Aquestes últimes setmanes hem llegit i vist com agafava volada una nova manera de mostrar la discrepància política al nostre país: l'escrache o escarni públic.
No és res de nou. I fa anys que formes de protesta similars esdevenen al nostre país. La diferència? El context.
Fins ara, qualsevol manifestació o protesta, més o menys agitada, cap a un càrrec públic s'havia situat en el marc d'un acte públic. En l'exercici de les seves funcions. Però l'escrache, va un pas més enllà i viola el dret a la intimitat dels càrrecs públics en defensa d'uns altres drets. L'escrache trasllada la protesta davant de l'habitatge dels càrrecs públics i/o en espais quotidians dels mateixos fora de la vida política.
Violar el dret a la intimitat per defensar-ne un altre no ha de ser la manera d'afrontar un debat, tingui o no una gran majoria social al darrere. Hi ha una altra manera de fer política i de mostrar la disconformitat, cívica i efectiva: Òmnium i, ara també, l'ANC, en són exemples.
El més greu, però, és que càrrecs públics de la oposició, hagin fomentat en alguns casos aquest tipus d'actituds. Demostrant un nul respecte pel càrrec que ostenten i la institució que representen.
Acceptem la protesta? Sí. Per descomptat. I la considerem una manifestació democràtica fins i tot necessària. Però sense entrar en consideracions més o menys dubtoses d'on comença la violència verbal i on acaba la llibertat d'expressió, hi ha una línia inviolable: el dret a la intimitat. Des de la JNC sempre hem defensat una manera de fer política basada en el respecte als altres. Perquè creiem que les majories socials sòlides es guanyen pas a pas i amb seny.
La nostra tasca, doncs, s'eixampla dia a dia davant les dificultats. Cal seguir trobant solucions per les situacions d'emergència, innegables, que la societat pateix i alhora explicar també l'Estat Propi com l'oportunitat per a repensar de bell nou situacions injustes per a què aquestes no es tornin a produir.
Sergi Sarri
Coordinador JNC Barcelona Ciutat
visites