tag:blogger.com,1999:blog-10015211308628026362024-03-13T17:11:06.389+01:00Suma't al Canvi Jove!JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-53726786782123449042012-09-30T15:18:00.000+02:002012-10-04T15:21:44.080+02:00Una Catalunya independent per una Universitat més puntera i accessible<div style="text-align: justify;">
Ja fa unes setmanes que va començar el nou curs universitari, gairebé 40.000 nous estudiants comencen la seva aventura universitària. Estudis que faran que el dia de demà puguin ser professionals en el seu sector i puguin formar part del gran teixit productiu que té el poble de Catalunya. Com a tothom, aquests primers dies costen, tornar a agafar el ritme d’estudi és difícil, i més si comences amb un càrrega més, una pressió afegida representada per la pujada de preus per culpa de la crisi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense cap mena de dubte aquest serà un difícil any pel universitaris, jo inclòs, els joves d’avui dia ens trobem en un situació d’angoixa al no saber si una vegada acabats els nostres estudis trobarem feina en el nostre sector. A més a més per culpa del dèficit públic que pateix Catalunya gràcies a l’anterior govern de la Generalitat hem hagut de patir retallades i pujades als preu de la matrícula, però també a més beques universitàries que ajuden a milers d’estudiants a Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això Catalunya té una gran xarxa universitària, la UB i la UAB es troben entre les millors universitats d’Espanya i això ho hem d’agrair, cosa que sovint oblidem a causa de la greu crisi econòmica. En un Estat Independent possiblement podríem finançar millor aquestes universitat i situar-les entre les millors d’Europa. La universitat de Barcelona, segons la seva pàgina oficial, per exemple, l’any 2006 va rebre un finançament de la Generalitat de Catalunya entre altres subvencions 355.782.964,60 €, aquest any passat per exemple ha rebut de les arques públiques 379.340.735,33 € entre altres subvencions. Per tant podem dir que el problema de la Universitat Catalana no és el que ingressen si no la seva despesa, en manteniment de les instal·lacions per exemple és de 28.113.827,61€, facultats (màsters) i departaments 2.634.280,00€ i 5.261.066,07€ respectivament, tot això afegit a la despesa del pressupost 379.410.167,32 €. Això vol dir que tot i que les universitats necessiten més finançament, ens hem de sentir orgullosos de poder tenir una universitat pública, i per poder tenir-ne de millors pels nostres fills el que hem de fer és treballar i pencar a les aules.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És una realitat que amb una Catalunya Independent tindríem 16.000M més per finançar-nos com a territori i com a país, per tant també per finançar els nostres estudis, aquests diners que no tornen se’n van cap a altres regions d’Espanya amb les quals poden finançar-les mentre que nosaltres hem de patir fortes retallades universitàries. Per tant és un altre objectiu que ens em de plantejar com a joves, que amb els nostres diners puguem finançar els nostres estudis universitaris.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Àngel Fernàndez Garcia</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de l’Esquerra Eixample i Sant Antoni
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-8589451767430086082012-06-30T10:23:00.000+02:002012-07-06T10:24:36.457+02:00Problemes i solucions de la universitat pública<div style="text-align: justify;">
“Universitat” deriva de la paraula llatina universitas. En un inici, feia referència simplement a un conjunt de persones associades a una institució, comunitat, societat... El significat del mot però ràpidament es va reformular i es convertí en la casa del coneixement on els més erudits assistien per ensenyar i aprendre, avançaven el coneixement humà. Però no ens enganyem, aquest sistema tenia un gran parany, només hi podien accedir els individus adinerats. Els diferents models socials i, fins i tot, els econòmics van anar adaptant aquesta semàntica fins el que coneixem ara com universitat. Tot i així, s'ha mantingut, curiosament, en les nostres ments, la percepció de que anar a la universitat és triomfar a la vida, ser el millor. Evidentment, l'objectiu d'aquest article no és analitzar l'evolució de la universitat com institució sinó reflexionar seriosament en què, finalment, s'ha convertit, en què la hem convertit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Cal, per tant, reconèixer les seves funcionalitats, per a què serveix. Són realment fàbriques de professionals preparats per entrar al món laboral? O són institucions mal gestionades que, malauradament, massa sovint, allarguen el temps que escalfen la cadira alguns? Són suposades representacions del nostre alt nivell tecnològic, científic i lingüístic? O són el màxim exponent d'un sistema educatiu equivocat des de les bases?</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
