El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) és la plataforma interassociativa que coordina i representa les principals entitats juvenils de la ciutat. El CJB va néixer l'any 1980 com un instrument democràtic de participació i d'acció juvenil, per promoure el creixement d'un associacionisme fort i articulat. És un punt d'intercanvi i de cooperació entre les associacions juvenils de Barcelona. Es generen espais de debat i es transformen els valors i discursos de les entitats en projectes i accions conjuntes, tot canalitzant les seves demandes.
El CJB defensa l'associacionisme com una eina de participació i d'acció fonamental, que cal difondre i potenciar, especialment, entre la població més jove. Des del CJB es defensa una valoració més real i positiva de la gent jove i del moviment associatiu juvenil entre els altres sectors socials de la ciutat, fomentant i potenciant les entitats juvenils com a veritables escoles de formació en els processos democràtics, participatius i de presa de decisions.
Aviat farà un any que Pau Gonzàlez va ser escollit President d’aquesta entitat tot representant el Consell de la Joventut d'Horta-Guinardó i parlem amb ell de l’associacionisme juvenil i de l’entitat.
ENTREVISTA A PAU GONZÁLEZ (President del CJB)
L'associacionisme juvenil per tu és...
La resposta automàtica seria "una escola de ciutadania". I no per automàtica és menys certa. L'associacionisme és un espai de construcció de consensos entre persones que difereixen d'opinió d'inici i sempre des del voluntariat. A banda de l'aprenentatge personal, és un espai divertit, relacional...
Digues 2/3 coses positives i 2/3 de negatives al voltant de l’associacionisme.
Com a positiu destacaria l'aprenentatge vital, la diversió i la gent que he conegut al llarg dels gairebé 20 anys associat. D'altra banda destacaria que, com a tot arreu, no sempre surt tot com ens esperem, la feinada que implica i el fet de que el dia a dia es pugui menjar el projecte últim d'una associació petita (per exemple buscar local en el cas d'un esplai o cau).
Hi ha mites dins de l'associacionisme juvenil?
Que som uns cumbes, hippies... Jejeje
Destrueix-ne algun...
Una de les grandeses de l'associacionisme de la ciutat de Barcelona és la seva gran pluralitat, n'hi haurà de hippies, de no tant hippies i de tots els gustos i colors. Aquest és un fet que no podem oblidar. Quan intentem potenciar l'associacionisme és perquè entenem que de tot el ventall associatiu, alguna associació cobrirà els interessos de qualsevol persona jove que tingui algun interès concret (cultura popular, denúncia de gènere, educació, polítiques, sindicals, mediambientals, defensa de barri, ...)
Davant la gran oferta de lleure i de serveis professionalitzats, com creus que es pot potenciar l’associacionisme juvenil?
Precisament el que des de l'associacionisme s'ofereix als i les joves com a valor afegit és la decisió. A les associacions juvenils els i les joves seran protagonistes en la presa de decisions i decidiran el rumb del projecte. És aquí on naixeran les discrepàncies i on es generaran els consensos.
Creus que l’associacionisme juvenil dóna resposta a les necessitats socials i s’ha sabut adaptar als canvis?
Com deia abans, l'associacionisme és plural i, per tant, el ventall de respostes a diferents necessitats és amplíssim. A banda, l'associacionisme, especialment el juvenil, és canviant. L'associacionisme juvenil està "biològicament limitat" degut a que els i les joves deixem de ser-ho i per tant això implica uns relleus que generen vitalitat i adaptació a les realitats canviants. A banda, segons el meu punt de vista hem d'entendre l'associacionisme àmpliament i hi ha molts joves que participen però en espais no constituïts legalment o no en allò que entenem clàssicament per "associació". Dit això, l'associacionisme juvenil té mecanismes que garanteixen la renovació i adaptació, però com el context canvia vertiginosament depressa, això serà sempre una assignatura que necessitem millorar.
Què pot aportar l’associacionisme juvenil en un moment complicat econòmic i socialment per al país?
Des d'assistencialisme a generació de discurs en defensa dels drets socials, econòmics i laborals que poden fer complicat el moment. Des del CJB i les entitats sindicals, per exemple, hem re-llançat la campanya "No clau-diquis! Troba la clau per emancipar-te" on donem informació als i les joves sobre el món laboral i habitatge, per exemple, alhora que reclamem la derogació d'aquelles normatives que dificulten l'accés dels i les joves al món laboral o el retorn d'aquelles ajudes al lloguer que recentment han desaparegut.
Parlem del Consell de Joventut de Barcelona
Parlem-ne!
Presenta-me’l
El Consell de la Joventut de Barcelona neix fa una mica més de trenta anys per coordinar i representar les associacions juvenils de la ciutat de Barcelona i alhora ser l’interlocutor amb una sola veu en nom d'aquestes davant l'Ajuntament de Barcelona i altres administracions. Com a joves associats i associades, no podem deixar de reclamar o proposar mesures per a la gent jove, associada o no.
Quantes entitats formen part del Consell?
