tag:blogger.com,1999:blog-10015211308628026362024-03-13T17:11:06.389+01:00Suma't al Canvi Jove!JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-39045267501166710862013-10-31T22:56:00.000+01:002013-11-03T23:14:23.331+01:00Barcelona i el duc de Pòpuli<div style="text-align: justify;">
Un dels episodis més destacables de la guerra de successió a la nostra ciutat va succeir entre els mesos d’agost i octubre de 1713, el bloqueig de Barcelona per part del duc de Pòpuli.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Militar espanyol d’origen napolità, va liderar com a capità general les tropes borbòniques durant la primera part de la guerra de Successió al nostre país. Va destacar en l’intent de bloqueig de la ciutat de Barcelona per aconseguir-ne el control, però la seva experiència no va ser suficient per mantenir un setge eficaç sobre la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La situació a Catalunya era cada cop més inestable pel bàndol borbònic a causa de vàries revoltes i l'aixecament de ciutadans arreu del país. L'exèrcit borbònic va ser incapaç d'aturar les principals revoltes de Vic i el Lluçanès. Pòpuli es va veure obligat a mobilitzar tropes destinades originalment a Barcelona cap a aquests punts, i aquest fet va debilitar el bloqueig de la ciutat i va permetre connexions entre la ciutat i la resistència de l'interior. També es va percebre a nivell marítim i la ciutat va veure per uns dies, l'arribada de queviures i municions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començava l’aixecament més seriós per part de les autoritats catalanes d’atrapar l'exèrcit de Pòpuli. Encapçalats per Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot, aconsegueixen reorganitzar les forces a l'interior del país i acaben reclutant milers de voluntaris. Les tropes borbòniques però superen en nombre i recursos i això els farà fracassar en l'intent d'atrapar Pòpuli a la ciutat comtal, això si, la resistència aconsegueix reforçar-se a l'interior del país, tenint el seu punt fort a Cardona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Andreu Casellas</div>
<div style="text-align: justify;">
President de l'Assemblea de la JNC Barcelona Ciutat</div>
<div style="text-align: justify;">
(Àrea Projectes i 1714)
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-38667110926491397462013-06-30T15:31:00.000+02:002013-07-04T15:31:59.022+02:00Llei Sàlica<div style="text-align: justify;">
En l’article de la Coronela anterior, vam poder veure el resultat de les negociacions del Tractat d’Utrecht i l’immobilisme de Felip V vers Catalunya tot i les peticions de britànics i austríacs. En aquest article veurem una de les mesures que Felip V va prendre per a condicionar la seva futura successió, mentre Catalunya es trobava immersa en la Guerra de Successió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L’any 1700, a l’arribar al poder, Felip V intenta establir a Espanya la Lex Salica, de la mateixa manera que aquesta era vigent a França. Però la oposició de les Corts de Castella ho va impedir. Cal a dir que la Lex Salica era una llei que prohibia a les dones l’accés al tro, reservant únicament als homes el dret de successió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I fa justament 300 anys, el 10 de maig de 1713, Felip V va aprobar el "Nuevo reglamento sobre la sucesión en estos Reynos". Aquesta llei fou aprobada per les Corts, establertes a Madrid des del 1712. Val a dir que la llei no era tan restrictiva com l’intent de llei del 1700, ja que permetia a les dones accedir al tro únicament en l’absència d’hereus mascles en la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). Anys després, al 1830, aquesta llei fou derogada per Carles IV, provocant la posterior Guerra Carlista. Actualment, una llei sàlica impedeix a les dones regnar; llei medieval on les hi hagi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Agustí Sala</div>
<div style="text-align: justify;">
Àrea Barcelona 2014
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-81035616126394972562013-05-07T19:48:00.000+02:002013-05-18T19:50:04.352+02:00El tractat d’Utrecht<div style="text-align: justify;">
