Ja ha passat un mes des que 22.466 veïns de Nou Barris donessin confiança a la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La desfeta del PSC i l’augment de la participació va propiciar la victòria de Barcelona en Comú al districte.
Després d’un mandat governant, escoltant i donant resposta a
necessitats que fins aleshores cap govern anterior havia abordat (part de
l’equip d’Ada Colau inclosos) Convergència i Unió va perdre més de 2.000 vots
respecte a les eleccions de l’any 2011 i passa a ser la cinquena força del
Districte.
Durant quatre anys l’Alcalde Xavier Trias i el seu equip s’han dedicat a tractar aspectes necessaris per la millora de la qualitat de vida dels veïns de Nou Barris i de la ciutat: elaboració d’un nou protocol amb la finalitat de poder donar resposta als desnonaments, mesures per garantir la cobertura de les activitats infantils i àpats en període no lectiu o destinar més de 100 milions d’euros per posar a disposició de les famílies 1000 habitatges de lloguer assequible. Alhora, es van iniciar projectes de transformació urbana, com la rehabilitació dels habitatges de Canyelles, tot l’entorn de la part baixa de Torre Baró i la reurbanització de la Trinitat Nova.
Nou Barris ha concentrat la majoria de recursos destinats a la millora del benestar social de tots els districtes de Barcelona i ha estat el segon districte amb més inversió del mandat, però, tot i així, Convergència i Unió ha perdut les eleccions i en el cas de Nou Barris queda relegada a cinquena força.
Com és possible que un govern que ha centrat la seva obra de mandat en les polítiques socials perdi contra una “nova” formació que denuncia justament que no hi ha inversió social als barris? Considero que el problema parteix de les dificultats que ha trobat el missatge de Convergència i Unió de penetrar a Nou Barris. I si em permeteu ho analitzaré breument:
En primer lloc, és possible que segons quins discursos sobre l’èxit econòmic de Barcelona genera confiança en inversors, emprenedors o consumidors. Però, quan aquest missatge arriba a zones on realment la bonança econòmica o l’esperança de millorar no ha arribat a casa seva pot generar frustració, sensació de manca de resposta de les institucions i desconnexió dels representats públics.
En segon lloc, la internacionalització de la marca Barcelona. A Nou Barris queden lluny geogràfica i econòmicament les millores del port, la innovació tecnològica, l’activitat generada per congressos, la dinamització econòmica del turisme, l’arribada de noves empreses per desenvolupar la seva activitat a Barcelona, entre altres. És ben cert que Nou Barris ha estat el districte on més inversió s’ha executat, a més de la il·limitada partida pressupostària per fer front a necessitats de caràcter de social. Però Nou Barris cal que sigui també símbol de Barcelona, on l’orgull de ser de Barcelona sigui a la vista dels veïns del districte.
Una altra dificultat per penetrar ara a Nou Barris, ha estat l’opinió pública negativa sobre els partits “tradicionals”. No és casualitat que el PSC passi de 9 consellers municipals a 3, el PPC de 5 a 2 i CiU de 4 a 2. Per tant, la refundació de la marca Convergència no només en imatge sinó també en contingut pot ser una gran oportunitat per recuperar o millorar l’espai de Convergència Democràtica de Catalunya dins del districte.
I, per acabar, la il·lusió d’un projecte. Barcelona en Comú amb els seus discursos, símbols, projectes sense concretar (i demagògia) ha generat il·lusió i aquí ens han guanyat. Mentre que defensàvem la bona tasca feta, ells generaven esperança en el futur. El seu missatge transmetia esperança, il·lusió i expectatives de noves oportunitats. I a Nou Barris hi ha gent, que per desgràcia, necessita millorar el seu dia a dia.
El passat dissabte ho deia el President Mas, “la il·lusió és el motor del canvi” i el 27 de setembre tenim una gran oportunitat per il·lusionar a Nou Barris, Barcelona i Catalunya. Perquè la independència és l’eina per una millor qualitat de vida i no per únicament un canvi de carnet. Tenim l’oportunitat de generar un nou escenari a Nou Barris, perquè el canvi passa per ser Estat i ser lliure. Perquè si generem il·lusió, Nou Barris estarà al costat del país per un nou estat lliure, amb futur i socialment just.
