Ja fa unes setmanes que va començar el nou curs universitari, gairebé 40.000 nous estudiants comencen la seva aventura universitària. Estudis que faran que el dia de demà puguin ser professionals en el seu sector i puguin formar part del gran teixit productiu que té el poble de Catalunya. Com a tothom, aquests primers dies costen, tornar a agafar el ritme d’estudi és difícil, i més si comences amb un càrrega més, una pressió afegida representada per la pujada de preus per culpa de la crisi.
Sense cap mena de dubte aquest serà un difícil any pel universitaris, jo inclòs, els joves d’avui dia ens trobem en un situació d’angoixa al no saber si una vegada acabats els nostres estudis trobarem feina en el nostre sector. A més a més per culpa del dèficit públic que pateix Catalunya gràcies a l’anterior govern de la Generalitat hem hagut de patir retallades i pujades als preu de la matrícula, però també a més beques universitàries que ajuden a milers d’estudiants a Catalunya.
Tot i això Catalunya té una gran xarxa universitària, la UB i la UAB es troben entre les millors universitats d’Espanya i això ho hem d’agrair, cosa que sovint oblidem a causa de la greu crisi econòmica. En un Estat Independent possiblement podríem finançar millor aquestes universitat i situar-les entre les millors d’Europa. La universitat de Barcelona, segons la seva pàgina oficial, per exemple, l’any 2006 va rebre un finançament de la Generalitat de Catalunya entre altres subvencions 355.782.964,60 €, aquest any passat per exemple ha rebut de les arques públiques 379.340.735,33 € entre altres subvencions. Per tant podem dir que el problema de la Universitat Catalana no és el que ingressen si no la seva despesa, en manteniment de les instal·lacions per exemple és de 28.113.827,61€, facultats (màsters) i departaments 2.634.280,00€ i 5.261.066,07€ respectivament, tot això afegit a la despesa del pressupost 379.410.167,32 €. Això vol dir que tot i que les universitats necessiten més finançament, ens hem de sentir orgullosos de poder tenir una universitat pública, i per poder tenir-ne de millors pels nostres fills el que hem de fer és treballar i pencar a les aules.
És una realitat que amb una Catalunya Independent tindríem 16.000M més per finançar-nos com a territori i com a país, per tant també per finançar els nostres estudis, aquests diners que no tornen se’n van cap a altres regions d’Espanya amb les quals poden finançar-les mentre que nosaltres hem de patir fortes retallades universitàries. Per tant és un altre objectiu que ens em de plantejar com a joves, que amb els nostres diners puguem finançar els nostres estudis universitaris.
Àngel Fernàndez Garcia
Militant de l’Esquerra Eixample i Sant Antoni
