Sóc en Miguel i he estudiat i treballat fent practiques a l'estranger durant bastant de temps. Màster a EUA, pràctiques Comissió Europea, i ara pràctiques a Brusel·les.
Sempre he tingut ganes de viatjar, voltar, conèixer gent. Crec que això et fa créixer com a persona i com a professional. Cita anònima: "You live a new life for every new language you speak. If you know only one language, you live only once". Ara més que mai els Catalans hem de mostrar la nostra fermesa, la nostra voluntat, les ganes de créixer, d'internacionalitzar-nos. En un context de crisi brutal internacional, agreujat per la forma de fer del govern espanyol i Catalunya sobre-endeutada per culpa del tripartit, calen mesures excepcionals.
Caldran sacrificis, sobretot a curt termini, estudiar idiomes després de la feina, treballar cobrant menys, buscant oportunitats a l'estranger. Ara més que mai se'n parla molt de la competitivitat, l’excel·lència, etc. Els catalans ja en tenim de tot això, només és qüestió de continuar endavant. Sempre he intentat mantenir vincles amb Catalunya, però conèixer també gent del país i ara tinc col.legues belgues.
Cada vegada que em pregunten: "Where are you from?" els hi responc: "I am from Barcelona". Després d'això la quantitat de gent que em pregunta sobre Catalunya, el procés que ha engegat, què passarà? és colossal. Jo sempre intento ésser sincer, el procés és difícil, però crec que s'ha de donar a la gent la oportunitat de decidir el seu futur. Mil preguntes sobre lleis, Rajoy, història.....que si Catalunya no és com Escòcia, que mai ha estat un estat bla, bla. Jo els hi responc, potser mireu massa el tractats sobre el regne d'Escòcia signats al 1706. Està molt bé, però ara som al s. XXI no pas al s. XVIII. Tot és important, però no és més important el llegat que els hi podem deixar als nostres fills? La meva resposta està clara i la vostra?
Miguel Anaya
Militant de la JNC de Sants-Montjuïc
