Aquest migdia s'ha celebrat la inauguració de la plaça Lesspes, que després d'anys en obres sembla que per fi es dóna per acabada. La inauguració l'ha conduïda l'alcalde Jordi Hereu, que ha aparegut feliç per la finalització de l'obra. Però la seva cara d'alegria s'ha tornat cara de circumstàncies en veure que un grup de militants de la JNC de Barcelona també havia acudit a la inauguració. La JNC hi ha anat perquè considera que el projecte que s'ha finalitzat no compleix amb les finalitats perquè s'havia concebut la plaça: és d'un "curiós" gust estètic i, sobretot, és poc pràctica.
La plaça Lesseps ha estat sempre un gran repte urbanístic, ja que es tracta d'un important nus d'enllaç de diverses vies de comunicació de força volum de trànsit però que, no obstant, es troba enmig de la ciutat. El projecte de Lesseps, per tant, significava un repte d'una banda a nivell estètic i de l'altra a nivell de comunicació. Doncs bé, el projecte que avui s'ha inaugurat no acaba de complir amb cap de les dues premises. La nova plaça Lesseps està clarament mancada de zones verdes (a més, les poques que té són a base de gespa, la qual cosa requereix un important consum d'aigua), una tendència cada vegada més generalitzada a l'urbanisme de la ciutat, que viu així ofegada. D'altra banda, tampoc no s'han solucionat els problemes que provocava l'olografia de la zona, ja que es mantenen els pendents que es pretenien suavitzar per fer més còmodes i fàcils els desplaçaments. Així doncs, ni s'han complert tots els objectius promesos, ni s'ha aconseguit una plaça que encaixi amb el model d'una ciutat nova, que combini el gris del ciment amb el verd de les fulles, sinó que segueix un model de plaça de la Barcelona del '92, una plaça dura i poc acollidora que, a més, té un disseny incòmode i poc natural.Per tot plegat, la JNC ha rebut Jordi Hereu amb pancartes i xiulets, tot denunciant l'abús que es fa del disseny prescindint de la funcionalitat, la fredor de la plaça pel seu aspecte fred i el desaprofitament d'una ocasió perfecta per crear una àrea verda al capdamunt de Gràcia que a Barcelona tant li falta. Tal com s'ha vist tant en el moment de l'arribada de l'alcalde com en les primeres impressions de veïns, l'opinió majoritàra ha estat de desencantament i, en menor o major grau, insatisfacció, i Jordi Hereu ha pogut comprovar que Barcelona no és un full en blanc perquè ell es llueixi amb el seu art de monopoly de diumenge, sinó el lloc on hi viu molta gent que espera del seu alcalde "menys disseny i més seny".