Actualment al Consell hi ha 73 entitats membres i 3 entitats observadores (en tràmits per entrar). Tot i això, val a dir que algunes de les entitats són federatives o amb nuclis als diferents districtes i barris, com la JNC, sense anar més lluny...i per tant el nombre d'entitats de base representades és més alt.
Quin és el seu paper, què destaques d'elles...
Un cop l'any les entitats celebrem l'Assemblea General Ordinària on tracem unes línies d'actuació anuals, un secretariat que les tiri endavant i un pressupost per executar-les. A banda, les línies les construïm plegats, no només el secretariat, i les entitats participen del veritable pinyol participatiu del Consell, els grups de treball. Els Grups són els espais on es concreten les línies, s'executen i s'avaluen i on es treballa el dia a dia. A banda, qualsevol entitat pot ser part del secretariat, del nucli motor del Consell.
Quins objectius teniu?
Tenim cinc objectius principals que són coordinar les associacions juvenils de la ciutat; defensar els interessos de les associacions i dels i les joves, fer seguiment de les polítiques de joventut de la ciutat, enguany fent especial èmfasi en la redacció d'un nou pla jove, tirar endavant projectes comuns entre diferents entitats de diferents àmbits
i, com ara dèiem, tot allò que les entitats membres ens marquin com a prioritari.
Quins són els problemes, dubtes que us trobeu cada dia?
Com a tot arreu, no és senzill anar construint un projecte comú amb participació de diferents persones i col·lectius. Però aquesta és precisament una de les gràcies! Nosaltres, com a entitat gran que som no tant, però sovint les entitats de base tenen dubtes o problemes a l'hora de relacionar-se amb l'administració, per desconeixement de l'estructura, per relleus abruptes a les entitats. Un problema greu que tenim totes les associacions, grans i petites, és l'accés a l'espai públic, espai comú i important per desenvolupar els projectes col·lectius.
Des de l'observatori del CJB quines avaluacions més importants destaques
Des del CJB intentem fer un seguiment el més acurat possible de les polítiques de joventut de l'Ajuntament de Barcelona sobretot i també d'altres administracions amb competències que afectin la vida dels i les joves de la ciutat. Malgrat aquest intent, no és gens fàcil ja que tot i que la relació amb la Regidoria d'Adolescència i Joventut són molt fluïdes, les polítiques adreçades a joves surten de la gran majoria de regidories i això en fa difícil un seguiment transversal. Darrerament hem fet avaluació tant del Pla Jove 2006-2010 com de l'equador del Pla d'Equipaments juvenils 2008-2015. Aquestes dues valoracions són especialment importants pel punt de recull de mesures en un únic document i per que ens serviran per construir un nou Pla Jove.
L'estat de la qüestió dels joves de Barcelona és...
Fomut! Amb la meitat dels i les joves de l'estat a l'atur...és una situació molt difícil. Molta gent jove està apostant per marxar a l'estranger per construir allà el projecte vital que inicien. És molt i molt preocupant...
Re-votat va ser la vostra última campanya on vau posar a examen els candidats.
L'objectiu no era avaluar als candidats sinó intentar traslladar els missatges d'aquests a la gent jove. Per fer-ho, vam recollir algunes preguntes a través de Twitter, Facebook, web...i les vam traslladar als candidats per, posteriorment, penjar vídeos de resposta a la web i que els i les joves poguessin valorar cadascun i quin els agradava més. A banda, vam intentar realitzar debats entre els candidats i candidates joves de les candidatures a les universitats així com als mitjans de comunicació, per apropar el debat a la gent jove i per treure temes juvenils als debats.
L'avaluació final és...
Dit això, la campanya no va funcionar prou bé i l'impacte va ser baix. Ara, seguim apostant per una campanya de foment del vot i per fer-ho via xarxes socials i xarxa, no només amb debats presencials...
Quina valoració en fas del teu mandat?
Com que estic just a l'equador del mandat, el dia 10 farem l'Assemblea, fa un any que sóc President i me'n quedarà tot just un...no m'he parat a valorar-lo. Malgrat això, la valoració segur no podrà ser bona tal com està el panorama i veient a tants joves amb el futur truncat per que no troben feina, per que els acomiaden, per que han de marxar fora del seu país, per que després d'anys emancipats han de tornar amb els pares,... Associativament parlant no m'ho he plantejat encara...
El futur de l'associacionisme juvenil és...
PROMETEDOR! L'associacionisme té futur. Potser no com el coneixem. Potser virtualment. Potser tal com és ara... No ho se, només sé que a la ciutat i al país hi seguirà havent milers de joves amb ganes de transformar les coses, aquell entorn més proper o el món sencer. Cap a la dreta o cap a l'esquerra. En bicicleta o en cotxe. Fent castells o correfocs. En blanc i negre o en color... És igual, hi haurà joves que s’ajuntaran per compartir projectes, experiències, valoracions, activitats,...
Moltes gràcies Pau per les teves paraules i t’encoratgem a seguir treballant pels joves de la ciutat amb aquesta força que transmets.
Judit Senarriaga
Presidenta de l’Assemblea de la JNC-BCN
visites