Alba Cuevas, directora i portaveu de SOS Racisme, defineix SOS
Racisme com “una associació d’acció antiracista i acció política que treballa
des del 1989 en la lluita contra el racisme i per la igualtat de drets i
oportunitat. Entre altres iniciatives fa més de 20 que atenem a persones
víctimes de racisme i denunciem per la
via judicial fets, actes i conductes racistes.”
Com podem definir racisme?
És un dels indicadors que reflexen que una democràcia no funciona.
Perquè permet que es discrimini a persones per motiu del seu origen, color de
pell, ètnia, cultura o religió. Aquesta discriminació parteix d'una idea de
superioritat d'una persona o grup vers a un altre. No reconeix a l'altre com a
un igual, i és aquesta lògica la que dóna peu a la retallada de drets i
llibertats de les persones que tenen un
origen, color de pell, ètnia, cultura o religió diferent a la dominant.
És una vulneració que no hauria d'acceptar un estat democràtic.
Quins són els estereotips, judicis i valors envers els immigrants?
Penso l’estereotip que més es repeteix en vers les
persones d’origen immigrant, és aquell que es vincula amb la delinqüència del
col•lectiu. Un estereotip que, en moltes ocasions, prenen les administracions
públiques per justificar actuacions de criminalització i persecució de la
població immigrada.
Què podem fer per combatre aquests estereotips, judicis i valors?
Per una banda cal compromís per part de les
administracions públiques, i que aquestes facin una política de gestió de la
immigració des de l’àmbit de la cohesió social i la convivència i no des de la
seguretat pública. Per una altra banda, també és necessària l’acció per part de
la societat civil, davant d’informacions, judicis de valors i rumors sobre la
població immigrada o altres minories culturals, cal ser contundent i no
permetre que aquests circulin. És també responsabilitat de la ciutadania la
lluita contra el racisme.
Quina és la radiografia de la immigració a Barcelona? Cal treballar molt més per la cohesió social, la
gestió de la diversitat en una ciutat com Barcelona és fonamental. Els darrers
mesos, a causa de la crisi econòmica i social s’estan vivint noves tensions en
els barris de la ciutat, que cal treballar amb molta pedagogia social, i
procurar que no es generin discursos discriminatoris, d’ells i nosaltres, ja
que aquests missatges dificulten la convivència. La immigració com la resta de
la població està patint les conseqüències de la crisi econòmica, però cal tenir
present alguns elements que fan que les persones d’origen immigrant siguin més
vulnerables: pèrdua de la residència a causa de quedar-se sense treball, menor
xarxa de suport familiar, desconeixement del context,... entre altres.
S’ha de canviar el model d’integració a la ciutat?
Cal deixar de parlar de model d’integració i parlar
de construcció conjunta. Hem d’entendre que una bona convivència o ser una
societat cohesionada és quelcom que necessita una bidireccionalitat, que
parteixi del respecte a l’altre i de la igualtat de drets.
No sempre.
Lamentablement en moltes ocasions hem de denunciar que els partits polítics
prenen els aspectes relacionats amb la immigració com una peça del joc
electoral per obtenir rèdit i aconseguir més vots. Sense tenir en compte la
seva dignitat, ni les conseqüències negatives que tenen aquest discurs en
relació a la convivència. Hi ha temes que no es plantegen, com és el dret a vot
o aspectes relacionats amb la llibertat de culte. Cal que els partits polítics
es prenguin seriosament combatre el racisme, si no assegurem la igualtat de
drets i oportunitats per a totes les persones que viuen al nostre país, no
serem una societat democràtica.
Quin creus que és el
paper dels immigrants en el procés cap a l’estat propi?
Els polítics parlen de forma correcta sobre el tema? I els mitjans de
comunicació?
Hi ha una
manca de respecte, de professionalitat i de responsabilitat social pel que fa
al tractament de la diversitat i les miroies culturals per part de partits
polítics i mitjans de comunicació
El mateix paper que la
resta de la ciutadania, penso que en el procés cap un estat propi, se’ns obra
la possibilitat de definir un model de país que respecti les diferències i
garanteixi la igualtat de drets i oportunitats per a tota la seva població.
