Les tardes del mes de juliol no són tardes
qualsevol pels aficionats al ciclisme. Durant aquest mes es competeix la cursa
més important de l'any i la més esperada, le Tour de France, on hi
participen els millors especialistes. Com es pot veure en el transcurs de
qualsevol etapa d'aquesta competició, el treball en equip és de vital
importància. És en aquest sentit on podem trobar la connexió entre aquest
esport i la nostra tasca com a militants.
En el ciclisme, els gregaris de l'equip
treballen dur perquè el líder tingui la possibilitat d'arribar als quilòmetres
finals de l'etapa amb les millors condicions físiques i en una posició
favorable per a poder vèncer. Sense la seva tasca i sense el seu treball en
equip, el líder tindria molt poques possibilitats d’arribar a pujar al pòdium.
En la nostra tasca com a militants, el
líder es converteix en objectiu, l’objectiu de l’equip. Treballar amb il·lusió
per aquest objectiu és la nostra tasca com a gregaris. Un esforç dedicat a
aconseguir l’objectiu comú, que no és ni més ni menys que Catalunya arribi a
ser tot allò que es mereix ser.
Queda poc pel final de l'etapa. Ja s’han
transcorregut molts quilòmetres, la fatiga ja és un fet. Però encara em
d’enfilar el port més dur, un fora de categoria. Curt però amb un desnivell
molt considerable. Anem al capdavant, però el rival és fort i el portem a poca
distancia. Encara no hi ha res segur. Si no posem en pràctica una bona
estratègia d’equip ens arrisquem a no poder convèncer a tots aquells que encara
són indecisos. Ens arrisquem a que ens atrapi. Ho tenim a tocar i no ho podem
deixar perdre. Ara és la nostra. El 9-N és a només 4 quilòmetres. Tots
a una per aconseguir una victòria que farà història.
Aleix Bujaldón Tarrida
Militant de la JNC a la Dreta Eixample, Sagrada Família i Fort Pienc
