Afirmar que estem davant una crisi econòmica no és res nou per a tots nosaltres, entre molts altres motius perquè som els joves, els qui patim en primera persona la crisi, i que ens afecta principalment en tres factors. D’una banda, l’alça dels preus, especialment els bàsics i els derivats del petroli, en segon lloc, l’increment dels tipus d’interès (conseqüència de la inflació) i l’enduriment de les condicions creditícies per part dels bancs i caixes i finalment, l’alça de l’atur, que com és d’esperar, afecta especialment als contractes precaris i temporals, massa sovint associats als joves. Tot això per tant, ens fa perdre poder adquisitiu, s’endureixen les condicions d’accés al mercat laboral i els crèdits es fan més difícils d’aconseguir i més cars.
Una crisi, tampoc és nou, de causes globals, les causes de la qual són compartides entre tots els actors econòmics i difícilment aïllables els ‘culpables’ de l’actual situació. Som davant la primera crisi global que ho és més encara tenint en compte què és la primera des de l’Unió Econòmica i Monetària europea, és a dir, des de que tenim el Banc Central Europeu d’una banda i l’euro, de l’altra.
Però de la mateixa manera que les causes són compartides, les solucions, les receptes, les eines per fer-hi front, ho són més encara. Tots els actors poden, podem, adoptar accions, propostes, mesures per intentar pal·liar, escurçar i prevenir la crisi sobre la que ja hi som. És important per tant que el discurs de ‘les causes globals’ no serveixi d’excusa a les diferents administracions, especialment l’Ajuntament de Barcelona, de dur a terme les iniciatives del tot necessàries davant l’actual situació.
Què podem fer doncs? La setmana passada, Xavier Trias presentava el seu ‘pla de xoc’ contra la crisi, basat en 26 mesures repartides en 5 eixos. Pel que fa específicament als joves, en destacaria les següents:
Habitatge: Acceleració del pla d’Habitatge actual (2004-10) i redefinició del nou (2008-16), per tal d’accelerar l’obra pública i incrementar l’oferta de pisos de lloguer assequibles, especialment ara quan es més difícil accedir als préstecs bancaris. Demanem també que l’Ajuntament pugui ajudar a l’aval dels pisos per joves, facilitant-ne així, l’accés.
Mobilitat: Reducció d’un 10% dels principals abonaments del transport públic, que en els darrers anys han crescut per damunt de la inflació, ajudant així, a mantenir el nostre poder adquisitiu.
Treball: Mapa d’oficis, per tal que l’Ajuntament pugui ajudar i dinamitzar l’oferta i la demanda d’ocupació a la ciutat, en especial pel que fa a la Formació Professional, amb una plataforma de suport als emprenedors, ara més necessaris que mai.
Innovació, nou model productiu i recerca: Potenciació i acceleració del 22@, amplificant la seva capacitat d’atracció de noves empreses, viver de projectes i joves emprenedors, amb mesures fiscals, gestió del sòl, facilitats, etc., Així mateix, instaurar la figura de l’Ajuntament com a suport a l’aval d’aquelles noves empreses d’alt valor tecnològic, amb microcrèdits per als joves emprenedors.
Recuperació del poder adquisitiu: compromís per incrementar les taxes i preus municipals, només el 50% de l’IPC, així com bonificacions a l’Impost de Béns Immobles (IBI) per a les famílies monoparentals.
Però fins i tot, més important que això és la voluntat d’estar al costat dels joves i d’aquells que ho passen pitjor en temps de crisi, de prendre accions, de creure’s en la necessitat d’actuar i fer-ho. Quelcom difícil quan es porta 30 anys d’inèrcia en el govern. Per això també, ens cal un canvi.
