El passat diumenge 11
d'octubre varen celebrar-se les eleccions presidencials a Bielorússia. El
resultat? Victòria d'Aleksandr Lukashenko amb el 83'47% dels vots.
Bielorússia és un país
mitjà, unes 6 vegades més gran que Catalunya, però amb una població de tan sols
10 milions d'habitants. Ha sigut i continua sent el més gran aliat de Rússia al
continent; entre d'altres coses, perquè el 15% del seu PIB prové de subsidis
procedents del Kremlin.
L'OSCE va qualificar
d'inacceptable el procés de recompte a les eleccions del diumenge, on els
observadors internacionals no van poder acostar-se a unes taules de recompte
gestionades per funcionaris afins a institucions oficials. Tampoc va patir les
últimes eleccions parlamentàries (2012), on li van atorgar 104 dels 110
diputats electes.
Anomenat Batka (pare
de la nació), Lukashenko ha guanyat totes les eleccions des de 1994, temps que
ha empleat en establir un dels estats més repressius en matèria de drets
humans. Per exemple, és l'únic país europeu que encara conserva la pena de
mort, la qual executen amb un tret al clatell dels presoners.
L'oposició tampoc no té les
coses fàcils. El 2010, pocs dies després de les presidencials, Lukashenko va
empresonar a 7 opositors que havien participat en una manifestació que
denunciava l'opacitat dels comicis. La llibertat de premsa és inexistent.
L'homosexualitat és legal,
tot i que és considerada un trastorn psiquiàtric que impedeix prestar servei
militar, contraure matrimoni o adoptar. L'assetjament, la violència i els actes
vandàlics contra aquest col·lectiu són abundants. Víctimes en situació similar
en són també els sindicats i les institucions religioses no ortodoxes.
Per tot això i per molt més,
no anem errats a l'afirmar que Lukashenko és l'últim dictador d'Europa.
Josep Recasens | Militant de la JNC Nou Barris
