La JNC del Barcelona lamenta que un partit hagi presentat un cap de llista amb un missatge tan excloent i manifesta el seu rebuig a propostes semblants tant a nivell de Barcelona com a tota Catalunya. Posicionaments com els que s’expressaren són els que trenquen el llarg i delicat procés d’integració que el nostre país, com a terra d’acollida que sempre ha estat, ha emprès des d’anys ençà. Malgrat que aquest procés no ha estat tan reeixit com tots voldríem, només amb una integració des de la diferència podrem esdevenir un país cohesionat on tothom s’hi senti acollit, al marge de les diferències d’origen de llurs ciutadans. El Barcelonès, tot i que no té una taxa d’immigració molt per sobre de la mitjana respecte la resta de la població (18’9%) és on més immigració hi ha (431.625 nous catalans censats). D’aquests nous catalans, el 44% (191.543) tenen menys de 29 anys, en comparació al mateix segment d’edat dels nascuts a Catalunya (26%). És per això que la JNC de Barcelona considera que “és en el segment de la població jove i immigrant que s’han de dur a terme les principals accions, ja que s’hi sumen dos col·lectius (immigrants i joves) que per si sols ja són vulnerables”. Així mateix, la JNC de Barcelona manifesta que “en un context de crisi en el qual tots els sectors socials s’han vist afectats en major o menor mesura, s’ha de tenir en compte que un dels sectors més constrenyits per la difícil situació és la població de nous catalans, les xifres són clares: el 44’3% es troba a l’atur, en comparació amb el gens menyspreable 29’8% dels nascuts en territori català”. Els immigrants han contribuït amb el seu esforç a bastir el país durant els darrers anys i és la nostra tasca vetllar perquè tothom, també els nous catalans, puguin reincorporar-se al mercat laboral i tots junts puguem seguir dins del nostre teixit productiu. En aquesta línia, s’ha de fer referència a la competència que recull d’Estatut sobre autoritzacions especials de treball, que podria constituir un recurs molt útil en un moment en què la conjuntura econòmica deixa exposats a un risc greu a diversos col·lectius. Cal afegir també que el context econòmic, juntament amb l’enduriment a nivell europeu de les polítiques d’estrangeria, ha contribuït al descens important d’arribada de persones. La tardor del 2008 tots els grups polítics van signar el pla de treball d'immigració de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'esperit de treballar conjuntament el tema candent de la immigració a Barcelona, i sobretot en segons quins barris com per exemple el Raval. Per afrontar els nous reptes cal que Catalunya i Barcelona emprin les eines de què disposin. El marc de referència a nivell de país és el Pacte Nacional d’Immigració, en què els principals partits polítics i agents socials acordaren treballar junts per gestionar satisfactòriament aquesta nova realitat. La Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, encara en fase de tramitació, també estableix directrius clares sobre les mesures de primera acollida, i és així mateix una eina útil per garantir el benestar i la integració dels nous catalans. No obstant, Segons la JNC de Barcelona, “més enllà de cobrir les necessitats bàsiques de la població immigrada, també se’ls ha de proporcionar una manera de subsistir dignament a mitjà i llarg termini: aquesta aposta passa per la formació. Cal destacar la Formació Professional, que permetria ampliar les oportunitats dels treballadors nous catalans i constituiria un plus de valor afegit per a la nostra economia”. En una situació com l’actual la convivència i col·laboració entre tots és més necessària que mai. Els postulats excloents no fan més que crear una fractura que amenaça de trencar la pau social. És per això que “el projecte de país amb què la JNC se sent identificada s’allunya totalment del populisme xenòfob que ja ha fet estralls en altres països europeus, i al qual sens dubte hem de posar fre tan aviat com sigui possible”. A més, “actuacions i reaccions xenòfobes com les de certs partits polítics no ajuden a generar sentiment patriòtic. La nostra voluntat és que els nous catalans s'acabin sentint catalans, però no per imposició ni obligació, sinó per opció elegida, volguda. I això passa per una bona acollida, i sobretot per una bona interacció entre uns i altres ja que tots tenim les mateixes necessitats i inquietuds”. La nostra organització vol fer un toc d’alerta per apel·lar a la responsabilitat de la ciutadania i que aquesta no caigui en els paranys d’aquest tipus de propostes polítiques, que juguen amb la generalització de l’estereotip i la discriminació per a obtenir el poder, i el projecte de les quals no pretén servir a tots els ciutadans per igual.
