Dijous es donava a conèixer la notícia de la renúncia d'Imma Mayol a presidir el grup de ICV-EUiA al Ajuntament de Barcelona, així com l'anunci de que no repetirà com a cap de llista de la coalició, pocs dies després de conèixer els resultats de les Eleccions Generals, on han perdut 50.000 vots i 1 dels 2 diputats.D'altra banda, en el darrer ple, celebrat el 29 de febrer, l'abstenció a propòsit d'un dels 4 regidors de la coalició al Ajuntament de Barcelona permetia mantenir la majoria PSC-ICV per tal de tirar endavant la muntanya russa al Parc d'Atraccions del Tibidabo, a pesar de l'oposició de la força ecosocialista, juntament amb la resta de grups municipals.
Dit d'una altra manera, a pesar de la seva oposició i de la totalitat de forces polítiques excepte el PSC, la seva cada dia més evident marca blanca permet tirar endavant un projecte que no té el consens de ningú i on especialment el districte de Sarrià - Sant Gervasi s'hi ha mostrat en contra en repetides ocasions, atès que disminuirà l'arbrat de la muntanya.
Aquest és un bon exemple del tarannà d'ICV-EUiA vers el PSC i en especial a Barcelona, que va tenir al octubre un dels moments més lamentables del mandat, quan la presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament, Imma Mayol, no va permetre el debat de les iniciatives presentades per l'oposició, CIU, PP i ERC, abandonant aquests la reunió en un gest de protesta per l'actitud anti-democràtica de Mayol.
O l'abstenció dels ecosocialistes (i el vot en contra del PSC) en una petició de retirada dels símbols franquistes a Nou Barris, on també varen votar en contra de l'extensió al districte del servei 'bicing'.
En matèria d'aigües i subministrament, també resulta paradoxal la situació en que ens trobem, on és el propi Ajuntament qui rega amb aigua potable a pesar de la prohibició del Govern de la Generalitat atès el nivell de sequera actual, o la infrautilització de les aigües freàtiques aptes per a la seva potabilització i posterior consum humà per tal de garantir el subministrament d'aigua a la ciutat.
És així com sistemàticament, ICV-EUiA vota a Barcelona en línia amb el seu germà gran el PSC, amb independència del tema (tan val que sigui per denunciar la lentitud en el desplegament de la Carta de Barcelona o la redistribució dels pressupostos municipals per tal de multiplicar els recursos destinats a l'eradicació de la pobresa) i fins i tot de que els mateixos ecosocialistes hi estiguin a favor o en contra, tal i com es demostra en el dia a dia de la ciutat.
En resum doncs, Barcelona té un govern bipartit, més feble que mai, però alhora, més cec, sord i incapaç d'arribar a acords cada dia que passa. És per això que proposem i treballem per liderar Barcelona, ara, des de l'oposició.
Aquest és un bon exemple del tarannà d'ICV-EUiA vers el PSC i en especial a Barcelona, que va tenir al octubre un dels moments més lamentables del mandat, quan la presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament, Imma Mayol, no va permetre el debat de les iniciatives presentades per l'oposició, CIU, PP i ERC, abandonant aquests la reunió en un gest de protesta per l'actitud anti-democràtica de Mayol.
O l'abstenció dels ecosocialistes (i el vot en contra del PSC) en una petició de retirada dels símbols franquistes a Nou Barris, on també varen votar en contra de l'extensió al districte del servei 'bicing'.
En matèria d'aigües i subministrament, també resulta paradoxal la situació en que ens trobem, on és el propi Ajuntament qui rega amb aigua potable a pesar de la prohibició del Govern de la Generalitat atès el nivell de sequera actual, o la infrautilització de les aigües freàtiques aptes per a la seva potabilització i posterior consum humà per tal de garantir el subministrament d'aigua a la ciutat.
És així com sistemàticament, ICV-EUiA vota a Barcelona en línia amb el seu germà gran el PSC, amb independència del tema (tan val que sigui per denunciar la lentitud en el desplegament de la Carta de Barcelona o la redistribució dels pressupostos municipals per tal de multiplicar els recursos destinats a l'eradicació de la pobresa) i fins i tot de que els mateixos ecosocialistes hi estiguin a favor o en contra, tal i com es demostra en el dia a dia de la ciutat.
En resum doncs, Barcelona té un govern bipartit, més feble que mai, però alhora, més cec, sord i incapaç d'arribar a acords cada dia que passa. És per això que proposem i treballem per liderar Barcelona, ara, des de l'oposició.
