Barcelona, dimarts
11 de setembre de 1714, dos quarts de cinc de la matinada: els canons i morters
borbònics toquen tres salves i, al moment, les campanes de totes les esglésies
de la ciutat repiquen en senyal d’alarma. L’exèrcit borbònic, comandat pel duc
de Berwick, comença l’atac de manera simultània per les set bretxes obertes a
la muralla i, transcorregudes unes hores de batalla en defensa dels baluards
que envolten la ciutat, la infanteria borbònica comença a penetrar a l’entramat
urbà.
A les vuit del matí
el Conseller en Cap Rafael de Casanova, atesa la gravetat de la situació, ordena
treure la bandera de Santa Eulàlia per enaltir el fervor dels combatents i
mobilitzar totes les persones possibles per frenar l’assalt definitiu de les
tropes de Felip V. És llavors quan les tropes catalanes llancen el primer
contraatac, que aconsegueix fer endarrerir l’exèrcit atacant. Villarroel i
Casanova, les dues màximes autoritats militars i polítiques, queien ferits de
bala.
L’assalt es
prolongà durant tot el dia amb intensos combats pels carrers de Barcelona. Els
principals punts d’enfrontament van ser al Convent de Sant Agustí, on hi havia
el coronel Pau de Thoar al capdavant del Regiment de la Concepció per contenir
l’avenç de les tropes borbòniques pel centre de la ciutat; el Baluard de Portal
Nou i el Baluard de Sant Pere; i finalment les barricades del Palau Reial Nou,
prop del port.
El front
s’estabilitzà cap a les dues del migdia, fet que permeté iniciar l’anàlisi de
la situació. Villarroel proposà dues sortides alternatives: iniciar un doble
atac per recuperar el Baluard del Portal Nou i de Llevant o la capitulació.
Finalment, la majoria dels membres del govern, reunits al Baluard de Sant
Antoni, decidiren iniciar les negociacions amb l’exèrcit borbònic per exigir
capitulacions. Les autoritats catalanes van lliurar al duc de Berwick una
proposta de capitulació on es demanava amnistia general, respecte per la vida i
les propietats, i el manteniment de les constitucions i institucions.
Les converses amb
l’exèrcit borbònic es prolongaren fins el dia 12, ja que Felip V no volia res
més que la rendició incondicional. La proposta catalana no va ser acceptada per
Berwick,que buscava la rendició incondicional, i finalment, gràcies a
l’exigència de les autoritats catalanes, s’acordà incloure entre els acords de
capitulació el fet de respectar la vida i la llibertat dels defensors de
Barcelona. No obstant, el dret de conquesta va legitimar l’espoli de la ciutat
i la supressió de les institucions de govern pròpies de Catalunya.
Marc Rodés
Àrea de Projectes i BCN 2014
