Ja des de fa un parell d’anys que estic vivint prop de la ciutat de Florència, un d’ells treballant i aquest curs iniciant un Màster en Ciències Polítiques focalitzat en estudis sobre la fraternitat, la tercera categoria de la Revolució Francesa i pilar oblidat de la nostra democràcia. Tinc la sort de viure i conviure en un Institut internacional, on hi són presents estudiants representant els cinc continents, cosa que propicia la trobada de cultures molt diferents en un ambient d’harmonia; tanmateix, la presentació de la identitat catalana davant de les grans realitats asiàtiques o africanes és difícil: de fet, per un coreà o un congolès les diferències entre europeus són en línees generals bastant irrellevants, excepte per la llengua i la gran diferenciació llatins-germànics.
Tot i que la presència catalana a Itàlia durant l’edat mitjana no es recorda, car sempre es parla de la presència espanyola, la major part de la gent –començant pels sards!- coneix el cas català, encara que sigui com a anècdota o com a localisme; en molts casos no s’entenen els motius que puguin dur a un país que no existeix en el mapa a separar-se, i sobretot no es percep la vocació europeista de Catalunya: una separació de l’Estat significaria també escindir-se de la Unió als seus ulls, fet que es veu com un anacronisme històric.
Les meves explicacions en aquest punt són clares: volem ser un més dins d’Europa, però amb la mateixa dignitat que la resta, volem ser decisius a Europa i per fer-ho ens cal un Estat. És només des del respecte a les diferències -o encara més, la fraternitat exigeix que estimem la diferència de l’altre- que podem construir una Europa forta i unida. És només estimant la llibertat i la igualtat en drets de l’altre que podem donar ple sentit a la nostra ciutadania, a la nostra llibertat i als nostres drets. És només si mirem al nostre veí com un germà que serem capaços de fer creïble el projecte europeu.
Per això són molt importants les properes eleccions que ja s’acosten: els canvis institucionals estan empenyent la Unió a un veritable ens polític de referència internacional, però si mirem Europa amb ulls i fins egoistes, l’Europa dels molts i mal avinguts s’esfondrarà. És l’Europa dels europeus el futur, cap a on hem de dirigir l’esguard i fer-ho com a catalans, una entre les nacions d’Europa.
Romà Tersa
Militant de la JNC Dreta de l’Eixample – Fort Pienc
visites