Es coneixen com “El Cas dels Catalans” els debats que es van produir a la Gran Bretanya sobre la sort del nostre país durant la Guerra de Successió. Poc després de la firma per part d’Espanya i la Gran Bretanya del Tractat d’Utrecht, on el canvi d’aliances dels britànics va propiciar la derrota catalana, es van imprimir a Londres dos documents titulats “The case of the catalans considered” i “The deplorable history of the catalans”. Ambdós documents giren al voltant de la mateixa idea: per honor i per decència, la Gran Bretanya no pot abandonar Catalunya davant les tropes borbòniques. Un fragment d’un d’aquests documents és ben explícit sobre la posició que corria aquells anys entre els opositors a la decisió presa per la Corona i el govern britànics: “La posteritat veurà la seva història sense prejudicis, i quan els cantem poemes de grandesa i heroisme, no oblidarem corregir la ingratitud que hem tingut cap a aquesta gent [els catalans], a qui vam animar a prendre les armes i vam abandonar en temps adversos”.
Aquest debat va arribar fins al mateix Parlament britànic, on els dies 3 i 4 d’abril de 1714, ara fa tot just 300 anys, es va produir un intens debat a la Cambra dels Comuns entre el govern tory i l’oposició whig. Aquests últims acusaven al govern d’haver abandonat els catalans i de no haver-los ajudat a preservar les seves llibertats, fet que consideraven una deshonra per a la Gran Bretanya. Aquests mateixos dies, Lord William Cowper va presentar una súplica a la Reina Anna en nom de vint-i-quatre lords en la qual es demanava a la monarca que continués intercedint perquè els catalans poguessin conservar les seves llibertats i privilegis. Tanmateix, la reina Anna va respondre amb evasives, ja que amb la pau firmada al Tractat d’Utrecht la Gran Bretanya obtenia nombroses terres com Gibraltar, Menorca o colònies americanes i s’estalviava els nombrosos costos humans i materials que comportaven seguir amb la guerra.
Marc Rodés
Àrea de Projectes i BCN 2014
visites