. Mentre el sobiranisme creixi, no hem de deixar que una enquesta ens desmotivi per seguir engrescats per quelcom més important que guanyar unes simples eleccions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Cada dia hi som més a prop. I Espanya ho sap. No caiguem en el seu joc. I manteniu-vos il·lusionats. Que el govern baixi en les enquestes entra dins l’ordre natural de les coses. Fem-li costat i creiem en el projecte traçat. Malgrat el soroll, anem bé. Tingueu fe.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El més important, ara, és seguir convencent a la gent que el segle XXI, aquell segle de pau, progrés i democràcia que tant hem somiat comença amb una Catalunya Independent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-38667110926491397462013-06-30T15:31:00.000+02:002013-07-04T15:31:59.022+02:00Llei Sàlica<div style="text-align: justify;">
En l’article de la Coronela anterior, vam poder veure el resultat de les negociacions del Tractat d’Utrecht i l’immobilisme de Felip V vers Catalunya tot i les peticions de britànics i austríacs. En aquest article veurem una de les mesures que Felip V va prendre per a condicionar la seva futura successió, mentre Catalunya es trobava immersa en la Guerra de Successió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’any 1700, a l’arribar al poder, Felip V intenta establir a Espanya la Lex Salica, de la mateixa manera que aquesta era vigent a França. Però la oposició de les Corts de Castella ho va impedir. Cal a dir que la Lex Salica era una llei que prohibia a les dones l’accés al tro, reservant únicament als homes el dret de successió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I fa justament 300 anys, el 10 de maig de 1713, Felip V va aprobar el "Nuevo reglamento sobre la sucesión en estos Reynos". Aquesta llei fou aprobada per les Corts, establertes a Madrid des del 1712. Val a dir que la llei no era tan restrictiva com l’intent de llei del 1700, ja que permetia a les dones accedir al tro únicament en l’absència d’hereus mascles en la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). Anys després, al 1830, aquesta llei fou derogada per Carles IV, provocant la posterior Guerra Carlista. Actualment, una llei sàlica impedeix a les dones regnar; llei medieval on les hi hagi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Agustí Sala</div>
<div style="text-align: justify;">
Àrea Barcelona 2014
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-13908862645788491502013-06-30T15:27:00.000+02:002013-07-04T15:28:41.978+02:00Internacionalitzar comença per nosaltres<div style="text-align: justify;">
Sóc en Miguel i he estudiat i treballat fent practiques a l'estranger durant bastant de temps. Màster a EUA, pràctiques Comissió Europea, i ara pràctiques a Brusel·les.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sempre he tingut ganes de viatjar, voltar, conèixer gent. Crec que això et fa créixer com a persona i com a professional. Cita anònima: "You live a new life for every new language you speak. If you know only one language, you live only once". Ara més que mai els Catalans hem de mostrar la nostra fermesa, la nostra voluntat, les ganes de créixer, d'internacionalitzar-nos. En un context de crisi brutal internacional, agreujat per la forma de fer del govern espanyol i Catalunya sobre-endeutada per culpa del tripartit, calen mesures excepcionals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>C</b>aldran sacrificis, sobretot a curt termini, estudiar idiomes després de la feina, treballar cobrant menys, buscant oportunitats a l'estranger. Ara més que mai se'n parla molt de la competitivitat, l’excel·lència, etc. Els catalans ja en tenim de tot això, només és qüestió de continuar endavant. Sempre he intentat mantenir vincles amb Catalunya, però conèixer també gent del país i ara tinc col.legues belgues.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>C</b>ada vegada que em pregunten: "Where are you from?" els hi responc: "I am from Barcelona". Després d'això la quantitat de gent que em pregunta sobre Catalunya, el procés que ha engegat, què passarà? és colossal. Jo sempre intento ésser sincer, el procés és difícil, però crec que s'ha de donar a la gent la oportunitat de decidir el seu futur. Mil preguntes sobre lleis, Rajoy, història.....que si Catalunya no és com Escòcia, que mai ha estat un estat bla, bla. Jo els hi responc, potser mireu massa el tractats sobre el regne d'Escòcia signats al 1706. Està molt bé, però ara som al s. XXI no pas al s. XVIII. Tot és important, però no és més important el llegat que els hi podem deixar als nostres fills? La meva resposta està clara i la vostra?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Miguel Anaya</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC de Sants-Montjuïc
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-25648754796961029122013-06-30T15:15:00.000+02:002013-07-04T15:17:03.052+02:00Europa serà democràtica o no serà<div style="text-align: justify;">
El passat dijous 13 de Juny Catherine Ashton, baronessa Ashton de Uplholland, va respondre amb un incontestable "Déu meu! Quina pregunta! No parlaré dels catalans." El periodista li havia suggerit que valorés les paraules del Premier Britànic sobre el dret a decidir. Francament no és cap novetat que la diplomàcia europea ignori la qüestió catalana, però aquest cop l'Alt Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat va fer gal·la d'una capacitat evasiva més aviat poc sensible. </div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