Durant quatre anys l’Alcalde Xavier Trias i el seu equip s’han dedicat a tractar aspectes necessaris per la millora de la qualitat de vida dels veïns de Nou Barris i de la ciutat: elaboració d’un nou protocol amb la finalitat de poder donar resposta als desnonaments, mesures per garantir la cobertura de les activitats infantils i àpats en període no lectiu o destinar més de 100 milions d’euros per posar a disposició de les famílies 1000 habitatges de lloguer assequible. Alhora, es van iniciar projectes de transformació urbana, com la rehabilitació dels habitatges de Canyelles, tot l’entorn de la part baixa de Torre Baró i la reurbanització de la Trinitat Nova.
Nou Barris ha concentrat la majoria de recursos destinats a la millora del benestar social de tots els districtes de Barcelona i ha estat el segon districte amb més inversió del mandat, però, tot i així, Convergència i Unió ha perdut les eleccions i en el cas de Nou Barris queda relegada a cinquena força.
Com és possible que un govern que ha centrat la seva obra de mandat en les polítiques socials perdi contra una “nova” formació que denuncia justament que no hi ha inversió social als barris? Considero que el problema parteix de les dificultats que ha trobat el missatge de Convergència i Unió de penetrar a Nou Barris. I si em permeteu ho analitzaré breument:
En primer lloc, és possible que segons quins discursos sobre l’èxit econòmic de Barcelona genera confiança en inversors, emprenedors o consumidors. Però, quan aquest missatge arriba a zones on realment la bonança econòmica o l’esperança de millorar no ha arribat a casa seva pot generar frustració, sensació de manca de resposta de les institucions i desconnexió dels representats públics.
En segon lloc, la internacionalització de la marca Barcelona. A Nou Barris queden lluny geogràfica i econòmicament les millores del port, la innovació tecnològica, l’activitat generada per congressos, la dinamització econòmica del turisme, l’arribada de noves empreses per desenvolupar la seva activitat a Barcelona, entre altres. És ben cert que Nou Barris ha estat el districte on més inversió s’ha executat, a més de la il·limitada partida pressupostària per fer front a necessitats de caràcter de social. Però Nou Barris cal que sigui també símbol de Barcelona, on l’orgull de ser de Barcelona sigui a la vista dels veïns del districte.
Una altra dificultat per penetrar ara a Nou Barris, ha estat l’opinió pública negativa sobre els partits “tradicionals”. No és casualitat que el PSC passi de 9 consellers municipals a 3, el PPC de 5 a 2 i CiU de 4 a 2. Per tant, la refundació de la marca Convergència no només en imatge sinó també en contingut pot ser una gran oportunitat per recuperar o millorar l’espai de Convergència Democràtica de Catalunya dins del districte.
I, per acabar, la il·lusió d’un projecte. Barcelona en Comú amb els seus discursos, símbols, projectes sense concretar (i demagògia) ha generat il·lusió i aquí ens han guanyat. Mentre que defensàvem la bona tasca feta, ells generaven esperança en el futur. El seu missatge transmetia esperança, il·lusió i expectatives de noves oportunitats. I a Nou Barris hi ha gent, que per desgràcia, necessita millorar el seu dia a dia.
El passat dissabte ho deia el President Mas, “la il·lusió és el motor del canvi” i el 27 de setembre tenim una gran oportunitat per il·lusionar a Nou Barris, Barcelona i Catalunya. Perquè la independència és l’eina per una millor qualitat de vida i no per únicament un canvi de carnet. Tenim l’oportunitat de generar un nou escenari a Nou Barris, perquè el canvi passa per ser Estat i ser lliure. Perquè si generem il·lusió, Nou Barris estarà al costat del país per un nou estat lliure, amb futur i socialment just.
Adrià Ventura
Cap de districte en funcions de la JNC Nou Barris
Cap de districte en funcions de la JNC Nou Barris
visites