Com a nacionalistes, ens preocupa doblement la consulta sobre la Diagonal. D’una banda, perquè estimem la ciutat, i no ens sembla pas un ‘simple joc electoral’ la reforma de la seva principal artèria i de l’altra, perquè organitzar tan malament una consulta, estableix un trist precedent per a posteriors consultes populars, que impulsarem quan en Xavier Trias sigui l’Alcalde de Barcelona.A les eleccions municipals del 2007, tots els partits ens vàrem presentar amb “l’aprofundiment democràtic i la participació ciutadana” com un dels eixos (més o menys principals, segons el color) del nostre model de ciutat. Es tractava doncs, entre moltes altres mesures, d’impulsar processos participatius per a la co-decisió respecte els equipaments, el barri, o la mateixa ciutat de Barcelona. En alguns casos, es tractaria de mecanismes de trobada i participació entre Administració i ciutadans i entitats, i en alguns altres, de consultes populars (vinculants o no) sobre una matèria concreta.
La primera gran prova de foc d’aquesta bona voluntat compartida, la trobaríem en el procés per a la reforma de l’Avinguda Diagonal, concretament entre els trams que van des de Francesc Macià fins a la Plaça de les Glòries. Una manera certament ben paradoxal de començar a implementar els processos participatius a gran escala.
A l’inici de tot el procés, tots els grups polítics hi varem estar d’acord tant en que la Diagonal necessitava una reforma, com que aquesta es fes a través d’un gran procés participatiu (amb o sense consulta). Va ser Esquerra, qui va forçar al govern municipal (en minoria) en que el mecanisme per fer-ho, fos la consulta. Però per dur-la a terme (i segons la Carta Municipal) eren necessaris els vots d’una altra força política, i va ser quan CiU va introduir la tercera opció (C – cap de les dues) com a una de les condicions per dur a terme la consulta (una consulta no té sentit si no pots expressar democràticament el teu rebuig i/o dubte respecte el projecte a consulta, tal i com existeix el vot en blanc o nul a unes eleccions democràtiques!).
Avui, ens trobem a menys de tres setmanes per a què comenci la consulta (del 10 al 16 de Maig) i quin és el balanç que en podem fer de tot plegat? Desastrós.
Desastrós perquè el govern municipal no ha buscat el consens ni abans de redactar els dos projectes (A i B) ni pel que fa a la “campanya” per animar als ciutadans a votar. Ben al contrari, ens trobem davant d’una consulta on cap dels dos projectes agrada a pràcticament ningú (comerciants, taxistes, plataformes en suport del transport públic,...) i que pitjor encara, la campanya (com sempre, amb pressupostos escandalosos) està farcida de publicitat que amaga reiteradament una de les 3 opcions de la consulta (la C) i els costos i els terminis d’execució reals de tot el projecte.
Desastrós perquè no sabem com es finançarà en una ciutat que té la seva hisenda fortament marcada per la crisi, i que per culpa de l’incompetència en la gestió del govern d’Hereu, està sotmesa a la tutela financera de la Generalitat i a una forta retallada d’inversió, per tal de fer front al seu deute...
Desastrós perquè no hi ha consens ni polític ni social que animi a la participació (ja prou baixa en un marc de desafecció política).
I desastrós finalment perquè els que creiem de veritat en la necessitat de l’aprofundiment democràtic i en la codecisió, veiem com se’ns escapa al nostre davant una magnífica oportunitat que a més, marcarà negativament el futur de les consultes, que les farem, a Barcelona.
visites