No amagaré la meva preocupació pel funcionament de la UE en general. A tall d'exemple, els defectes de concepte i de forma en la gestió de la crisi Grega i Xipriota o la manera en que surten escollits els alts representats de les institucions, Barroso, Van Rompuy i companyia no em sembla la més adequada en una democràcia que pretén ser totalment representativa. Però tots aquests temes els deixaré aparcats, no pretenc fer d'aquest article una crítica al funcionament global de la Unió Europea.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El que realment em preocupa són les funcions de l'aparell diplomàtic i legislatiu europeu. M'explicaré. Els polítics europeus no deixen de ser els nostres representants, i com a tals han de vetllar pel nostre benestar i això inclou solucionar els nostres problemes. A casa nostra no negarem que la situació sociopolítica genera certes problemàtiques que requereixen ser solventades. Tot i així, en els darrers mesos, els representants europeus s'han excusat en la falta de legislació al respecte i s'han emparat en que és una qüestió interna d'Espanya. Tant un com altre argument em generen moltes inquietuds. D'entrada, no haurien de procurar avançar-se als conflictes quan detecten deficiències o manques de legislació?; No haurien, doncs, d'actuar conseqüentment legislant oportunament, amb consens i democràcia? i en segon lloc; Qui decideix què són problemes interns de cada membre i quins són europeus? Es pot reclamar ajuda econòmica a la Unió, directrius sobre les hipoteques i no pas una manifestació en favor del dret a decidir dels pobles?</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
No critico que la baronessa assisteix als actes de Fòrum Europa acompanyada del ministre Margallo, però que es prengui la llicència d'evitar els problemes europeus amb una manca de subtilitat tan gran ens hauria de frapar d’una manera bestial. Potser la propera vegada els periodistes li haurien de proposar que ella mateixa preparés les preguntes. En definitiva, sóc partidari de que els hi puguem demanar explicacions als nostres politics dia si i dia també. I si no poden respondre per falta de legislació, doncs senyors...legislin si us plau. O en tot cas, si són incapaços de legislar, que parlin en termes democràtics i no legals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs només crec que hauríem d'exigir el que ens correspon, que no és cap altre cosa que justícia i bons arguments. I si tant justa és la nostra causa, els màxims garants dels drets humans, de les llibertats i de la democràcia al món haurien d'expressar el seu parè. Els governs Català i Espanyol ja s'han posicionat, a què espera doncs Europa?</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo tant sols confio en una sola màxima: Europa serà democràtica, o no serà. Ha arribat el moment de demostrar-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Xavier De Alegría</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC de la Dreta de l’Eixample i Sagrada Família
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-38058496527343554442013-06-30T14:44:00.000+02:002013-07-04T14:45:17.323+02:00Tenim molta feina per fer<div style="text-align: justify;">
A Catalunya, gaudim d’una gran diversitat cultural i social. Aquest fet es dóna perquè molts dels habitants del nostre país han nascut a altres indrets del món o a l’estat espanyol.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sovint, mentre parlem amb les persones del nostre entorn, ens trobem amb casos de gent arrelada a Catalunya que, tot i sentir-se espanyola (tot i que tenen el sentiment de pertinença a Espanya), entenen que les desigualtats econòmiques que el govern central té amb Catalunya respecte la resta de territoris de l’estat no són justes. Amb tot, encara es mostren escèptics a l’hora de posicionar-se a favor de la independència de la nostra nació, pel simple fet de sentir-se espanyols.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Nosaltres hem d’aconseguir acabar d’obrir els ulls a tots aquests ciutadans, i fer que vegin que voler un estat propi per poder viure i tenir una major qualitat de vida i sentir-se espanyol no són antagònics. Igual que els graduats universitaris busquen noves oportunitats en altres països europeus, precisament per aconseguir millors condicions de vida. Hem de fer molt èmfasi en enfocar el nostre discurs cap a temes com aquest, sobretot en els territoris on aquesta situació és més marcada, com l’àrea metropolitana de Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
S’ha de lluitar contra l’estratègia de la por aplicada per alguns partits, amb la veritat sempre per davant i amb bons arguments. Només així convencerem tota aquesta gent, que per un motiu o un altre, no té encara una idea clara sobre què suposaria que Catalunya esdevingués un estat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de la JNC i des de tots els sectors favorables a l’estat propi tenim molta feina per fer durant els propers mesos. Entre tots, hem d’aconseguir la majoria social necessària i assolir l’objectiu somiat durant tan de temps per tots nosaltres, la llibertat del nostre país.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Carles Miralpeix i Llorach</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC Les Corts</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.com