31 de març 2012

Anem per feina

L’altre dia parlava amb un veí de la meva escala que té un petit negoci de fabricació i distribució de làmpades. M’explicava que un client alemany li havia admès que havia deixat de treballar amb proveïdors espanyols, fart del incompliment dels terminis d’entrega de les comandes i de la mala atenció al client quan tenia alguna reclamació. No obstant, havia decidit continuar treballant amb proveïdors catalans, ja que eren els únics de tot l’Estat espanyol que tenien una manera de fer seriosa i professional i amb qui s’hi podia tenir plena confiança en els terminis d’entrega.

Aquesta només és una petita mostra de la nostra capacitat de treball i del nostre afany per la feina ben feta, que clarament esdevenen uns dels avantatges dels que partim per créixer i tirar la nostra economia endavant. A més, si unim aquests valors a les polítiques responsables que s’estan duent a terme des del govern i que donen una imatge de serietat i solvència al país, ens trobem amb els dos puntals que, de ben segur, ens portaran a una reactivació econòmica sòlida en els propers anys – ben al contrari que a moltes parts de l’Estat espanyol, on només s’estan fent ajustos i reformes superficials.

Són moltes les accions que s’estan duent a terme des del Govern de la Generalitat per sortir de la crisi econòmica, però m’agradaria centrar-me en una en particular que, al meu parer, ens afecta de ple als joves, sobretot un cop acabats els nostres estudis: es tracta del pla ‘Catalunya Emprèn’, destinat a fomentar l’emprenedoria i la creació de llocs de treball, tot ajudant a crear en un termini de quatre anys 60.000 noves empreses i 100.000 llocs de treball. Bàsicament, les actuacions que preveu aquest programa es focalitzaran en tres àmbits: en primer lloc, es posaran en marxa línies d’assessorament i formació i programes de suport econòmic; en segon lloc, es farà pedagogia de l’esperit emprenedor en les diferents etapes educatives; i per últim, s’eliminarà burocràcia per crear una empresa i es simplificarà la relació entre l’Administració i l’empresa o l’autònom.

Tot i que aquest pla estableix les bases d’una vertadera política de suport a tota aquella persona que vulgui iniciar un negoci, encara queda molta feina per fer que el nostre país afavoreixi realment la creació d’empreses. El principal entrebanc que es troba molta gent és la dificultat d’accés al finançament en el moment inicial del negoci, ja que els bancs tradicionals avui en dia demanen una infinitat d’avals i garanties per tal de donar un préstec. És per això que hauríem de seguir el model que ha triomfat en molts països i que ha suposat un veritable revulsiu per a la creació de noves empreses, com és la creació de fons público-privats de capital de risc que proporcionin finançament a aquella persona que com a únic aval tingui una bona idea de negoci. A més, seguint aquest esquema s’evitarien que molts catalans amb una bon projecte de negoci marxin fora a desenvolupar-lo perquè aquí els és impossible, o recorrin a capital estranger per tal de finançar-lo, amb el risc que suposa que aquesta empresa acabi marxant del país i amb ella tot el talent i la innovació que ha creat i pot continuar creant.

A més, una cosa indispensable per tal que floreixin noves empreses i noves idees de negoci és que la gent tingui esperit crític i tingui ganes d’emprendre. Sota el meu punt de vista, el nivell d’emprenedoria no és més alt a Catalunya ja que hi ha una relació directa amb el tipus de sistema educatiu que tenim, on no s’hi acaba d’ensenyar als alumnes a tenir capacitat d’iniciativa i a ser crítics amb el que els envolta, sinó a què el que tingui més capacitat de memorització serà el que tindrà millor nota. Els estudiants saben que si s’aprenen de memòria les vint pàgines del llibre que parlen de la Segona Guerra Mundial aprovaran l’examen d’Història; en canvi, si aquests alumnes haguessin de documentar-se pel seu compte i generar una opinió pròpia sobre el tema, o s’ensenyés a perdre la por a aixecar el dit per preguntar o en per rebatre sobre quelcom que ha dit el professor, estic convençut que seria molt més profitós i faria adquirir als estudiants unes aptituds que ara per ara no s’estan cultivant gaire.

En definitiva, som un país que, si ens ho proposem, podem sortir enfortits d’aquesta crisi i convertir-nos en un referent en emprenedoria i en innovació, fet que sens dubte seria un pilar fonamental per construir l’última estació de la nostra transició nacional: l’Estat propi.

Marc Rodés
President de la JNC de Sant Andreu