Barcelona, capital de Catalunya. És una afirmació que pot semblar redundant. Tot i així, de tant en tant, convé recordar-la als qui tant des d’una lògica espanyola o cosmopolita s’exclamen per fets que en qualsevol país haurien d’entrar dins de la normalitat: defensa de la catalanitat i suport a la nostra administració central, la Generalitat.
La ciutat de Barcelona, i entorns, és el motor principal del nostre país. És un referent en urbanisme, en gestió dels recursos públics, en serveis socials, en teixit associatiu, en recerca, en logística, i podríem seguir l’enumeració. És un referent, i ho ha de continuar sent.
Una ciutat com Barcelona, que alhora és capital de Catalunya, ha de liderar, no només des de les estadístiques, sinó també amb l’exemple. És per això tant necessari que la ciutat es posicioni en temes cabdals i de país. És per això tant necessari com imprescindible que la ciutat estengui la mà a la Generalitat quan aquesta no pot assumir els compromisos que té pendents amb els barcelonins.
Barcelona i la Generalitat estan compromesos amb el benestar i el progrés de les persones. I és amb aquest objectiu al front que treballen dia a dia per tal de garantir-lo. Qui posi, Ajuntament o Generalitat, temporalment la inversió (€) és un debat efímer quan cada euro serà invertit en el sí de la ciutat i els seus habitants.
El nostre compromís amb la llibertat d’aquest país no ens ha de desviar l’atenció del que és realment important: Tenim una ciutat més compromesa que mai amb l’atenció a les persones i amb els objectius de país.
Que la oposició encara doni voltes al “Cogito, ergo sum” i no s’agradi al mirall, és cosa seva. Feu cas omís als seus estirabots mediàtics. Perquè com deia Cervantes: “Ladran, luego cabalgamos”.
Sergi Sarri
Coordinador JNC Barcelona Ciutat
visites