Verbalitzant
el sentiment; aquelles quatre barres que des de petits ens han definit com
“infant tutelat”, un País sense Estat, una potència sense acte. Més enllà de
les desavinences relacionals massa sovint electoralitzades, on queda el nostre
dret a queixar-nos del nostre govern i que aquest sigui plenament el
responsable del motiu de la crítica?
Des de la construcció jurídica; la Llibertat d’un Poble amb consciència d’identitat i territori definit és indestriable del seu autogovern. Així, la Sobirania configura la tercera accepció d’aquest Dret Natural preceptuat en la Declaració dels Drets dels Pobles de la ONU. No és invocable una inseguretat jurídica interna, aviciada pel subterfugi d’una unitat territorial sense més fonament que l’històric. Ben al contrari: en un escenari supraestatal, les normes del joc les configura aquesta norma internacional que imposa el deure de respecte i que vincula la nostra, encara, personificació internacional: l’Estat helicòpter que trampeja fent de “perrito guardián”.
Com a fonament filosòfic; llibertat d’un poble és Sobirania, és el dret a respondre del propi deure. La substanciació del nostre dret a existir. És el requisit imprescindible que embranca el ple desenvolupament de les Llibertats Individuals: el nucli essencial de la Societat postmoderna. La llibertat no és una opció, no és un fi. És el que ens fa ser homes i dones.
La llibertat. Més enllà de fonamentar del Nou Ordre Polític i Econòmic Internacional de la comunitat post Colonial del ‘74. Més enllà dels beneficis materials inherents a un actor polític que se sap últim competent en els seus interessos. Més enllà de qualsevol sentiment lligat a una llàgrima que s’eixuga d’una galta arrugada pel temps abans de lliurar un vot. És la Seu de la Dignitat humana, epicentre de tota revolució.
La sobirania, com expressió de llibertat, l’última bastida del nostre Poble. Construïm-la, reclamem el que ha estat sempre nostre.
Des de la construcció jurídica; la Llibertat d’un Poble amb consciència d’identitat i territori definit és indestriable del seu autogovern. Així, la Sobirania configura la tercera accepció d’aquest Dret Natural preceptuat en la Declaració dels Drets dels Pobles de la ONU. No és invocable una inseguretat jurídica interna, aviciada pel subterfugi d’una unitat territorial sense més fonament que l’històric. Ben al contrari: en un escenari supraestatal, les normes del joc les configura aquesta norma internacional que imposa el deure de respecte i que vincula la nostra, encara, personificació internacional: l’Estat helicòpter que trampeja fent de “perrito guardián”.
Com a fonament filosòfic; llibertat d’un poble és Sobirania, és el dret a respondre del propi deure. La substanciació del nostre dret a existir. És el requisit imprescindible que embranca el ple desenvolupament de les Llibertats Individuals: el nucli essencial de la Societat postmoderna. La llibertat no és una opció, no és un fi. És el que ens fa ser homes i dones.
La llibertat. Més enllà de fonamentar del Nou Ordre Polític i Econòmic Internacional de la comunitat post Colonial del ‘74. Més enllà dels beneficis materials inherents a un actor polític que se sap últim competent en els seus interessos. Més enllà de qualsevol sentiment lligat a una llàgrima que s’eixuga d’una galta arrugada pel temps abans de lliurar un vot. És la Seu de la Dignitat humana, epicentre de tota revolució.
La sobirania, com expressió de llibertat, l’última bastida del nostre Poble. Construïm-la, reclamem el que ha estat sempre nostre.
Eulàlia Roca
Militant de la JNC Sarrià - Sant Gervasi
visites