Entrem en la fase definitiva de la Consulta del 9 de Novembre. I no hi haurà marxa enrere. No hi ha d’haver marxa enrere. De moment comptem amb l’arma més poderosa de totes per fer front a les amenaces i prohibicions que el govern espanyol ens vol imposar per decret: la unitat del catalanisme sobiranista. Una unitat insòlita i històrica que juntament amb el més gran grau d’implicació i mobilització de la ciutadania ens ha de permetre somiar i creure que aquest cop podrem avançar amb força per decidir el país que volem. Una unitat institucional liderada pel President Mas, el nostre president, qui en quatre anys s’ha guanyat la credibilitat de la majoria social del país que el reconeix com l’actor més important i decisiu per a què els catalans haguem arribat tan lluny en aquest pols democràtic i de legitimitat per a poder votar i saber què pensen concretament el conjunt dels catalans sobre la independència del nostre país.
El referèndum escocès, avalat pel Regne Unit, no ha tingut exactament el resultat que el govern espanyol esperava. El NO a la independència d’Escòcia ha envalentit uns mitjans anglosaxons eufòrics per una victòria que els dies previs al referèndum era incerta i des del dia D+1 s’han posat les mans al cap al veure que el govern espanyol deixa Espanya, un país de la Unió Europea, fora de la centralitat democràtica dels països occidentals. La pressió cap al govern espanyol anirà in crescendo des dels poders fàctics dels EUA, el Regne Unit i, en menor mesura, la UE. I cada cop Espanya ho tindrà més complicat per amagar la opressió legislativa, judicial i executiva que exerceix a l’uníson com en l’època en què s’embolcallava amb l’esperit de la Santíssima Trinitat.
No, Espanya no té res a preservar llevat dels seus errors. Els seus errors són el gran llegat que Espanya pot deixar per les futures nacions-estat d’Europa i del món per poder pensar-se a elles mateixes de bell nou. Serà el manual contemporani de com NO fer un estat. Serà la guia per a la cerca de l’excel·lència, per fugir de l’abús i l’amiguisme, per prioritzar el progrés econòmic-social per sobre l’electoralisme, per les bondats d’una bona separació de poders: institucionals i públic-privats. Serà la guia per a com construir una bona convivència entre diferents nacions, basada en l’entesa, el respecte i no pas en la imposició. En resum, com fer un país que valgui la pena viure i en què els governants pensin sempre en el conjunt dels ciutadans i no pas dels que aporten, mitjançant una empresa, més PIB a l’Estat per assegurar-se una jubilació garantida pels serveis prestats.
Tenim clar que no volem una Catalunya a imatge i semblança d’Espanya. Tenim clar que no desitgem a ningú el que el nostre poble està patint. Tenim clar que ha arribat l’hora de posar fi a l’agonia. Tenim clar que no podem fallar a tota la gent que ha donat fins a la vida perquè poguéssim arribar fins aquí. Tenim clar que ens hem de deixar d’ideologies fins assolir la llibertat. Tenim clar que és ara o mai. Tenim clar que hem de poder decidir i ja no deixarem que ningú més ho faci per nosaltres. Tenim clar que s’acosta el final i no ens deixarem trepitjar. Tenim clar que ho farem tot per votar. Tenim clar que ho farem tot per guanyar. Tenim clar que no hi haurà una segona oportunitat.
Ho tenim clar. Més clar que mai. I no afluixarem. Fins a la victòria!
Sergi Sarri
Coordinador JNC BCN Ciutat
visites