Una desena de militants de la JNC Barcelona s'han concentrat aquest diumenge al vespre a la confluència dels carrers Diputació/Muntaner ―on van ésser assassinats els germans Badia per elements de l'extrema esquerra anarquista― per encendre unes espelmes i reclamar a l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu una placa commemorativa en la seva memòriaL'acte, organitzat per l'Associació Germans Badia, ha comptat enguany amb el suport de la Federació de Barcelona de la Joventut Nacionalista de Catalunya que hi ha volgut ser-hi present per reclamar una placa commemorativa als defensors oblidats de Catalunya.
Miquel Badia i Capell, nascut a Torregrossa (Les Garrigues), membre de l'Estat Català de Francesc Macià, va estar implicat en el complot del Garraf que pretenia assassinar el rei Alfonso XIII i el dictador Primo de Rivera durant una visita a la ciutat comtal. Fou detingut i va estar a la presó 5 anys. Amnistiat amb la proclamació de la República és nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català i esdevé l'escorta del President Macià. L'any 1933 és designat Secretari General d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, i el març del 1934 passa a ser Cap Superior de la Policia de Catalunya. La seva tasca principal va ser intentar mantenir l'ordre públic davant de la difícil situació provocada pels pistolers d'extrema esquerra de la FAI.
Els germans Badia eren uns pilars valuosos per sostenir el govern de la Generalitat i cal recordar que l'aixecament militar del general Batet arran de la proclamació del l'Estat Català pel President Companys (Fets d'Octubre) fou vençut a Catalunya en vint-i-quatre hores mercès a l'actuació determinant de les forces d'ordre públic de la Generalitat, que Miquel Badia havia preparat amb eficàcia.
Ara fa 72 anys, un 28 d'abril de 1936 a 2/4 de 2 de la tarda, els germans Badia són assassinats en ple carrer Muntaner pels gàngsters de la FAI. El funeral fou un acte de suport popular de la nació catalana a favor de la dignitat nacional i en contra de l'espanyolisme representats per la FAI. Els seus assassins, esbombats públicament arran d'una excel·lent tasca periodística de Josep Maria Planas (investigació que li va portar la mort en mans dels mateixos pistolers que van matar els germans Badia) i d'Avel·lí Artís i Gener (Tísner) foren quatre: Manuel Costas, Ignacio de la Fuente, José Villagrasa i Justo Bueno.
El posterior desordre i desgavell de la Guerra no hauria estat consentit per Miquel i Josep Badia. Els grups d'incontrolats i aprofitadors no haurien tingut cap possibilitat. Segurament s'hauria salvat el bon nom de Catalunya i possiblement la guerra hauria pogut seguir per altres viaranys.
Segons paraules del recentment traspassat Josep Benet: “Miquel Badia creia que l'actuació de la gent de la FAI, amb els seus atemptats a les ciutats i els seus absurds intents d'instaurar el comunisme llibertari als pobles, per mitjà d´insurreccions armades locals, com les que havien tingut lloc a Ripollet, a Fígols i a Sallent, perjudicaven greument la política constructiva del govern de Catalunya i la desacreditaven davant la societat catalana. Era un atac a la causa de la llibertat nacional de Catalunya. Per això, en Badia creia que, contra aquells grups de pistolers anarquistes ―que durant la Dictadura de Primo de Rivera havien deixat d'actuar a la península i ara s'aprofitaven del règim democràtic per tornar-hi― calia aplicar una política severa i enèrgica."
Per aquest motiu la JNC Barcelona reclama a l'Ajuntament de Barcelona (que l'any 2004 va patrocinar els enemics de Catalunya amb les 'Rutes Anarquistes') i al seu alcalde, Jordi Hereu, així com també al conseller d'Interior i Relacions Institucionals, creador de la Direcció General de la Memòria Democràtica, que deixin de silenciar la història d'aquests dos joves patriotes que van entregar la seva vida per Catalunya i les seves institucions i dignifiquin la nostra memòria històrica tot posant una placa commemorativa on van ser abatuts, a la confluència dels carrers de Muntaner i Diputació de l'Eixample.
