Ara fa 30 anys, el 3 d’abril de 1979, tenien lloc a Espanya les primeres eleccions democràtiques als Ajuntaments després del franquisme. Les corporacions locals així, eren el darrer pas en la re-instauració de la democràcia al nostre país. Eren anys plens de dificultats, amb unes caixes municipals buides, amb l’herència d’una planificació urbanística, de serveis i manteniment urbà, desastrosa però amb molta, molta il·lusió per part de la gent que aquell dia anava a votar.
Aquests 30 anys han estat plens de canvis, de millores, Barcelona s’ha fet un gran nom al món, s’han celebrat els jocs olímpics, la nostra ciutat ha recuperat espais públics, verd, tenim més metro i més equipaments, però tenim també, el mateix Ajuntament, i s’ha esfumat bona part de l’il·lusió col·lectiva que impregnava el país en aquells anys.
Tenim una ciutat mancada totalment de lideratge. L’Ajuntament és més un obstacle que un impuls a les nostres necessitats, a les nostres aspiracions i als nostres projectes. Idees que varen servir per transformar ara fa 30 anys, continuen aplicant-se sense cap replantejament, com donant per fet que allò que va servir el 1979 és vàlid per a la ciutat del 2009. La transformació a cop de plusvàlua (quan no especul·lació), el sectarisme polític, el governar d’esquena als ciutadans, la burocràcia administrativa, són només alguns dels símbols d’una manera de manar, d’una manera de fer.
En 30 anys tots hem canviat, per començar perquè la majoria dels que llegiran aquest article encara no havíem nascut, ha canviat la ciutat, la nostra manera de moure’s, les nostres preocupacions, necessitats, hem canviat tots, menys l’Ajuntament, menys el model socialista.
Han sigut tres dècades de govern ininterromput (democràtic i legítim, és clar!) del PSC i del PSUC abans i ICV després, de 4 alcaldes (Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu) amb la mateixa idea de Barcelona, la ciutat i el seu Ajuntament com una quasi-propietat seva, del PSC.
No calen gaires arguments més per justificar la necessitat d’un canvi, de renovar els lideratges, els equips, els processos, la gent que controla l’enorme aparell administratiu (més de 10.000 persones) que treballen a l’Ajuntament. Cal doncs, algú que obri les finestres, que ventili la ciutat.
Per això hem iniciat la campanya “30 anys de PSC: Ventilem Barcelona”, on volem transmetre als ciutadans, és a dir, als nostres amics, companys, veïns..., la renovada il·lusió que tenim per liderar la ciutat, d’implicar-nos-hi a fons, de liderar-la, de resoldre els problemes, d’escoltar a la gent.
