El passat mes de desembre, vàrem començar en l'àmbit del CJB un debat respecte el 10HJ, és a dir, els habitatges públics promocionats per l'Ajuntament de Barcelona, destinats a la gent jove. Una iniciativa que a priori, no hauria de ser polèmica, ja que tots estem a favor de l'habitatge públic de lloguer, més encara per als joves! però que amaga el desastre de la política d'habitatge de Barcelona. Ho expliquem amb més detall.Els primers símptomes de les dificultats d'accés a l'habitatge, van començar a partir de mitjans 90, quan detectem l'inici de l'escalada dels preus agreujada a més, per una manca de parc públic d'habitatge, començant a generar-se per tant les primeres exclusions socials del mercat per a la gent gran amb dificultats econòmiques i per als joves.
Davant aquesta dificultat progressiva, sobretot per a la compra (ja que el lloguer fins fa relativament poc ha sigut una opció minoritària al nostre país i en bona part ha crescut per la impossibilitat d'hipotecar-se) hi havia una possible solució: destinar el sòl propietat del Ajuntament i qualificat com a habitatge (és a dir, excloent el sòl per a equipaments, ús industrial, etc) per construir edificar a preus assequibles.
Un sòl propietat del Ajuntament que en bona part es concentrava al districte de Sant Martí (Poblenou, Vila Olímpica, Besòs,...) però que els alcaldes de llavors, Maragall primer i Clos després, varen decidir vendre's (quan no subhastar) per tal que aquell sòl públic i de l'Ajuntament servís per finançar bona part de les reformes urbanístiques i grans projectes d'arreu de la ciutat. Ens trobem per tant, amb una Barcelona que canviaria espectacularment la seva fisonomia en pocs anys però que no construïa ni tant sols un habitatge públic, ja que tot era destinat a la venda i subhasta.
L'escalada de preus com tots sabem lluny d'aturar-se va anar a més fins plantar-nos al any 97-98 amb cada cop més joves sense possibilitat d'accedir al mercat de l'habitatge i un Ajuntament que ja s'ha venut pràcticament tot el sòl públic on s'hi podia donar resposta a aquests joves. D'aquí sorgeix precisament el 10HJ.
El 10HJ consisteix en pisos públics, promocionats per l'Ajuntament, destinats al lloguer amb preus accessibles per als joves però, enlloc de construir-se sobre el sòl públic destinat a habitatge, com que ja no n'hi ha degut a la venda massiva del mateix per part de l'Ajuntament, es construeixen sobre els terrenys destinats a equipaments. És a dir, els terrenys que per llei s'han de reservar per als hospitals, escoles, instal·lacions esportives, residències per a la gent gran,...i demés serveis públics.
Els que tenien la sort d'accedir a aquests habitatges 10HJ, durant 5 anys (prorrogables per 3 anys més) gaudirien d'un pis nou, a un preu molt econòmic (no més de 300 €/mes). Passats aquests 5 o 8 anys però, el problema continua sent el mateix. No hi ha un parc d'habitatges públics al que recórrer i per tant, el 10HJ esdevé una solució temporal per als pocs afortunats que guanyen la loteria d'aquests pisos.
Però a més, no només cada cop hi ha més demanda d'habitatge públic per a joves, sinó que també de residències per a gent gran, centres de salut, guarderies... i tot això a un mateix terreny, el destinat a equipaments que és molt limitat i que fa que es generi una autèntica "competició" per veure quin ús es farà als terrenys desinats a aquests serveis, serveis cada cop més amplis i que tots apostem per universalitzar.
10 anys després dels primers 10HJ doncs, seguim tenint el mateix problema, no hi ha un parc públic d'habitatges i el sòl destinat a equipaments (què és on es fan els 10HJ) cada cop ha de tenir més usos ja que per exemple, fa 15 anys no es plantejava les guarderies com a equipament o els pisos tutel·lats per a la gent gran, per citar només 2 exemples...
Des de la JNC abordarem en els propers dies aquest debat i t'animem a que hi participis, apuntan-te al grup de política municipal. Envia'ns un e-mail a: barcelona@jnc.cat. T'hi esperem!
