El passat dijous dia 12 de desembre CiU, ERC, ICV i la CUP van acordar la pregunta i la data del referèndum per a la independència de Catalunya. La pregunta és: Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? I la data serà el 9 de novembre de 2014. Tot i la gran varietat d’ideologies, els partits a favor del dret a decidir van arribar a una fita a la qual els catalans no hem estat capaços d’arribar en moltes ocasions: deixar de banda egoismes, i posar en comú el que ens uneix per afavorir al poble de Catalunya. L’anhel de poder decidir el nostre futur.
Aquest important pas ha servit per fer entendre al conjunt de la població i a Espanya la determinació del govern per a dur a terme aquest projecte, que és imparable, i que antigues estratègies de negociació amb Madrid ja han quedat enrere. Tot i això, el govern estatal no accepta la realitat de Catalunya i segueix negant la necessitat d’una consulta perquè poguem escollir si volem un estat independent. No només això, sinó que a més a més el Partit Popular segueix predicant una realitat social totalment irreal, que per res coincideix amb la realitat de Catalunya, creant així cada dia més desencant per la política. I amb la seva negativa rotunda desarma fins i tot als partidaris de l’unionisme més progressista, que recordant aquella generació del 98, encara creuen que a través de Catalunya, podran salvar Espanya d’aquest imperialisme medieval en la que viu atrapada. En la meva opinió el PP hauria d’acceptar la realització de la consulta, i argumentar la seva opinió, donant així la possibilitat a la població a tenir un debat real sobre el nostre futur, ja que no podem permetre que aquesta consulta el vot el decideixin els populistes.
Des de la JNC ara iniciem el següent pas fins que es realitzi la consulta, que és fer entendre a la població la necessitat d’un estat propi, a través de la maièutica. Així dons, el nostre objectiu durant aquest any ha de ser que, a través d’arguments contrastats, tot català, independentment d’on hagi nascut, de l’idioma que parli, o del color que voti, entengui els beneficis de la independència, i sense presionar a ningu, sinó simplement mostrant els fets, cada cop més gent es vagi unint a la majoria social a favor del dret a decidir, i que a voti sí i sí a la pregunta.
Respecte a la formulació de la pregunta, dividida en dues subpreguntes, però que cadascuna només permet una resposta binària, no és per desconcertar a la població, sinó que, en la meva opinió, respon a la situació complexa del nostre país. Tenim la sort de ser una societat amb pluralitat de pensament.
Els mitjans de comunicació madrilenys es van afanyar a atacar aquest format, titllant-lo de manipulable i ambigu. No és així, i aquest format era necessari per a arribar al consens. Tot i que personalment crec que el terme Estat donarà massa joc als nostres rivals polítics, ja que una part de la població no entén el seu sentit, el que els hi permetrà manipular-los. La nostra funció, com ja he dit anteriorment, ha de ser la d’explicar la univocitat de la pregunta, per permetre a la gent votar lliurement, ja que, a diferència dels nostres adversaris polítics, nosaltres hem de respectar-la.
En conclusió, tenim davant uns mesos complexos i intensos a nivell polític, on qualsevol matís en el nostre discurs serà tergiversat pels mitjans unionistes. Però nosaltres ens hem de mantenir ferms amb la vista al final del camí, i seguir amb el nostre discurs pedagògic perquè la gent entengui que, fins que no tinguem un estat propi, no podrem esdevindre una nació plena i lliure.
Toni Miró
Militant de la JNC de Ciutat Vella
visites