Situada al bell mig d’Horta, la vaig començar a gaudir quan tenia 16 o 17 anys. Tot just quan acabava la darrera classe als Salesians baixava amb la bicicleta cap a Horta, allà, abans d’anar a donar classes de reforç als més petits de l’escola, feia un entrepà.
I xino-xano a base d’anar repetint les baixades en bicicleta vaig passar dels dinars i les classes a prendre cerveses assegut a les terrasses de la plaça, acompanyat dels amics o bé després d’anar a la piscina de la Clota. No hi havia res com jugar un partidet de futbol, banyar-se a la piscina i després fer unes cerveses al mig de la plaça Eivissa coberta com sempre pels arbres plataners gegants, que fos de dia o de nit, et feien i et fan sentir com a casa.
Vaig començar la universitat i tot va agafar un toc més nostàlgic, menys hores disponibles i menys hores per fer el nen per Horta. Però després d’un temps de no visitar gaire la zona, m’hi vaig retrobar arrossegat de les mans de la política, de la JNC i perquè no dir-ho també, arrossegat per una noia. I entre xerrades a la JNC, a l’antic local de CDC, i festejar assegut als bancs de la plaça, anava forjant encara més el sentiment de comoditat que trobava en aquells arbres i aquella plaça. Potser de tant parlar d’aquest plaça la convertiré en una espècie de plaça del Diamant d’Horta, però com veieu no he parlat ni de colomars ni de balls de festa major, simplement d’estones personals i plaents que hi he viscut. Últimament gaudeix-ho més fent-hi uns cafès, just davant de la plaça, al “Jamaica”, un curiós nom per una cadena de cafeteries.
Espero que algun dia pugueu gaudir d'aquest petit racó de Barcelona.
Joan Albert Prat
Militant de la JNC d'Horta-Guinardó
visites