tag:blogger.com,1999:blog-10015211308628026362024-03-13T17:11:06.389+01:00Suma't al Canvi Jove!JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-17653752970854131982014-02-15T11:24:00.000+01:002014-02-27T11:27:23.309+01:00Els fets de la gleva<div style="text-align: justify;">
A principis de febrer de 1714, ara fa tot just 300 anys, varen ocórrer els “Fets de la Gleva”. Va ser una massacre on varen morir assassinats uns 120 soldats assetjats al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Osona), després d’haver-se rendit i desarmat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El gener de 1714 els recaptadors borbònics anaren a Sant Hipòlit de Voltregà i d’altres viles de la zona per cobrar-hi l’impost de guerra; no obstant, amb les armes a la mà els vilatans s’enfrontaren als recaptadors borbònics. En vista d’una previsible ofensiva borbònica, es van enviar reforços des de Barcelona per recolzar els vilatans sublevats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Poc després es va saber que el mariscal de camp borbònic, el comte de Montemar, estava tallant els camins propers a Sant Hipòlit per evitar que les tropes catalanes poguessin retirar-se mentre ell preparava el cos principal de les tropes borbòniques per atacar-los frontalment. Aleshores, les tropes comandades pel capità Josep Cararac acordaren que amb 300 vilatans es farien forts a La Gleva, a fi de cobrir la retirada per la muntanya. En aquest temps, mentre acabaven d’organitzar les tropes i els preparatius per a la defensa, el 3 de febrer les tropes borbòniques envestiren la Gleva i, en la confusió de la retirada, només restaren a la vila 120 homes amb el capità Cararac; tot i així, hi va haver el temps suficient perquè els vilatans, uns 1.400, travessessin la plana i poguessin fugir per la muntanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El capità Cararac, en trobar-se amb menys homes dels que havia previst, no va poder defensar les cases i pujà al pla del santuari de La Gleva, una posició elevada des d’on podia defensar-se amb més seguretat. L’endemà, mentre preparaven la línia de defensa, el capità Cararac fou mort d’un tret, cosa que feu que els soldats se sentin abandonats i desorientats. Aleshores, a través del rector de Sant Hipòlit i el capellà de La Gleva, negociaren amb dos oficials borbons la seva rendició, aconseguint la promesa de no ser executats i que fossin commutats en el primer canvi de presoners de guerra que hi hagués. No obstant, un cop rendits i desamarts, les tropes borbòniques traïren la bona fe i la paraula donada als religiosos i degollaren als 120 vilatans presos de guerra, a més de calar foc a la població.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marc Rodés</div>
<div style="text-align: justify;">
Àrea de Projectes i BCN 1714
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-39045267501166710862013-10-31T22:56:00.000+01:002013-11-03T23:14:23.331+01:00Barcelona i el duc de Pòpuli<div style="text-align: justify;">
Un dels episodis més destacables de la guerra de successió a la nostra ciutat va succeir entre els mesos d’agost i octubre de 1713, el bloqueig de Barcelona per part del duc de Pòpuli.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Militar espanyol d’origen napolità, va liderar com a capità general les tropes borbòniques durant la primera part de la guerra de Successió al nostre país. Va destacar en l’intent de bloqueig de la ciutat de Barcelona per aconseguir-ne el control, però la seva experiència no va ser suficient per mantenir un setge eficaç sobre la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La situació a Catalunya era cada cop més inestable pel bàndol borbònic a causa de vàries revoltes i l'aixecament de ciutadans arreu del país. L'exèrcit borbònic va ser incapaç d'aturar les principals revoltes de Vic i el Lluçanès. Pòpuli es va veure obligat a mobilitzar tropes destinades originalment a Barcelona cap a aquests punts, i aquest fet va debilitar el bloqueig de la ciutat i va permetre connexions entre la ciutat i la resistència de l'interior. També es va percebre a nivell marítim i la ciutat va veure per uns dies, l'arribada de queviures i municions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començava l’aixecament més seriós per part de les autoritats catalanes d’atrapar l'exèrcit de Pòpuli. Encapçalats per Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot, aconsegueixen reorganitzar les forces a l'interior del país i acaben reclutant milers de voluntaris. Les tropes borbòniques però superen en nombre i recursos i això els farà fracassar en l'intent d'atrapar Pòpuli a la ciutat comtal, això si, la resistència aconsegueix reforçar-se a l'interior del país, tenint el seu punt fort a Cardona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Andreu Casellas</div>
<div style="text-align: justify;">
President de l'Assemblea de la JNC Barcelona Ciutat</div>
<div style="text-align: justify;">
(Àrea Projectes i 1714)
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.com