Carles II, rei de Castella i d’Aragó, no tenia descendència. Tocava triar successor i els més ben posicionats eren Felip d’Anjou (de la casa dels Borbons) i l’Arxiduc Carles d’Àustria (de la branca austríaca dels Habsburg). El rei Carles II escolliria abans de la seva mort, el 1700, a Felip d’Anjou com el seu succesor, nét del rei més poderós d’Europa en aquell temps, Lluís XIV de França, ja que va considerar que era el millor aliat per a una Espanya molt debilitada.
Quan Felip d’Anjou, va ser coronat rei com a Felip V, molts pobles europeus es van alarmar per por d’una unió entre França i Espanya, ja que alhora, Lluís XIV de França va reconèixer Felip V d’Espanya com el seu successor.
L’any 1705, Anglaterra, Portugal i Holanda van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria per aconseguir el tron d’Espanya provocant així l’inici de la guerra de Successió dividint Europa en dos bàndols: el bàndol franco-espanyol contra Àustria, Anglaterra, Holanda i Portugal.
També s’originaria una guerra civil ja que la Corona de Castella va donar suport a Felip V mentre que, després de 1705, la Corona Aragonesa donarien suport a l’Arxiduc Carles d'Àustria.
L’any 1713, l’Arxiduc Carles d’Àustria va ser nomenat emperador d’Alemanya al morir el seu germà, el que podria suposar la formació d’un hipotètic front hispano-alemany si Carles fos coronat rei d’Espanya. Anglaterra no ho veia amb bons ulls i va forçar la pau i la fi de la guerra amb la signatura el mateix any del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt, en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès.
Amb el triomf de Felip de Borbó es van anul·lar els drets i privilegis dels regnes de la Corona d'Aragó, sent uniformitzats amb les lleis de Castella; la guerra va durar fins al 1715, amb la capitulació de Mallorca.
Andreu Casellas
Àrea Barcelona 2014
visites