28 de febr. 2013

L'exemple com a antídot

La situació al país és convulsa. El procés cap a la celebració de la Consulta ha aixecat totes les alarmes a l'Estat Espanyol. La maquinària s'ha engegat. I ha començat a remar en un sentit: Aixecar el dubte sobre qualsevol càrrec públic, preferentment català. Posant sobre ell l'allargada ombra de la corrupció.

En un moment socialment tan delicat, qualsevol mal ús de la funció pública perjudica la credibilitat de les mesures que cal prendre per sortir de la crisi així com el procés per assolir la sobirania plena del nostre país. I Espanya ho sap. De manera que es posa qualsevol tipus de presumpta irregularitat en el mateix sac.

Això, sumat a una manca general de cultura sobre els conceptes de la justícia, provoquen que la opinió pública tingui una sensació de més indefensió i engany respecte els seus representants polítics. Siguin o no implicats realment en aquests casos.

La corrupció no és cap cosa nova, ni exclusiva de la classe política. En major o menor mesura, la majoria de la població és còmplice de pràctiques irregulars més o menys acceptades socialment, depenent de la moral de cadascú. La pirateria, no pagar l'IVA en algunes factures o no contractar empleats temporals per a feines puntuals, en són alguns exemples.

S'ha tenir present. I n'hem de ser conscients. Però no ens ha de fer oblidar que els representants polítics han de ser el reflex de l'ideal del poble, no el seu simple reflex. És per això que l'honestedat, l'autocrítica i la cerca de l'excel·lència han de ser uns valors troncals en la formació dels joves catalans. Uns valors que ajudin a construir un país més civilitzat i punter.

Tanmateix, la sensació d'impunitat sobre les possibles "malifetes" dels representants polítics és el que més pesa sobre la política. Un dels motius que més ajuda a augmentar la desafecció des d'una ciutadania que té la sensació que entre tothom amb poder, dins o fora de la política, es tapen les vergonyes.

La nostra feina, doncs, és posar punt i final a en aquest prejudici: "tots els polítics són iguals". Treballant dia a dia per acostar-nos a l'ideal de societat somiada. I aconseguir que la política sigui vista de nou com una de les vocacions més estimades per tots aquells que tenim com a objectiu millorar el benestar de les persones.

Sergi Sarri
Coordinador JNC Barcelona Ciutat