Que en un context de crisi mundial augmenti l’atur és una conseqüència lògica d’aquesta situació i segurament cap govern té força suficient per esmorteir completament l’impacte que una convulsió tan forta del mercat originada al sector financer pot tenir damunt l’ocupació de la seva població. Ara bé, que després de dos anys les conseqüències d’aquesta crisi no s’hagin pogut frenar malgrat l’extens període de reacció que representen aquests dos anys i malgrat que l’economia mundial comenci a donar clars signes de recuperació, ja no és ni obvi ni admissible.
És vergonyosa la passivitat de l’Ajuntament de Barcelona i del govern català; portem mesos denunciant la manca d’efectivitat de les minses mesures que s’han pres des d’aquests dos òrgans. A tot plegat, cal sumar-li les mesures més aviat contraproduents que està prenent el govern espanyol en matèria econòmica. La crisi ha fet augmentar sobretot l’atur juvenil; el col·lectiu de joves ha estat el més afectat per la recessió econòmica, ja que és el col·lectiu que concentra un major nombre de contractes temporals. Les polítiques econòmiques que s’estan aplicant són insuficients i no ho diem nosaltres, sinó que ho demostren les xifres: si el mes de gener de l’any passat el nombre total d’aturats menors de vint-i-nou anys era de 17.394, el mes de gener d’aquest any la xifra s’ha incrementat fins als 21.629. Les notícies sobre la recuperació econòmica, tant a molts països de la Unió Europea com a les grans potències mundials que més afectades s’havien vist per la crisi, demostren que no es tracta de les meres conseqüències del daltabaix que va patir el mercat fa dos anys —i del qual, certament, encara es ressent—, sinó d’una mala resposta i una mala gestió de la crisi per part dels governs que tenien al seu abast ajudar l’economia a sortir d’aquest pou.
Vista, doncs, la situació i preocupats pel futur que espera a tota una generació si les males polítiques econòmiques endarrereixen la seva plena incorporació al mercat de treball i, per tant, la seva emancipació econòmica, la JNC ha preparat una proposta per intentar frenar l’atur juvenil i reconduir la situació actual cap a un estat de recuperació econòmica que millori la qualitat de vida de la població, en especial dels joves, i ens posi a l’alçada dels països capdavanters d’Europa. Aquesta proposta es basa en la creació d’un marc que incentivi la contractació tant per part dels empresaris com per part dels joves treballadors, dinamitzant així el mercat de treball. Es tracta de reduir els costos —segurs i potencials— de la contractació per a les empreses i, alhora, facilitar l’estabilitat dels joves als seus nous llocs de treball. Això es pot projectar de dues maneres possibles:
Una opció és partir d’un contracte indefinit amb un cost zero d’acomiadament (incentiu per a l’empresari) la rigidesa del qual anés augmentant progressivament de forma paral·lela a l’avanç del jove al seu nou lloc de treball (incentiu per al jove). D’aquesta manera, es facilitaria la contractació de joves sense renunciar als drets que ha d’atenir tot treballador, ja que el jove aniria adquirint de forma progressiva estabilitat i seguretat a la feina i dret d’indemnització en cas d’acomiadament.
L’altra opció és incentivar la contractació —sempre en règim de contractes indefinits— de joves subvencionant amb fons públics els costos potencials d’acomiadament. Es tracta d’una fórmula semblant a la que s’ha aplicat a Alemanya: la clau radica en el fet que, assumint que l’Administració pública ha de patir despeses a causa de la crisi econòmica, aquestes es destinin a facilitar i assegurar l’ocupació, de manera que, quan se superi la crisi, hi hagi un major nombre de joves amb una feina estable, en comptes de destinar-se als mers subsidis d’atur (tal com passa quan les polítiques econòmiques no aturen el creixent acomiadament), que resolen la situació econòmica present de l’aturat, però no li garanteixen ni estabilitat ni ocupació un cop superada la crisi i expirada la subvenció d’atur.
visites