La crisi econòmica que vivim és un tema de gran rellevància mediàtica, del qual s’ha parlat molt, però gairebé no s’ha relacionat directament amb els joves, als quals afecta greument. Som conscients que encara que l’Ajuntament fes les coses bé (cosa que no és així), la crisi seguirà afectant-nos, però almenys ajudaria a que les conseqüències no fossin tant nefastes com està passant avui dia a la nostra ciutat. Després de mantenir diverses reunions, el Comitè Executiu de Barcelona de la JNC hem arribat a les següents conclusions:
1. L’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, a donat l’esquena als joves i és incapaç de fer front als objectius establerts en l’actual Pla Jove en els temes més importants per nosaltres, com: generar ocupació, facilitar l’accés a l’habitatge, formació de qualitat, mobilitat i transport públic assequible, formació de qualitat i foment dels nous emprenedors joves. Tot això i la falta de lideratge de l’alcalde i el seu equip, ha provocat una gran desconfiança i desmotivació entre els joves de la ciutat.
2. L’Ajuntament ha fracassat en les polítiques d’ocupació pels joves ja que el 34’5% dels aturats a la ciutat de Barcelona tenen entre 25 i 35 anys, hi ha un gran índex de temporalitat en els joves que tenen feina i un gran nombre de joves que volen entrar al mercat laboral, no ho aconsegueixen donada la escassa oferta de treball.
3. L’Ajuntament es dedica a malbaratar els diners dels ciutadans, fent cantonades als carrers anti-orina i bancs anti-rodamons, en comptes d’invertir aquests diners en altres mesures que realment ajudin als joves a suavitzar els efectes de la crisi, com per exemple millorant les escoles públiques o donant ajudes diverses als joves.
4. El preu del transport públic de la ciutat ha augmentat més que l’IPC (4,7% de mitjana, especialment la targeta T-10 augmentant el preu en un 7%) des de principis d’any, i el que és pitjor, l’Ajuntament no té intenció de rectificar i mantindrà els preus amb aquestes pujades, quan actualment els preus d’alguns productes de primera necessitat baixen.
5. La dotació d’habitatge social i de protecció oficial per part de l’Ajuntament és molt insuficient i està mal distribuït. No facilita l’emancipació dels joves barcelonins, que viuen a una de les ciutats on l’habitatge és més car i els bancs posen moltes traves per donar hipoteques als joves.
6. Falta d’informació i comunicació ciutadanes per part de l’Ajuntament per establir una línea clara d’actuació.
És per aquesta raó que creiem que s’ha d’actuar immediatament per part del govern amb mesures realistes i reals que ajudin a pal·liar aquest problema. Per aquesta raó, proposem:
1. Ajudes al lloguer de pisos oferint als propietaris la gestió de pisos desocupats, per tal que l’Ajuntament actuï com a mediador entre les dues parts. Tanmateix, ajudes a la compra d’habitatge amb mesures adequades per evitar l’especulació (per exemple, copropietat; comprant un percentatge del preu i recuperant-lo en cas de venda). Finalment, instal·lar una oficina d’emancipació a cada districte amb la col·laboració de Barcelona Activa.
2. La creació d’un Pla de Recol•locació Laboral, incentivar nous focus de creació d’ocupació pels joves i que Barcelona Activa s’impliqui econòmicament en els projectes d’ocupació juvenil. A demés, bonificar a aquelles empreses que creïn nous contractes indefinits per a joves.
3. El compliment del Pla Jove, que fins ara, és més paper que realitat. L’Actual Pla Jove és totalment d’aparador i no s’ajusta a l’actuació que està tenint l’Ajuntament amb temes de joventut. També, utilitzar i tenir en compte el Consell de Joventut de Barcelona (CJB), per tal que pugui ser útil.
4. L’adequació del preu de transport públic (fent un preu reduït) al nivell adquisitiu real de la gent jove, els quals la majoria no tenen ingressos o si els tenen són molt baixos, al ser molt difícil obtenir una feina digna. Per descomptat, que la T-Infant sigui totalment gratuïta.
