A Nou Barris a partir del dia 11 de setembre del 2012 el sentiment catalanista va semblar com si ressorgís després d’anys en un segon plànol. Des de Roquetes, passant pel Verdum, fent escala per Porta i acabant per Vilapicina-Torre Llobeta, a les finestres i balcons van aparèixer un gran nombre de senyeres i alguna que altra estelada.
Ningú s’esperava tal resposta dels veïns i veïnes del Districte, territori el qual sempre el PSC havia estat vencedor de gairebé totes les eleccions.
A Nou Barris, a partir d’aquell moment, el sentiment catalanista va impregnar a molts ciutadans, i el sentiment més unionista (encara majoritari a la zona) quedava mig amagat, o bé, en stand by. Però, un gruix molt important de la població es trobà que no té un sentiment marcat nacionalment parlant, ni del catalanisme i de l’unionisme, on la seva màxima pretensió és la qualitat de vida, el manteniment de l’estat de benestar i combatre el risc d’exclusió social, independentment de les banderes.
Durant la campanya electoral es va parlar molt sobre Estat Propi, dret a decidir, Unió Europea, combatre la política de la por, defensar-se de mitjans de comunicació de fiabilitat dubtosa i de retallades. A Nou Barris, no només va quallar el discurs de les retallades, sinó que els veïns i veïnes d’aquí són dels que més les pateixen.
A les eleccions del 25 de Novembre ens trobem que un sector important de la població del Districte votà a les forces unionistes, una altra part va quedar repartida entre forces de caràcter més sobiranistes, però no vam saber canalitzar el vot de la població més indecisa o la quals no té un sentiment nacional fort, però, en canvi, la seva lluita neix de l’àrea més social i no tant nacional.
Aquestes eleccions ens va servir com a termòmetre “social”, una alta participació com la que hi va haver propicia l’extracció d’un conjunt de reflexions i conclusions per obtenir la clau de l’èxit, èxit el qual és l’Estat Propi.
Per territoris com a Nou Barris, els aspectes nacionals són importants, però la consecució d’un estat del benestar fort, unes garanties de cohesió social i una qualitat de vida superior a l’actual encara ho són més. Ergo, per assolir l’anhelat objectiu de l’Estat Propi és fonamental la nació i el sentiment catalanista, però encara ho és més la possibilitat de donar un futur millor els nostres veïns i veïnes presents i futurs.
Adrià Ventura
Conseller Municipal CiU a Nou Barris
