Com tots sabem en aquesta vida estem de pas. Naixem, creixem i morim. Aquests aspectes transcendeixen a la societat a través de la regeneració i la renovació perquè, en definitiva, la societat la formem entre persones. Són els cicles de la vida, així com els cicles econòmics, que contribueixen a autoregular-nos i fer-nos millors.
Quan ens trobem amb un país desolat per l’atur, castigat per les males xifres macroeconòmiques que conformen el nostre PIB, patint les conseqüències d’una mala gestió dels recursos de la societat traduïdes amb un deute excessiu, suportant unes restriccions pressupostàries que fan trontollar els pilars del nostre sistema de benestar social i per rematar-ho som senyalats com l’enemic de la democràcia per les nostres reivindicacions culturals, un podria pensar que d’aquesta no en sortirem pas.
Considerant tot això i sense afegir un canvi de rumb polític estaríem condemnats a la depressió econòmica i cultural per molts més anys. Per sort per a Catalunya, el 25 de novembre el sobiranisme va guanyar les eleccions donant peu a una realitat que la veiem més a prop que mai. Ens anem apropant a la mort de la servitud catalana per a renéixer amb més força i determinació que mai, com un nou Estat.
Personalment, la vida no m’està resultant fàcil com a treballador, estudiant i membre d’una família. Tot i les adversitats que pateixo, penso que hi haurà temps millors com n’hi ha hagut també al passat. Per tot això, m’agradaria fer una crida al positivisme perquè ja hem resistit una barbaritat arribant fins on som avui dia patint aquesta crisi econòmica i ideològica. Per a renéixer millors del que som avui dia tenim la obligació moral d’actuar amb esperit crític amb nosaltres mateixos i els nostres gestors. A mi m’agrada pensar que, si no ens rendim, mai serem derrotats.
Daniel Julià Herrero
Militant de la JNC de Sants-Montjuïc
visites