Les principals universitats espanyoles han decidit seguir les
recomanacions del govern i finalment aplicar el polèmic 3+2. D’aquesta manera
s’adaptaran al model europeu, eliminant els problemes de convalidacions, i
aconseguint una major competitivitat pel que fa a l’oferta de graus i màsters.
Aquesta decisió, però, comportarà l’eliminació de molts dels actuals
graus i suposarà la seva agrupació en famílies de coneixement. D’aquesta
manera, es vol prioritzar el temps d’estudis generalistes per sobre de
l’especialització, que quedaria reduïda als dos anys de màster i obligaria a
tots els estudiants a cursar aquests estudis per poder tenir alguna opció en el
mercat laboral.
La reforma però, no és prou profunda i deixa sense resoldre algunes de
les diferències que existeixen entre graus de diferents branques. Els
estudiants de graus científics i/o tecnològics, per exemple, fan moltes més
hores a l’any en concepte de pràctiques que la resta d’estudiants. Aquest fet
diferencial que suposa un acostament al món laboral, seria també molt interessant
d’aplicar a les ciències socials i les humanitats a través de l’anàlisi de
supòsits
Per tant, seria un encert si el 3+2 mantinguessin els graus actuals,
fusionant els dos primers anys, que són introductoris, en un de sol, i iniciant
l’especialització dins del grau que es completaria amb els dos anys de màster.
És cert que la polèmica d'aquest sistema ha estat marcada per la qüestió
econòmica, i tot i que encara aquest és un tema primordial, crec que s'ha
deixat de banda el debat educatiu.
Hem de lluitar doncs per un 3+2 que ens garanteixi progrés i canvi.
Tenim la fórmula per millorar el sistema universitari,fer-lo més competitiu i
apropar els estudiants al món laboral, UTILITZEM-LA!
Pau Herrero
Militant de la JNC Dreta Eixample
