tag:blogger.com,1999:blog-10015211308628026362024-03-13T17:11:06.389+01:00Suma't al Canvi Jove!JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-49973519692061527232014-04-28T17:33:00.000+02:002014-04-28T17:36:49.384+02:00La primavera de les nacions<div style="text-align: justify;">
Europa viu un moment intens de grans decisions i canvis. Catalunya, també. Poc ens ho podríem haver imaginat fa 170 anys que aquella Europa imperial amb l’Imperi Austríac i l’Imperi Otomà dempeus, amb una confederació germànica que s’aixecava dominant, amb grans potències, com eren Gran Bretanya, França, Portugal i Espanya, que vivien principalment de les seves colònies d’ultramar, amb la regió Itàlica dividida en Estats històrics i antics com el Regne de les Dues Sicílies, el Regne de Sardenya, el Vènet i el conjunt d’estats papals,...poc ens ho podríem haver imaginat que Europa, pocs anys més tard, patiria canvis profunds amb l’eclosió de “la primavera de les nacions”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
I tot i que al principi del segle XIX molts estats europeus ja van haver de resignar-se a les independències de molts territoris d’ultramar, fa 170 anys hagués estat difícil imaginar que els imperis caurien, que els regnes es desfarien i que molts d’aquests estats, malgrat mantenir avui una importància geoestratègica, deixarien de dominar el món que s’havien anat repartint i de controlar allò que estava fora del seu territori estricte.
L’Europa de fa 170 anys, l’Europa prèvia a l’esclat de “la primavera de les nacions”, o revolució dels ideals democràtics de 1848, poc té a veure amb l’Europa actual. Les fronteres han anat movent-se contínuament, l’equilibri de forces s’ha anat desplaçant i noves realitats i nacionalitats històriques han pogut sobreposar-se a la imatge pètria del món que molts estats encara avui prediquen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa 25 anys, a l'última dècada del segle XX, Europa i el context de pau, harmonia i prosperitat forjat amb la Unió, va ajudar a entrar la Unió Soviètica a la seva particular revolució democràtica. L'inici d'un procés d'apoderament de sobirania per part de moltes petites i grans nacions tutelades sota domini soviètic amb Rússia com a Mare Pàtria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, a Europa, hi ha moltes comunitats culturals que s'identifiquen a elles mateixes amb uns trets ben diferents als del Estat-Nació que els representa. Cal, doncs, avançar d’una Europa d’Estats-Nació cap a una Europa de Nacions-Estat. I és important que la Unió Europea vegi realment com una oportunitat l’aparició de nous estats. Ella, sense saber-ho, amb el clima de pau, concòrdia i democràcia assolit, és l’artífex involuntari d’aquest renaixement nacional i democràtic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
En el nostre aprenentatge es sol inculcar, s’estudia i es percep la fragmentació de la unitat com una pèrdua de força, de potència. Com quelcom contrari a l'avenç. Tanmateix aquesta afirmació no és més que un fals dogma. La fissió d'Europa en nous estats ha de ser el pas previ cap a l'anhelada fusió dels pobles europeus. Cal que Europa es divideixi en unitats fonamentals per tal d'extreure i mostrar al món tot el seu potencial. Unitat? Sí, però de ciutadans i comunitats culturals que es sentin plenament lliures.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El moviment independentista català ja està sacsejant la consciència de nacions adormides d’Europa. Catalunya i el seu full de ruta plenament democràtic i pacífic pot ser l’inici d’una nova primavera de les nacions que permeti als pobles d’Europa el reconeixement d’unes identitats i sobiranies, avui, velades.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-45157745745024502872013-01-01T12:08:00.000+01:002013-01-14T12:09:54.415+01:00 La victòria. La victòria a qualsevol preu.<div style="text-align: justify;">
Les eleccions ja han passat i CiU amb el suport extern d'ERC ha pogut formar govern i posar l'horitzó en la Consulta, l'objectiu compartit per la majoria dels catalans que van acostar-se a les urnes el passat 25N. Convergència no ha obtingut la majoria que tots haguéssim somiat, però ens permet tirar endavant i mantenir ben viva l'esperança. La correlació de forces parlamentàries a favor de la sobirania plena i la democràcia són majoria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Des d'Espanya, però, el govern central intentarà fer veure, dia i nit, que el nostre projecte comença esquerdat i que l'horitzó anhelat és inventat. Que sense Espanya no hi ha pa. Sobretot ara que entrem en el sisè i, segons tots els indicadors, pitjor any de la crisi. Per tant, posaran tota la demagògia i mala llet que trobin i ho remenaran bé per a què fins i tot els convençuts comencin a dubtar-ne. La nostra feina, per tant, es centra en 3 eixos ineludibles: 1.- Transmetre que la Consulta es farà, per sobre de totes les coses; 2.- Explicar millor de forma clara, breu i concisa perquè la independència és la millor de les opcions per Catalunya i esvair qualsevol dubte sobre la viabilitat de Catalunya com a país lliure dins el marc de la Unió Europea; 3.- Transmetre que guanyarem la Consulta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara fa 72 anys, mentre Londres era bombardejada i els anglesos vivien els moments més durs de la 2a Gran Guerra, Winston Churchill va fer un discurs a la Cambra dels Comuns, el primer com a primer ministre, que va quedar per la història i que voldria que us féssiu vostre perquè transmet molt bé la transcendència del moment històric que vivim com a catalans. Digué:</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
"Tenim davant nostre molts, molts llargs mesos de lluita i de sofriment. I quin és el nostre objectiu? La victòria, la victòria a qualsevol preu, la victòria malgrat tot el terror, la victòria per llarg i dur que sigui el camí, perquè sense victòria no hi haurà supervivència per la nostra nació, no hi haurà supervivència per a tot allò que hem defensat."</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El president Mas ha posat l'horitzó de la Consulta el 2014. I nosaltres quin objectiu tenim? La victòria. La victòria a qualsevol preu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Sergi Sarri</div>
<div style="text-align: justify;">
Coordinador JNC Barcelona Ciutat</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.com