I Concurs de Discurs: Escrit de Xavier Rua

Context del discurs:

“Atesa la situació política que es viu a Catalunya, el Parlament Europeu, a proposta del grup liberal, ha decidit convidar el President Mas a fer un discurs davant l’Eurocambra. En aquest discurs, el President exposarà perquè Catalunya ha de poder entrar automàticament a formar part de la Unió Europea davant una eventual independència”.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Bon dia a tothom i moltes gràcies per ser aquí,

Em dirigeixo a tots vostès com a representant del poble de Catalunya, poble de la Unió Europea des del 1986 i, d’Europa, des de molts segles enrere. Represento a uns ciutadans que de iure i de facto són ciutadans europeus i que ho volen seguir sent. És innegable la nostra ciutadania així com la nostra història. I aquest poble té ple dret a seguir sentint-se europeu i a ser-ho. I els hi explicaré per què...

Però abans deixin-me introduir-vos què és un poble, què és Catalunya i què és la Unió Europea. Perquè moltes vegades, mal intencionadament, tergiversant, manipulant el llenguatge i la realitat, es vol fer un definició i un sentit erronis. Es vol crear un concepte que s’allunya de la seva pròpia essència. Per això, m’agradaria introduir el començament de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, que és una obra de sentit comú i de bellesa inigualables:

Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat.

... i continua un seguit de línies més que us recomano llegir si encara no ho heu fet.

Els éssers humans estem aquí per buscar la felicitat. I junts ens agrupem partint d’uns interessos comuns. I amb aquests principis ens sentim iguals i neix una sobirania. I aquesta neix per voluntat pròpia dels participants, no pel govern al qual aquests formen part. La sobirania neix de sota cap a dalt, no de dalt cap a la base. La base sustenta la cúpula i no al revés.

Què és Catalunya? Hom diria avui dia que és una comunitat autònoma, una regió administrativa d’Espanya, com podria ser un Länder a Alemanya, o una regió a Itàlia o a França. No obstant, deixin-me dir-vos que és quelcom molt més que això. Nosaltres som un poble unit, amb llengua pròpia, història pròpia i cultura pròpia, amb interessos comuns entre els quals està el d’autogovernar-nos, decidir junts el què volem ser i quin ha de ser el nostre estat. I ningú en aquest món està per sobre d’un poble i té la capacitat de decidir per ell. De decidir el què li convé, el què ha de ser i a quin estat ha de formar part.

Ja fa anys que des de la mateixa base de la nostra societat va néixer un procés que desitjava pronunciar-se sobre aquests valors i exercir-los, molt important, d’una forma democràtica i pacífica. Al contrari que d’altres processos històrics, si hi ha alguna característica que diferencia aquest és la tranquil·litat, la humanitat i la pau amb què s’ha estat portant a terme.

Junts, en pau i de forma democràtica, hem decidit votar un govern que es pronunciés sobirà. Junts, en pau i de forma democràtica, hem decidit construir estructures d’estat. Junts, en pau i de forma democràtica, hem decidit que volem seguir sent ciutadans europeus. Junts, en pau i de forma democràtica, hem decidit.

Som un poble que, amb orgull i responsabilitat, volem avançar cap a la terra dels drets, de la justícia i de la igualtat. Volem arribar allà on la gent ha après de la seva pròpia història, a on viuen els homes i dónes lliures que avancen cap al progrés, a partir del seu lliure albir, la ciència, la tècnica i l’ètica.

Volem entrar a l’Europa de les nacions com una nació. Ens sentim madurs i responsables per ser una d’elles. Volem entrar a la terra que ha vençut les fronteres, que va idear el sistema del benestar, amb educació i salut per a tots, que protegeix els dèbils i ens fa orgullosos de sentir-nos Europeus. Volem seguir a Europa perquè sempre n’hem format part, com a colònies romanes, com a comptats medievals i com a societat industrial. Formem part d’aquesta història igual que qualsevol altre país d’Europa i som part de les causes que han definit Europa tal i com és ara. I en aquest punt de la història, trobem que Europa ha de reconèixer un dret fonamental addicional, i ho farà perquè és part de la seva naturalesa.

Ha arribat un punt en la història en què les línies als mapes ja no s’haurien de definir per invasions, per guerres o per colonitzadors. Actualment, s’haurien de definir de la mateixa manera que escollim els nostres governants, les nostres lleis i les grans decisions de país; per la via de la democràcia. Hem arribat al punt que definir una frontera es fa per la via de la pau, i no per la de la violència. I en això, Europa hauria de ser pionera igual que en molts altres drets conquerits per la humanitat.

Si Europa accepta un país que ha aconseguit la seva independència per la força de les armes i de la violència, fet històricament recent, i no accepta un que ho ha fet per la força de la pau i de la democràcia deixarà de ser l’Europa que entre tots hem construït. Si, a més, tots aquests votants, que de forma pacífica i democràtica, volen formar un estat, són ciutadans europeus i Europa no els accepta, no serà l’Europa que entre tots hem ideat. Perdrà l’essència que la caracteritza i perdrà molt més que un tros de terra, una fracció del seu producte interior brut o uns milions dels seus ciutadans. Perdrà el què la converteix en Europa, anys d’esforç i fites aconseguides, drets fonamentals dels pobles i, el més important, la memòria de la seva història.

Nosaltres, els catalans, volem entrar a Europa per seguir definint-la i madurant-la. Desitgem seguir avançant amb els europeus com ho hem fet sempre, però amb la nostra identitat pròpia, que fins ara ens ha estat negada. Volem seguir creixent com a poble dins del poble d’Europa, però sent nosaltres mateixos. Lluitant en aquesta conquesta dels drets i complint els nostres deures. I ningú, ni cap institució, ni cap govern, hauria d’estar per sobre d’un poble per decidir per ell, qui ser, com ser, quina cultura ha de tenir, quina llengua ha de parlar o com ha de pensar.

Si us plau, nosaltres els catalans, com a poble sobirà i amb dret a decidir, demanem a la Unió Europa que ens accepti de forma instantània i automàtica en el primer moment que ens trobem fora d’Espanya. Per nosaltres, per vosaltres i pel que tots junts representem.

Moltes gràcies.