Qualsevol racó de Barcelona és encantador ja que és una ciutat única. És rica en matisos; des de la bellesa del mar mediterrani fins a les vistes des del Tibidabo des d’on es pot albirar Barcelona als teus peus, passat i història i alhora modernitat. Escollir-ne només un es fa difícil. Però sí que hi ha un lloc especial per mi, aquest és el Barri Gòtic. M’encanta caminar sense rumb pels carrerons i descobrir nous racons. L’origen de l’actual ciutat es troba en aquest enclavament, per una enamorada de Barcelona és un lloc amb una forta carrega sentimental. El que fa especial a una ciutat són les històries que es poden llegir als seus carrers, en aquest sentit podem veure en ells una gran lectura del pas del temps. Ens expliquen com vivia la gent i com la ciutat va anar creixent fins als nostres dies. En són una mostra les zones emmurallades o els noms dels carrers de gremis que evidencien el senzill dia a dia dels barcelonins.
La meva admiració pel Barri Gòtic té el seu inici a partir del TR. Tractava sobre les cançons autobiogràfiques de Serrat, de cara a la presentació la professora em va dir que escollís una cançó significativa. L’elecció va ser “Barcelona”. Un diumenge al matí vaig fer un reportatge fotogràfic. Vaig capturar amb el meu objectiu els racons del Barri Gòtic com Serrat ja ho havia fet en la seva cançó; vam captar l’essència de Barcelona un en paraules i l’altre amb instantànies. A partir d’aquell dia va créixer el vincle que tinc amb aquest racó de Barcelona.
Georgina Lázaro Fontanet.- Militant de Sants-Montjuïc
