Han passat moltes coses des del passat 11 de Setembre. Moltes. La implosió massiva de joia i la fèrria voluntat del poble català de començar el camí per a què la nostra nació sigui reconeguda com a Estat dins la UE, va ser recollida i assumida pel MHP Artur Mas. Han passat gairebé dos mesos des de què el President, després de constatar la nul·la voluntat de diàleg del govern espanyol, va decidir emprendre el camí de l’Estat propi. L’eina que ens ha de servir com a catalans per a sortir de la crisi i conservar la nostra identitat cultural i lingüística.
Alhora que el poble català s’ha unit per un somni, la cara més fosca d’Espanya ha sortit de nou a la llum: Coaccions, amenaces, calúmnies. Violència intel·lectual i violència periodística. Amunt i avall. Sense màscares, sense escrúpols, sense vergonya. Aquests mesos estem veient l’Espanya autèntica, la que és incapaç d’estimar sense sotmetre. Aquella Espanya insolidària que s’apropia dels nostres èxits i s’exclou de les nostres derrotes. Aquella Espanya acaparadora de recursos, sense objectiu, ni projecte, per la simple avarícia i voluntat de ser més que ningú. Aquella Espanya que no entén el diàleg sense imposició. L’Espanya que ens exclou.
La relació de Catalunya i Espanya tal i com la coneixem a dia d’avui ha arribat a la seva fi. La comunitat internacional només ha de llegir la premsa per entendre perquè volem marxar. El cúmul de despropòsits i greuges augmenta dia rere dia. Però cal no caure en l’espiral de violència que a Espanya l’interessa provocar.
Catalunya té un projecte sòlid, integrador, competitiu, amb recorregut i sobretot, viable. Un projecte que es basa en la suma d’esforços i en la voluntat de construir més Catalunya per a construir més Europa. Perquè precisament són les nostres fortes conviccions europeistes les que aporten credibilitat al projecte i ens duran cap a la victòria.
Aquest proper 25 de novembre, els catalans votem per la llibertat. Votem per a què el Parlament pugui tenir una majoria clara i contundent a favor de la Independència. Una majoria que li doni la força necessària per a concedir al poble català la possibilitat d’expressar-se en una consulta, legítima, dins o fora del marc legal, per decidir el seu futur.
Després de 300 anys preparant-nos generació rere generació per aquest moment, no podem fallar. Tenim els arguments, la convicció, la il·lusió i sobretot, tenim projecte. Sortim al carrer, despertem esperança i guanyem la llibertat!
Sergi Sarri
Coordinador JNC Barcelona Ciutat
visites