5. Crear de manera immediata un Pla d’Equipaments Juvenils que demostri que els joves són una prioritat per l’Ajuntament per garantir la cobertura de tots els barris de la ciutat i dotant-los econòmicament.
1. L’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, a donat l’esquena als joves i és incapaç de fer front als objectius establerts en l’actual Pla Jove en els temes més importants per nosaltres, com: generar ocupació, facilitar l’accés a l’habitatge, formació de qualitat, mobilitat i transport públic assequible, formació de qualitat i foment dels nous emprenedors joves. Tot això i la falta de lideratge de l’alcalde i el seu equip, ha provocat una gran desconfiança i desmotivació entre els joves de la ciutat.
2. L’Ajuntament ha fracassat en les polítiques d’ocupació pels joves ja que el 34’5% dels aturats a la ciutat de Barcelona tenen entre 25 i 35 anys, hi ha un gran índex de temporalitat en els joves que tenen feina i un gran nombre de joves que volen entrar al mercat laboral, no ho aconsegueixen donada la escassa oferta de treball.
3. L’Ajuntament es dedica a malbaratar els diners dels ciutadans, fent cantonades als carrers anti-orina i bancs anti-rodamons, en comptes d’invertir aquests diners en altres mesures que realment ajudin als joves a suavitzar els efectes de la crisi, com per exemple millorant les escoles públiques o donant ajudes diverses als joves.
4. El preu del transport públic de la ciutat ha augmentat més que l’IPC (4,7% de mitjana, especialment la targeta T-10 augmentant el preu en un 7%) des de principis d’any, i el que és pitjor, l’Ajuntament no té intenció de rectificar i mantindrà els preus amb aquestes pujades, quan actualment els preus d’alguns productes de primera necessitat baixen.
5. La dotació d’habitatge social i de protecció oficial per part de l’Ajuntament és molt insuficient i està mal distribuït. No facilita l’emancipació dels joves barcelonins, que viuen a una de les ciutats on l’habitatge és més car i els bancs posen moltes traves per donar hipoteques als joves.
6. Falta d’informació i comunicació ciutadanes per part de l’Ajuntament per establir una línea clara d’actuació.
És per aquesta raó que creiem que s’ha d’actuar immediatament per part del govern amb mesures realistes i reals que ajudin a pal·liar aquest problema. Per aquesta raó, proposem:
1. Ajudes al lloguer de pisos oferint als propietaris la gestió de pisos desocupats, per tal que l’Ajuntament actuï com a mediador entre les dues parts. Tanmateix, ajudes a la compra d’habitatge amb mesures adequades per evitar l’especulació (per exemple, copropietat; comprant un percentatge del preu i recuperant-lo en cas de venda). Finalment, instal·lar una oficina d’emancipació a cada districte amb la col·laboració de Barcelona Activa.
2. La creació d’un Pla de Recol•locació Laboral, incentivar nous focus de creació d’ocupació pels joves i que Barcelona Activa s’impliqui econòmicament en els projectes d’ocupació juvenil. A demés, bonificar a aquelles empreses que creïn nous contractes indefinits per a joves.
3. El compliment del Pla Jove, que fins ara, és més paper que realitat. L’Actual Pla Jove és totalment d’aparador i no s’ajusta a l’actuació que està tenint l’Ajuntament amb temes de joventut. També, utilitzar i tenir en compte el Consell de Joventut de Barcelona (CJB), per tal que pugui ser útil.
4. L’adequació del preu de transport públic (fent un preu reduït) al nivell adquisitiu real de la gent jove, els quals la majoria no tenen ingressos o si els tenen són molt baixos, al ser molt difícil obtenir una feina digna. Per descomptat, que la T-Infant sigui totalment gratuïta.
5. Crear de manera immediata un Pla d’Equipaments Juvenils que demostri que els joves són una prioritat per l’Ajuntament per garantir la cobertura de tots els barris de la ciutat i dotant-los econòmicament.
visites