La política actual s’enfronta a la crisi econòmica i ideològica més severa dels darrers anys. Segons l’últim informe del CIS, els espanyols consultats consideren que els cinc principals problemes actuals a Espanya són, de major a menor, l’atur, els problemes d’índole econòmic, els Polítics en general, els partits i la política, la corrupció i la sanitat. Cal destacar que, tot i ser una enquesta realitzada durant el gener d’aquest any, aquesta és anterior al cas Bárcenas del PP.
En el context actual, era d’esperar que l’atur i la preocupació per l’economia fossin les principals preocupacions, però el que crida l’atenció d’aquestes dades, taules en mà, és que la preocupació per l’atur és de més del doble que la preocupació pel problema que el segueix en el llistat, el punt de Problemes d’índole econòmic, tot i estar molt relacionats.
Però el que realment m’agradaria remarcar és que els ciutadans enquestats consideren major el “problema polític” que no pas el relacionat amb la corrupció. Això respon a la realitat latent en la societat espanyola, la del 15M i la dels indignats, en la qual la ciutadania no es sent identificada amb els polítics i, per tant, no confia en que aquests resolguin els problemes que té la gent a peu de carrer, com indica l'elevada preocupació per l’atur.
Això suposa un repte molt superior a l’hora de revertir la situació; si es tractés “només” de corrupció, posant en marxa uns sistemes anticorrupció eficaços, que de moment només estan “eclosionant”, s’aconseguiria revertir la sensació “d’impunitat” política i jurídica actual. Aquests sistemes podrien basar-se en atorgar més poder a l’oficina anticorrupció, imposant sancions més severes a les actuacions fraudulentes, una llei de transparència, una nova llei electoral, etc. Pel contrari, i segons reflecteix el baròmetre, enlloc de la corrupció el que més preocupa és la política en general. La mala praxis i la qüestionable gestió d’alguns, han eclipsat les bones i honrades gestions de molts d’altres. Envers això s’ha d’apostar per la transparència i per la persecució als que no respecten les normes. Els polítics i càrrecs públics han de ser un paradigma d’honestedat per a la societat.
Per acabar, i tenint en compte que l’enquesta fa una separació entre “Els Polítics en general, els Partits i la Política” i “El Govern i partits o polítics concrets”, és molt preocupant que la gent consideri més greu la situació política en general que no pas la particular, o dit d’altra manera: la gent no està preocupada pel “polític X” sinó per la “política”.
Per revertir aquesta última contraposició, al meu entendre, un cop aplicades les mesures anteriorment esmentades, el polític o càrrec públic hauria d’esforçar-se en ser vist com una persona més, una persona pròxima, implicada i preocupada en els problemes aliens i no pas interessada en el benefici propi, com sembla creure una majoria d’enquestats. Així, i amb la implementació d’altres sistemes com la generalització i normalització dels referèndums en temes d’interès global, com passa a Suïssa per exemple, es podria recuperar la confiança perduda en el sistema democràtic actual.
Enfront aquest panorama, el jovent juguem un paper molt important. Segons la meva opinió, hem de ser els impulsors de la renovació de tots aquests aspectes i en tots els seus vessants. Hem de ser l’alenada d’aire fresc que ompli la sala i renovi l’aire que abans l’ocupava. I ho hem de fer amb idees noves i trencadores, i no amb el mateix de sempre; amb moltes ganes, amb honradesa i amb fair play; amb més vocació altruista que interès personal i amb un futur millor per tots com a meta.
Víctor Colominas Ruiz
Militant de Sarrià - Sant Gervasi
