A principis de febrer de 1714, ara fa tot just 300 anys, varen ocórrer els “Fets de la Gleva”. Va ser una massacre on varen morir assassinats uns 120 soldats assetjats al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva (Osona), després d’haver-se rendit i desarmat.
El gener de 1714 els recaptadors borbònics anaren a Sant Hipòlit de Voltregà i d’altres viles de la zona per cobrar-hi l’impost de guerra; no obstant, amb les armes a la mà els vilatans s’enfrontaren als recaptadors borbònics. En vista d’una previsible ofensiva borbònica, es van enviar reforços des de Barcelona per recolzar els vilatans sublevats.
Poc després es va saber que el mariscal de camp borbònic, el comte de Montemar, estava tallant els camins propers a Sant Hipòlit per evitar que les tropes catalanes poguessin retirar-se mentre ell preparava el cos principal de les tropes borbòniques per atacar-los frontalment. Aleshores, les tropes comandades pel capità Josep Cararac acordaren que amb 300 vilatans es farien forts a La Gleva, a fi de cobrir la retirada per la muntanya. En aquest temps, mentre acabaven d’organitzar les tropes i els preparatius per a la defensa, el 3 de febrer les tropes borbòniques envestiren la Gleva i, en la confusió de la retirada, només restaren a la vila 120 homes amb el capità Cararac; tot i així, hi va haver el temps suficient perquè els vilatans, uns 1.400, travessessin la plana i poguessin fugir per la muntanya.
El capità Cararac, en trobar-se amb menys homes dels que havia previst, no va poder defensar les cases i pujà al pla del santuari de La Gleva, una posició elevada des d’on podia defensar-se amb més seguretat. L’endemà, mentre preparaven la línia de defensa, el capità Cararac fou mort d’un tret, cosa que feu que els soldats se sentin abandonats i desorientats. Aleshores, a través del rector de Sant Hipòlit i el capellà de La Gleva, negociaren amb dos oficials borbons la seva rendició, aconseguint la promesa de no ser executats i que fossin commutats en el primer canvi de presoners de guerra que hi hagués. No obstant, un cop rendits i desamarts, les tropes borbòniques traïren la bona fe i la paraula donada als religiosos i degollaren als 120 vilatans presos de guerra, a més de calar foc a la població.
Marc Rodés
Àrea de Projectes i BCN 1714