En l’article de l’anterior número de la Coronela, el Tractat d’Utrecht suposà l’abandonament internacional de Catalunya. Ara, però, aprofundirem en el paper que va jugar el Principat durant el període de negociacions, que va culminar amb la seva firma ara fa tot just 300 anys, l’11 d’abril de 1713, a la ciutat holandesa del mateix nom.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A partir del moment en què s’iniciaren les converses de pau entre totes les potències europees, els catalans suposaven un entrebanc per a l’entesa. Els aliats, i els britànics especialment, havien recolzat i promogut l’aixecament català contra Felip V. Ara bé, com que a les converses de pau totes les potències van aconseguir millores comercials o territorials substancials, aquestes passaren per sobre de les aspiracions catalanes, ja que una part important dels tractats es fonamentaven en el manteniment dels territoris peninsulars i colònies americanes units sota la corona de Felip V. La resta d’estats afavorits en les negociacions donaven suport a aquesta condició, ja que ells eren els beneficiaris de les nombroses possessions europees que cedia la monarquia hispànica: la monarquia austríaca aconseguia Milà, Nàpols, Sardenya i Flandes, i la Gran Bretanya obtenia els enclavaments estratègics de Menorca i Gibraltar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No obstant, tant la corona britànica com l’austríaca intentaren que s’inclogués una amnistia pels catalans, que havien de mantenir els seus privilegis i les seves institucions. Ambdues monarquies es veien moralment obligades a fer-ho ja que sabien que havien donat suport al poble català perquè es declarés a favor de la casa d’Àustria i així entrés activament en la Guerra de Successió. Però Felip V no es va moure en cap moment de la seva posició: els catalans havien de perdre els privilegis i ser durament castigats per un crim de traïció al rei.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marc Rodés</div>
<div style="text-align: justify;">
Àrea Projectes i BCN 2014
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1001521130862802636.post-68279110764546550062013-03-31T11:14:00.000+02:002013-04-08T11:15:00.223+02:00Març de 1713: Abandonament internacional<div style="text-align: justify;">
El 17 d’abril de 1711 mor de forma sobtada l’emperador Josep d’Àustria. El seu germà l’arxiduc Carles, que havia instal·lat la seva cort a Barcelona l’octubre de 1705, és cridat a succeir-lo. En conseqüència, l’arxiduc abandona el Principat, sense renunciar a la corona espanyola, per convertir-se en el nou emperador. La seva esposa, l’emperadriu Elisabet Cristina, romandrà a Barcelona com a reina regent, lloctinent i capità general de Catalunya i dels altres regnes i dominis d’Espanya, com a garantia de la fidelitat del nou emperador a la causa catalana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest context, el temor a la constitució d’una gran potència habsburguesa a Europa va donar pas a les negociacions que culminarien en els Tractats d’Utrecht i Rastatt de 1713-1714. És per això que el 19 març de 1713, ara fa tot just 300 anys, Elisabet Cristina abandonava el Cap i Casal i posava rumb a Viena (val a dir que el seu marit, l’emperador Carles, també la reclamava al·legant “la gran importància de la desitjada successió”). Els catalans no van oposar resistència a la sortida de l’emperadriu i les autoritats del Principat l’acomiadaren amb tots els honors, tot i ser conscients que la seva presència significava la darrera esperança davant la intenció aliada d’abandonar la reivindicació dels drets dels catalans en les negociacions que s’estaven duent a terme entre França i els països aliats per posar fi a la guerra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Res més lluny de la realitat: a finals d’abril de 1713 les institucions catalanes tenen coneixement de la signatura, el mes de març passat, del tractat d’evacuació del Principat per part de les potències implicades en la Guerra de Successió. Quatre mesos més tard, el juliol de 1713, les tropes austríaques foren evacuades de Catalunya en virtut del Tractat de pau d’Utrecht i els catalans es veien abocats a lluitar en solitari contra les tropes de Felip V.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marc Rodés</div>
<div style="text-align: justify;">
Àrea Projectes i BCN 2014
</div>
JNC - Barcelonahttp://www.blogger.com/profile/10905798496192490026noreply@blogger.com