tag:blogger.com,1999:blog-10015211308628026362024-03-13T17:11:06.389+01:00Suma't al Canvi Jove!JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-80413125832674390802013-02-15T19:23:00.000+01:002013-02-28T12:26:02.531+01:00L'Estat Propi passa per Nou Barris<div style="text-align: justify;">
A Nou Barris a partir del dia 11 de setembre del 2012 el sentiment catalanista va semblar com si ressorgís després d’anys en un segon plànol. Des de Roquetes, passant pel Verdum, fent escala per Porta i acabant per Vilapicina-Torre Llobeta, a les finestres i balcons van aparèixer un gran nombre de senyeres i alguna que altra estelada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Ningú s’esperava tal resposta dels veïns i veïnes del Districte, territori el qual sempre el PSC havia estat vencedor de gairebé totes les eleccions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
A Nou Barris, a partir d’aquell moment, el sentiment catalanista va impregnar a molts ciutadans, i el sentiment més unionista (encara majoritari a la zona) quedava mig amagat, o bé, en stand by. Però, un gruix molt important de la població es trobà que no té un sentiment marcat nacionalment parlant, ni del catalanisme i de l’unionisme, on la seva màxima pretensió és la qualitat de vida, el manteniment de l’estat de benestar i combatre el risc d’exclusió social, independentment de les banderes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant la campanya electoral es va parlar molt sobre Estat Propi, dret a decidir, Unió Europea, combatre la política de la por, defensar-se de mitjans de comunicació de fiabilitat dubtosa i de retallades. A Nou Barris, no només va quallar el discurs de les retallades, sinó que els veïns i veïnes d’aquí són dels que més les pateixen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
A les eleccions del 25 de Novembre ens trobem que un sector important de la població del Districte votà a les forces unionistes, una altra part va quedar repartida entre forces de caràcter més sobiranistes, però no vam saber canalitzar el vot de la població més indecisa o la quals no té un sentiment nacional fort, però, en canvi, la seva lluita neix de l’àrea més social i no tant nacional.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes eleccions ens va servir com a termòmetre “social”, una alta participació com la que hi va haver propicia l’extracció d’un conjunt de reflexions i conclusions per obtenir la clau de l’èxit, èxit el qual és l’Estat Propi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Per territoris com a Nou Barris, els aspectes nacionals són importants, però la consecució d’un estat del benestar fort, unes garanties de cohesió social i una qualitat de vida superior a l’actual encara ho són més. Ergo, per assolir l’anhelat objectiu de l’Estat Propi és fonamental la nació i el sentiment catalanista, però encara ho és més la possibilitat de donar un futur millor els nostres veïns i veïnes presents i futurs.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Adrià Ventura</div>
<div style="text-align: justify;">
Conseller Municipal CiU a Nou Barris
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-17170851599829160922013-01-01T11:43:00.000+01:002013-01-14T12:13:49.371+01:00Hem d’estar al carrer!<div style="text-align: justify;">
Sembla obvi afirmar que la política municipal es basa en l'atenció a les persones -el nostre Alcalde Xavier Trias ens ho diu cada dia- i que és imprescindible que els representants municipals facin carrer per conèixer, en tot moment, els problemes quotidians dels veïns. Però també ens ha de servir per copsar els estats d'ànim i les preocupacions més de país. No envà la municipal és la trinxera de la política -com el nom d'aquesta secció ens recorda-, la primera línia de foc d'un partit. I més de CiU, que és la principal força municipalista i que te el major nombre de regidores i regidors de Catalunya. Ha de ser, doncs, font d’informació de la realitat del país i alhora jugar un paper fonamental com a transmissora de missatge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de les eleccions del passat 25 de novembre, en què el President plantejava als catalans el major repte nacional des de la transició democràtica, es fa més vital que mai recordar-nos, a tots plegats, que hem de trepitjar carrer. No pretenc fer cap descobriment innovador, de fet, la JNC de Barcelona no ha deixat de fer-ho en cap moment, però si crec que és important dir-ho per reivindicar que des de la política municipal tenim molt a dir en la construcció del nou país que hem encetat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins a la celebració d’un referèndum passarem per moltes etapes. Ara crec que toca la d’escoltar i no de fer campanya. Saber quines són les preguntes que es formulen els ciutadans i ciutadanes. El desprestigi de la política fa que voltes vegades ens acusin de sortir al carrer només quan hem de demanar-los el vot, quan sortim “a vendre’ls la moto” diuen. Hem de demostrar que no és així.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Som i hem de ser una eina bàsica, la boca de Convergència, però sobretot les orelles. D’una banda, regidors, regidores i consellers municipals, en el cas de Barcelona, tenen l’oportunitat d’explicar amb la nitidesa que dona el cara a cara, el tu a tu, el nostre projecte nacional, que ens ha de portar a ser més lliures i a viure millor. Però més important és que aquesta proximitat que podem tenir amb els ciutadans ens permet demostrar-los que els volem acompanyar, que no eludim cap de les seves preguntes i que som la seva veu. Nosaltres coneixem i hem anar a buscar aquelles persones que tenen por de fer pas. I és que està clar que encara ens queda molta feina per fer en aquest sentit, molt per explicar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sovint el dia a dia de la gestió a l’Ajuntament ens lliga darrera una taula de despatx, ens fa perdre el contacte amb el carrer, i això no ens ho podem permetre en aquest moment tant transcendental per Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Cristina Villà</div>
<div style="text-align: justify;">
