Padró ha acusat el govern del Districte de Gràcia de manca de descentralització de l’acció política i la informació. La gota que ha fet vessar el got i que ha empès la consellera municipal de la JNC a fer pública l’absoluta manca d’autonomia de l’Ajuntament de Gràcia ha estat la resposta que ha rebut a una sol·licitud d’informació realitzada al juliol sobre el pla de desplegament de la Llei de Dependència prevista per l’Ajuntament de Gràcia: la resposta remetia a un informe elaborat per l’Ajuntament de Barcelona que, segons entenia el govern de Gràcia, havia de facilitar-li el grup municipal de CiU. Padró ha mostrat la seva indignació davant un cas de flagrant incompetència per part del govern de Gràcia, que en tant que part del govern municipal hauria de tenir en el seu poder aquest informe puntualment actualitzat i facilitar-lo, com és el seu deure, a l’oposició en resposta a la seva demanda d’informació.Aquest cas demostra una vegada més la ineficiència d’un PSC ja cansat i a qui la perpetuació en el govern només li ha servit per a disminuir cada vegada més la qualitat del servei que ofereix als ciutadans. La centralització de l’acció política en una ciutat (i especialment si és de les dimensions de la ciutat de Barcelona) passa per alt les notables diferències que existeixen entre els diversos barris tant a nivell de necessitats com de característiques pròpies de cadascun d’ells. Les necessitats que tingui Gràcia, un barri amb una més que notòria i coneguda vida al carrer, són ben diferents que les que puguin tenir barris com Sant Gervasi o el Poblenou, per posar dos exemples. Les polítiques que Gràcia pot necessitar de regulació dels horaris d’oci nocturn per a la seva convivència amb els veïns o les d’ajudes a les associacions que hi ha al barri no poden encabir-se dins el mateix paquet de mesures que es preveuen per a barris molt diferents, amb una funció més de barri dormitori que d’oci o amb unes necessitats socials d’àmbits molt diferents. Si els joves de barris marginals necessiten ajudes per a poder anar a l’escola o per a introduir-los a la societat i que no quedin deixats al carrer durant les hores de classe i, en canvi, els joves de barris com Gràcia necessiten ajudes per a les agrupacions de colles de diables, casals d’esbarjo o castellers, l’Ajuntament de Barcelona no pot encabir dins un mateix sac les polítiques i inversions d’ajuda als joves que destinarà en un i altre barris.