En primer lloc, situem-nos, si us plau, en el temps soci-econòmic que ens trobem. Crisi, retallades, atur... són les notícies que cada dia trobem en els mitjans de comunicació. El problema és i ha estat que durant massa temps ens hem acostumat a gastar de forma desmesurada, a vegades fent bones inversions i masses vegades tirant diners a un pou sense fons. Cal adaptar-nos a un nou temps, a una nova, històricament parlant, època. Estem justament en la transició de dos mons del tot diferents i ens hem d'acostumar al nou. Això vol dir deixar de gastar i començar a invertir. Trobar solucions i no problemes. Cal aplicar doncs nous conceptes econòmics. Utilitzar de la forma més eficient els pocs recursos de què disposem. Potenciar allò què ens fa créixer com a país i eradicar allò que ens frena. Per tant, repassem curosament els pressupostos universitaris i replantegem-nos seriosament si estem invertint de forma eficient. Restringim les carreres que creen atur i potenciem aquelles que generen treballadors. La universitat, evidentment, ha de cobrir la necessitat intel·lectual dels individus però no ens enganyem, la societat no inverteix milions i milions per aconseguir la felicitat dels estudiants sinó perquè aquests al sortir de les facultats aportin valor afegit al seu país, creïn ocupació, evolucionin la ciència, ens permetin viure d'una forma més còmode i confortable... No és lògic tenir llicenciats sense feina dos anys després de sortir de la facultat. Com tampoc ho és tenir periodistes o economistes treballant en un bar. I no em mal interpreteu, respecto per igual totes les professions. Però detesto que s'inverteixi en professionals d'un àmbit que no fan falta o, si més no, no en fan falta tants. Aquest fet evidencia el fracàs del model universitari. Evidencia que no hem estat capaços d'orientar als nostres estudiants cap a professions necessàries. Evidencia una mala gestió dels impostos dels contribuents.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
No ens pensem que anem mancats de solucions. Durant anys hem desacreditat l'efectivitat dels cursos de formació professional. Tots, com a societat que som, hem arribat a la conclusió que si un estudiant no va a la universitat es tracta d'un fracàs. Aquesta premissa que masses pares i fills han assumit és del tot errònia. La FP crea professionals, treballadors. Gent altament qualificada en el seu àmbit per entrar al món laboral. Cal recuperar aquests centres i retornar-los la dignitat que es mereixen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Per altra banda, el model Bolonya partia de bones bases. L'estandardització i la homologació de les carreres era evident que calia fer-la, almenys a nivell europeu. Malauradament, s'ha quedat en això, simplement una bona idea. Com és possible que a Espanya les carreres de grau durin quatre anys i a països també europeus com, per exemple, Alemanya durin tres? Com és possible que a Catalunya oferim 420 graus diferents i només 505 màsters? És evident que es tracta d'un model insostenible i del tot ineficient. El món laboral exigeix gent altament especialitzada en un camp i no gent que sàpiga fer de tot i res d'alguna cosa en concret. L'objectiu una vegada més seria aixecar la vista i mirar per sobre dels Pirineus, a veure què hi està passant; saber per què nosaltres estem on estem i altres estan on estan; reduir l'ensenyament generalista i augmentar l'aprofundiment en cada una de les àrees del coneixement; construir un equip de professionals que siguin els millors dels millors en cada àmbit.
<b>L</b>'educació universitària és evidentment la clau que obre la porta a la prosperitat i a la recuperació econòmica. Deixar d'invertir en aquestes institucions seria signar la nostra sentència de mort com a país. El problema és que no estem gestionant correctament els diners. Cal, doncs, una renovació del model universitari. No estic parlant de fer petits pegats que arreglin temporalment la situació. Es tracta de reformular els fonaments de la universitat pública. Consensuar quina és la seva funció social i quina hauria de ser. Reestructurar els coneixements de cada professional. Crear més vincles entre universitats i empreses. Recuperar les formacions professionals. Són solucions necessàries per millorar l'eficiència del model educatiu i crear professionals de debò.</div>
<br />
Joan Muñoz Gayet<br />
Militant de la JNC Sant AndreuJNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.com