Consellera tècnica de Sarrià-Sant Gervasi</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-38114415150671708452012-11-01T16:22:00.000+01:002012-11-03T16:26:35.846+01:00Aquest 25N, guanyem la llibertat!<div style="text-align: justify;">
Han passat moltes coses des del passat 11 de Setembre. Moltes. La implosió massiva de joia i la fèrria voluntat del poble català de començar el camí per a què la nostra nació sigui reconeguda com a Estat dins la UE, va ser recollida i assumida pel MHP Artur Mas. Han passat gairebé dos mesos des de què el President, després de constatar la nul·la voluntat de diàleg del govern espanyol, va decidir emprendre el camí de l’Estat propi. L’eina que ens ha de servir com a catalans per a sortir de la crisi i conservar la nostra identitat cultural i lingüística.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Alhora que el poble català s’ha unit per un somni, la cara més fosca d’Espanya ha sortit de nou a la llum: Coaccions, amenaces, calúmnies. Violència intel·lectual i violència periodística. Amunt i avall. Sense màscares, sense escrúpols, sense vergonya. Aquests mesos estem veient l’Espanya autèntica, la que és incapaç d’estimar sense sotmetre. Aquella Espanya insolidària que s’apropia dels nostres èxits i s’exclou de les nostres derrotes. Aquella Espanya acaparadora de recursos, sense objectiu, ni projecte, per la simple avarícia i voluntat de ser més que ningú. Aquella Espanya que no entén el diàleg sense imposició. L’Espanya que ens exclou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
La relació de Catalunya i Espanya tal i com la coneixem a dia d’avui ha arribat a la seva fi. La comunitat internacional només ha de llegir la premsa per entendre perquè volem marxar. El cúmul de despropòsits i greuges augmenta dia rere dia. Però cal no caure en l’espiral de violència que a Espanya l’interessa provocar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Catalunya té un projecte sòlid, integrador, competitiu, amb recorregut i sobretot, viable. Un projecte que es basa en la suma d’esforços i en la voluntat de construir més Catalunya per a construir més Europa. Perquè precisament són les nostres fortes conviccions europeistes les que aporten credibilitat al projecte i ens duran cap a la victòria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest proper 25 de novembre, els catalans votem per la llibertat. Votem per a què el Parlament pugui tenir una majoria clara i contundent a favor de la Independència. Una majoria que li doni la força necessària per a concedir al poble català la possibilitat d’expressar-se en una consulta, legítima, dins o fora del marc legal, per decidir el seu futur.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Després de 300 anys preparant-nos generació rere generació per aquest moment, no podem fallar. Tenim els arguments, la convicció, la il·lusió i sobretot, tenim projecte. Sortim al carrer, despertem esperança i guanyem la llibertat!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-18120878652328983082012-10-31T15:53:00.000+01:002012-11-03T16:02:12.224+01:00Sense diàleg: Joc Brut<div style="text-align: justify;">
En aquests moments tan importants que vivim pel nostre futur nacional, altre cop ha quedat patent que, quan alguna cosa amenaça la “unitat” de l'Estat espanyol aquest no dubta en usar tot tipus de pressions i estratègies per a mantenir-la. Aquest cop ho hem pogut comprovar amb dos exemples ben clars: el primer, les pressions que ha rebut la vicepresidenta de la comissió europea Vivian Reding per a què rectifiqués les seves paraules sobre el fet que cap tractat ni llei deia que una Catalunya independent hagués d'abandonar la Unió Europea. El segon és el fet que, segons han pogut constatar alguns catalans a l'estranger, les ambaixades i consulats espanyols arreu del món estan posant traves burocràtiques per a què aquests puguin votar en les eleccions al Parlament. Resulta, però, que aquesta mala praxis no és un fet aïllat fruit d'un moment convuls, sinó que ja, en altres ocasions també ha usat certes males arts per aconseguir el que volia. Com el sonat cas de Fresno on, segons han testificat diverses federacions, la federació espanyola de patinatge es va dedicar a pressionar a representants d'altres països per a què votessin en contra de l'admissió de la federació catalana dins de l'ens mundial de patinatge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest joc brut utilitzat en diverses ocasions, evidencia la manca de capacitat de diàleg que han tingut els diferents governs centrals -siguin del color que siguin- envers la necessitat dels catalans de ser reconeguts com a nació. Malgrat la voluntat d’entesa i d'encaix amb Espanya que hi ha hagut per part dels diferents governs de la Generalitat des de la restauració de la democràcia, mai cap polític espanyol ha manifestat la seva mà estesa per intentar comprendre la realitat catalana, una realitat diferent. Han preferit atacar i titllar-nos d'insolidaris, egoistes i un llarg etcètera abans d'intentar traçar ponts conjunts.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que només amb diàleg es pot avançar en un conflicte. En algunes ocasions ja ho hem pogut veure com és el cas del País Basc on després de molt temps s'ha aconseguit la fi del terrorisme mitjançant el diàleg. Doncs qualsevol persona necessita poder-se expressar i explicar el perquè del seu posicionament; necessita sentir-se escoltat i, també, sentir la voluntat d'entesa per part de l'altre part. Tot això, però, no ho hem trobat en l'Estat espanyol que sembla que encara té massa arrelats alguns tics del passat que fan que certes idees es considerin sagrades i inviolables.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, davant d'aquest panorama, Catalunya, finalment ha decidit canviar de carril i comença a explorar més a fons la via de l'Estat propi, perquè la via del diàleg -gairebé inexplorada- ja s'ha esgotat. No ens han volgut escoltar i per això ara hem decidit, tal com es va veure en la Diada, començar el nostre propi camí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
David Trepat Segura</div>
<div style="text-align: justify;">
Militant de la JNC Barcelona Ciutat</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.com